El mite Llach neix gràcies a una empenta en el primer concert

El primer concert públic de Llach, al Socialet, el 1967 | Social

 

Un dels grans mites de la cançó, Lluís Llach, va cantar per primer cop dalt d'un escenari a Terrassa. Ara fa 50 anys, en temps on la dictadura de Franco estava a les acaballes però encara era tota una aventura cantar en català. I aquest músic, cantautor, escriptor i polític va superar la seva timidesa per clamar en favor de la llibertat, estrenant-se en una ciutat que llavors tenia 127.814 habitants i que estava en plena ebullició antrifranquista i que va ser coneguda com a Terrassa La Roja.

 

El programa primer concert públic de Llach, al Socialet, el 1967 | Social 

 

Aquesta és part de la petita història d'aquell primer concert. Mentre registrava el seu primer LP el va anar a visitar Josep Porter i li va demanar que actués en directe amb els Setze Jutges. No va ser fàcil convèncer-lo i van caldre unes quantes trobades abans que digués el "sí". Però uns sis mesos després va arribar el debut, un 22 de març de 1967. Llach ha explicat més d'una vegada que a les sis del matí el van despertar els companys, perquè l'actuació era a les vuit, però del vespre, no pas del matí. Arreu es parla del 22 de març, un dijous, tot i que en el programa de la jornada hi apareix el dia 18, com recorda Ricard Figueras, president del centre cultural El Social. No se sap ben bé si va ser un error d'impremta o si la data es va canviar a darrera hora. El que sí que queda clar és que el nom de Llach no hi apareixia, i hi ha també múltiples hipòtesis. Una, que no estava clar que hi participés i que la seva presència va ser cosa de darrera hora.

 

El programa primer concert públic de Llach, al Socialet, el 1967 | Social

 

Aquell dia, que ja ha passat a la història, van ser al Socialet de Terrassa cinc dels Setze Jutges, Maria Amèlia Pedrerol, Martí Llauradó i Lluís Llach, i els veterans Miquel Porter I Delfí Abella. A l'escenari només hi havia quatre cadires, on s'asseien els que no cantaven. "Jo estava tan atemorit que no volia sortir, i el Martí Llauradó va haver-me de donar una empenta perquè trepitgés l'escenari. Primer va ser el torn del Miquel, que tenia molts dots per la paraula; després, un dels joves, per donar la sensació que cantar en català no era només cosa d'adults, i li va tocar al Llaurador; tot seguit, una noia, la Pedrerol, al seu darrer, Delfí Abella i, per últim, el nou jutge, la sorpresa. Estava molt nerviós. M'amagava darrere la guitarra com podia, i vaig posar el peu a la cadira de tal manera que en vibrava la veu de tant que em tremolava la cama. Entre el públic, tenia els meus amics, que m'animaven. Va ser tota una experiència". Ho explicava Llach al llibre Sempre més Lluny, de Juan Miguel Morales i Omar Jurado (Editorial Txalaparta, novembre de 2006).

 

El programa del segon concert de Llach, al Socialet, el 1967 | Social

 

Al Presència de marça de 2007 se li preguntava: Exagera qui explica que el van haver d’empentar per tal que sortís a l’escenari? I Responia: "És cert que no hauria estat capaç de cantar en públic si no hagués estat per l’empenta que em van clavar aquell dia. Durant molts anys em sentia massa tímid per sortir a l’escenari. Necessitava prendre’m alguna cosa que per a mi tenia la virtut de fer-me superar la por: una clara d’ou, una poma.."

 

El programa del segon concert de Llach, al Socialet, el 1967 | Social

 

 

Tres mesos després presentava el seu primer disc (La barca, El parc, En Quitero, Que feliç era mare.) Arribava a la nova cançó en el punt màxim de creixement. I ell en seria la màxima estrella.

 

El primer concert públic de Llach, al Socialet, el 1967 | Social 


El dimarts 21 de març es farà l’emissió en directe des del Socialet de Terrassa d’El matí de Catalunya Ràdio, de Mònica Terribas. El programa comptarà amb les actuacions de músics reconeguts i amb la presència d'en Lluís Llach.

 

 




Comentaris

envia el comentari