Cèlia Ros: "Veure l'estil de Llach el primer dia se'ns va fer estrany"

L'egarenca reconeix que fins aquell 22 de març, quan el va veure a El Social de Terrassa, no en sabia res del noi de Verges però quan uns mesos després va tornar a Terrassa no se'l va perdre
Cèlia Ros | J.M.O.

 

Lluís Llach va fer el seu primer recital public un 22 de març de 1967 a Terrassa, al Socialet. Cèlia Ros va ser una de les persones que va anar-hi. A mitjans dels anys 60, aquesta terrassenca, amb la carrera de música acabada, iniciava estudis de Treball Social mentre treballa al barri de Les Arenes, incorporada a tasques docents, d’acció social i sindical. 

 

“Vam començar a organitzar manifestacions perquè asfaltessin els carrers, perquè posessin aigua corrent o llum al barri. Jo feia classes als nanos en uns mig soterranis". En aquest context, se'n va assabentar del concert dels Setze Jutges a Terrassa, i ella i uns quants amics i amigues, activistes tots, van decidir anar-hi. Gairebé sempre que tenien oportunitat s'acostaven als recitals de la Nova Cançó, al Vallès, a les comarques veïnes o a Barcelona si s'esqueia. Més per activisme que no pas per interès musical, reconeix. 

 

Cèlia Ros reconeix que fins aquell 22 de març no en sabia res del noi de Verges, excepte algun comentari entre els membres de les diverses xarxes antifranquistes de les quals formava part. Del recital se'n va assabentar pel boca orella. I va saber que els Setze Jutges incorporaven un nou membre, molt jove. 

 

Celia Ros va descobrir un noi molt tímid, que semblava amagar-se i tenir por de sortir a cantar. I quan ho va fer, el públic es va trobar amb una sorpresa, amb algú que s'allunyava de l'estil dels Setze Jutges. "Es feia estrany perquè no hi estàvem acostumats. Jo vaig veure llavors un cantant que es decantava per les formes del jazz i del blues. Però em va agradar, perquè quan va tornar a l'octubre a Terrassa, i ja més conegut i reconegut, vaig assistir al concert per escoltar-lo."

 

Les activitats més o menys vinculades amb l'antifranquisme, comenta, estaven molt controlades per la policia secreta de règim. "Al concert no en vaig veure, però segur que hi eren. El comissari el trobaven a tot arreu i ja formava part de l'entorn".

 

 




Comentaris

envia el comentari