Les obres de la Ronda de Ponent de Terrassa avancen a bon ritme

Els treballs, que haurien de finalitzar la primavera del 2018, contemplen canvis en el sistema de contenció per incrementar la seguretat i una millor accessibilitat per als vianants
Col·locació dels sistemes de contraforts a la Ronda de Ponent | Lluïsa Tarrida

 

 

"Aquesta és una de les actuacions més importants per estabilitzar i millorar la seguretat d'aquesta artèria prinicipal de Terrassa, es tracta d'una obra molt complexa però esperem que estigui acabada abans de l'estiu de l'any vinent", ha manifestat l'alcalde Jordi Ballart aquest dijous, dia 10 d'agost, en la visita d'obres que s'ha realitzat a la Ronda de Ponent, al seu pas per Can Boada del Pi. L'han acompanyat el tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Marc Armengol, i la regidora de Presidència, Rosa Maria Ribera, així com la cap de projectes i obres de l'Ajuntament de Terrassa, Rosa Salàs, i el responsable de la UTE formada per les empreses Vilor, AIP i Route, Ferran Valdés. 

 

L'obra, amb un pressupost d'1,6 milions d'euros i una afectació de 3 km (1,5km a cada banda de la riera), que es troba encara en la primera fase s'anirà finalitzant en les properes setmanes per trams. D'aquesta manera, s'intentarà fer la menor afectació possible sobre el trànsit rodat. A més de millorar la seguretat també s'aprofitarà per fer-la més accessible, ja sigui amb voreres noves i més amples o millorant les parades d'autobús. Valdés ha reafirmat que si tot surt com està previst cap a la primavera la Ronda de Ponent podrà tornar a fer les funcions de descongestionador del centre. 

 

Les parades d'autobús són punts delicats de l'obra | Lluïsa Tarrida

Sistemes de contenció

 

Aquest agost es treballarà en dos trams més delicats aprofitant la disminució del volum de cotxes. Es tracta del pont del ferrocarril, on actualment hi ha dos carrils però l'espai és molt just; i també al costat del carrer 2 de maig, a tocar de l'Institut Copèrnic, on hi ha dues canonades d'aigua de fibrociment que són molt velles i que s'ha d'anar amb compte a l'hora de col·locar els contraforts. Justament, sobre el sistema de contenció, Salàs i Valdés han explicat els dos models que s'estan utilitzant depenent de l'amplada, la verticalitat del talús, si és zona d'aigua... En aquells llocs on hi ha més espai, i que seran majoria, es col·locaran peces de base de formigó armat (com les de color vermell de la foto), mentre que els llocs més complexos o fràgils s'ubicarà la base de formigó més els micropilots, un tub d'acer (o armadura) omplert de formigó de 9 metres de profunditat. 

 

Aquesta peça de base de formigó armat serà la més utilitzada per aportar seguretat a cotxes i al talús | L.T.

La importància de la vegetació

 

La tanca de protecció de formigó per als vehicles serà més elevada que l'actual, passant a ser de més d'un metre, segons marca la normativa vigent. No obstant, per reforçar la seguretat dels vianants s'ha plantejat per ara deixar la reixa metàl·lica ubicada a la zona de Can Boada del Pi.  

 

La segona fase del projecte consistirà a posar vegetació en totes aquelles zones en què el pas del temps i de les pluges han anat erosionant el terreny. Valdés i Salàs han explicat que justament aquells espais recoberts per bardisses, matolls o arbustos estan més protegits de la degradació dels talussos, i per aquest motiu es col·locaran malles que ajudin a germinar vegetació en els espais més 'àrids'. Això estabilitza el contrafort i n'incrementa la seva seguretat. Així mateix, també s'instal·laran reductors de velocitat (elevacions) en llocs delicats per evitar que els vehicles puguin córrer en excés o realitzar girs bruscos. 

 

La vegetació al voltant dels talussos de la riera és clau per assegurar-ne la seva estabilitat | Lluïsa Tarrida

 



Comentaris

envia el comentari