Auge i decadència de l'Hostal Egara

Nascut durant el boom de la indústria tèxtil ha acabat reconvertit en un edifici d'apartaments
Porta d'entrada als habitatges | Cristóbal Castro

 

El seu tancament no ha fet soroll. Pocs han parat atenció a la desaparició d'un de les pensions més antigues de la nostra ciutat. I això que es trobava en un dels llocs amb més trànsit de Terrassa. Els cartells blau cridaner que anunciaven que allà hi havia un hotel d'una estrella s'han fet fonedís, tot i que qui s'hi fixi encara hi pot veure en alguns dels balcons els cartells anunciant "zimmer" o "rooms". 

 

Parlem de l'Hostal Egara, ubicat al carrer Azcàrate -tot i que la seva porta principal estava a la mateixa carretera Montcada- es va construir el 1973, fruit del boom dels anys 60 de la indústria tèxtil i el constant moviment de viatjants, comerciants i muntadors. Des d'aleshores havia funcionat de manera ininterrompuda fins al 2014. Aleshores, aquest establiment familiar va tancar les portes. Semblava que hauria de ser per sempre, però no, dos anys més tard, al 2016, reobria les seves portes amb reformes dins de l'edifici.

 

Algunes de les habitacions tenen actualment llogaters | Cristóbal Castro

 

Malauradament, el retorn va ser efímer ja que motius personals van forçar-ne de nou el tancament. Han passat ja uns mesos, i l'Hostal Egara s'ha convertit en apartaments. Les habitacions -de decoració clàssica, senzilla però amb llum natural- abans ocupades principalment per treballadors d'empreses de la zona, que hi feien estades més o menys curtes, han passat a ser el lloc de residència de ciutadans que no es poden permetre pagar grans lloguers però volen estar ben comunicats (a pocs minuts de l'estació de FGC i de l'autopista C-58 i C-16). S'ha tancat la zona comuna, on un televisor permetia crear caliu mentre els clients es reunien, i ara només es pot accedir a l'edifici per l'entrada del carrer Azcàrate. Ara sí que l'Hostal Egara ha passat a millor vida.

 

 

Hostal Egara encara conserva alguns dels cartells de quan era un hotel | Cristóbal Castro

 

 




Comentaris

envia el comentari