Germana mort

Explica morts a partir de suïcidi, assassinat, equivocació, etcètera. Si vol parlar -clar i català- de l’adéu d’algú, és justament per posar tot l’èmfasi en la vida

Sempre és bo publicar un llibre. En el cas que ens ocupa, per un doble motiu: parla de la mort i ho fa des de la vessant de tretze contes literaris. D’alguna manera, clona el seu títol a partir de  la colònia penitenciària d’en Franz Kafka. M’estic referint al que porta per títol A la colònia hidràulica i altres contes (de l’escriptora Sílvia Romero i Olea). De ben segur que faré per llegir-lo.

 

La presentació es va dur a terme -el proppassat 29 de març- a la llibreria La Temerària de la nostra vila. Amb la presència de la pròpia autora -òbviament- en va tenir cura un altre escriptor, membre de l’Associació de relataires en català: Ferran d’Armengol i Galceran. Entre d’altres personatges, Sant Francesc d’Asís la definia com “germana mort”. Una prova més que havia aconseguit superar la por normal davant del tràngol. Capgirant aquest sentiment pel del respecte, acceptació i gairebé una certa normalitat absoluta. Seguint n’Ernest Hemingway, la mort només és la punta de l’iceberg. D’aquesta mola de gel, set vuitenes parts s’amaguen dessota l’aigua. Però, sobretot, val allò que es fa visible. Si un escriptor obvia temes concrets, sempre tindrà un forat al seu historial.

 

En aquest cas, essent un tema punyent, es fa evident un gran coratge per part de la Sílvia. Més encara, pel sol fet d’enfocar el moment a partir de vessants originals:  la ironia, l’humor, l’absurd, la comèdia, la crítica, l’allunyament del pànic, l’absència de sensibleria…  Explica morts a partir de suïcidi, assassinat, equivocació, etcètera. Si vol parlar -clar i català- de l’adéu d’algú, és justament per posar tot l’èmfasi en la vida. Un alè que se’ns esmuny. Raó de més per visionar-la des de la positivitat. En fer-ho, demostra que allibera una bona part del subconscient que la podria tenallar. El presentador va suggerir que cada relat comença amb una cita literària. El lector copsa el seu sentit de en acabar d’empassar-se la darrera línia de cada conte. Un costum original que manté viva l’atenció de qui fulleja l’obra. Va arribar a dir que  -en contes concrets- l’havia envaït un sentit de por. La qual cosa fa palesa l’empatia de l’autora, que hauria assolit ficar-lo íntegrament dins l’entorn i vivència de la seva obra. El tema promet.

 

En el meu cas personal, perquè  -de petit- he vingut mantenint que se m’havia presentat el fet de manera tètrica i tràgica. Amb el pas del temps, confesso que ho he anat superant. Aconsegueixo allunyar-me de l’escatologia apocalíptica d’un ensenyament poruc i un xic subjugador. No som pas en una època que es llegeixin massa llibres. Recomano, tanmateix, fer-ho en aquest cas. Són contes curts, sense l'extensió i lligam de tota una novel.la. Al cap i a la fi, la mort és allò que ens iguala tots. Rics i pobres. Baixos i alts. Creients i els qui no ho són. Negres i blancs. La proximitat dels dies de lleure pasqual poden donar molt   de joc en aquest sentit... Sempre que un s'ho plantegi seriosament. Som-hi, doncs!




Comentaris
Ferran
Gràcies per la part que em toca, de la teva aportació a la lectura literària.

envia el comentari