El Consell Comarcal alerta d'una nova bombolla immobiliària

L’Observatori del Vallès Occidental ha presentat l’Informe de població 2016 i el Flaix Socioeconòmic 4t trimestre de 2016. El primer presenta l’evolució i característiques de les dades publicades del padró d’habitants de 1 de gener de 2016 i, el segon, diferents dades vinculades a l’evolució del teixit socioeconòmic corresponents al tancament de l’any. Aquest matí, el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, i el conseller comarcal responsable de l’Observatori, Amadeu Aguado, han presentat les dades. Han destacat la capacitat de resiliència de la comarca , que ha mantingut la població mentre Catalunya en perdia i també, una recuperació dels llocs de treball. Ara bé, s'alerta que la sortida de la crisi pugui provocar una nova bombolla immobiliària ja que la construcció és un dels sectors que creixen de nou i els lloguers pugen. Des del Consell s'aposta per la industria per continuar sent motor econòmic.

 

El president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, ha destacat "la capacitat de resiliència de la comarca per continuar sent un lloc de referència. Durant els anys de crisi ha estat un territori molt afectat però hem mantingut població mentre el conjunt de Catalunya en perdia. Tenim una fortalesa com a territori que hem sabut mantenir els pitjors anys. Ara, l'anàlisi de les dades ens indica que hem pogut recuperar el 50% dels llocs de treball que varem perdre durant la crisi però també veiem que les contractacions que es fan són de perfil baix i de temporalitat. També veiem que hi ha sectors com la construcció que tornen a créixer i per això fent un toc d'alerta perquè s'estan posant les condicions perquè es pugui donar una nova situació de bombolla immobiliaria. Per tant, hem de fer una reflexió sobre de quina manera estem sortint de la crisis i remarcar que hem de fer una aposta per la industria, que ocupa perfils més alts i té una contractació més estable". Giménez també explica que "hem de ser capaços de continuar aquesta aposta industrial per continuar sent motor. Hem de fixar la mirada en el potent teixit industrial de la comarcal i  hem de ser capaços des de les administracions per tal de no generar la situació de bombolla immobiliària, fer polítiques actives d'habitatge i fer una aposta clara per tal d'incentivar nous sectors industrials al Vallès Occidental".

 

Per la seva banda, el vicepresident del Consell i responsable de l'Observatori comarcal, Amadeu Aguado, ha destacat que " amb les dades econòmiques del 2016 podem dir que l'optimisme s'instal·la perpo amb una certa precaució. L'any 2016 s'han creat més de 15.000 llocs de treball però hem de posar l'atenció sobre el tipus de contractació i els perfils de baixa qualificació". Aguado assegura que "el ritme de contractació semestral de finals de 2016 és el millor registre des de l'any 2008 però tenim un atur estructural a la comarca sobre el qual cal treballar des de totes les administracions. Els majors de 50 anys són un perfil sobre el que cal actuar amb polítiques públiques d'ocupació".

 

Creixement constant de població, per sobre de la mitjana catalana, que situa la comarca en 904.240 persones

El Vallès Occidental va tenir un creixement respecte l’any 2015 de 3.579 persones, un 0,4%, lleugerament per sobre de la variació de Catalunya, que va ser del, 0,2%. La comarca suposa ja el 12% del total de la població catalana que és de 7.522.5966 persones.

Si ens fixem en l’evolució de la població dels darrers anys cal distingir entre el període comprès entre l’any 2000 i el 2009 i del 2010 en endavant. En el primer període, es registren importants increments de la població tant al Vallès Occidental com al conjunt de Catalunya. En nou anys, el Vallès Occidental va augmentar la seva població en 161.712 persones, i Catalunya en 1.213.421. Aquest creixement va donar-se per l’important augment de la població arribada des de l’estranger, amb saldos externs que van arribar fins a 10.464 i 135.097 persones respectivament l’any 2006.

 

En el segon període,  en canvi, la comarca ha tingut una tendència de creixement anual positiu però inferior a l’1%. En sis anys, ha acumulat un creixement absolut de 17.710 persones, superior al creixement del conjunt de Catalunya, de 10.215 persones, que va registrar de pèrdues població entre els anys 2013 i 2015.     

 

Per municipis, aquesta capacitat per atreure i fer créixer la població resident es dóna en termes generals, essent quinze dels vint-i-tres municipis que registren un creixement del nombre d’habitants respecte l’any 2015. A diferència del període 2000-2009, en que es registra un augment de la població de manera generalitzada entre els municipis de la comarca, en els darrers sis anys són només cinc els municipis que perden població.

 

Forta capacitat d’acollir persones provinents de la resta de Catalunya i de l’Estat,  repunt d’arribada de la població estrangera però descens de la natalitat

El diferent comportament de l’evolució  la comarca i Catalunya en els darrers sis anys ve explicada, principalment, pel comportament de les migracions internes. La capacitat d’atracció de població provinent de la resta de Catalunya i de l’Estat a la comarca ha permès compensar la important pèrdua de persones provinents de l’estranger, que va registrar saldos negatius entre els anys 2010 i 2014. A Catalunya, pel contrari, la migració interna ha estat negativa entre el període 2005 i 2015. Aquest fenomen ha permès a la comarca compensar el descens constant del creixement natural, donat el descens de la natalitat iniciat l’any 2008.

Cal destacar que l’any 2016 es registra un increment de la població estrangera que, tot i ser molt moderat, d’un 0,1% (44 persones), trenca amb els quatre anys consecutius de disminució.

 

Bon tancament d’any amb la creació de 15.973 llocs de treball i 644 empreses respecte el 2015.

El Vallès Occidental ha tancat l’any amb un important creixement del seu teixit socioeconòmic i ha consolidat el canvi de tendència iniciat l’any 2014, després de sis anys anteriors de pèrdues constants. Aquest cicle de tres anys ha permès recuperar més de la meitat dels llocs de treball i el 34% de les empreses destruïdes de 2008 a 2013. Si el 2017 manté la tendència de creixement, les xifres absolutes a l’acabar l’any es situaran molt properes a les registrades l’any 2008.

Cal destacar també que el creixement anual d’empreses i, sobretot, de llocs de treball a la comarca, ha estat superior al creixement registrat a Catalunya, aportant el 14% dels 110.979 llocs de treball creats al conjunt del país.

Aquest bon comportament general s’ha acompanyat de millores en d’altres indicadors, com l’augment de la població activa des de l’any 2014, després d’un llarg període de retrocés, que es situa en 430.575 persones, amb una taxa d’activitat de 86,5%, igualant ja la de l’any 2008. En paral·lel, les persones desocupades a l’acabar l’any eren de 58.254, seguint un descens constant de l’atur des del quart trimestre de 2013. Aquest fet ha comportat una reducció important de la taxa d’atur registral que es situa en un 13,53%, superior però a la mitjana catalana del 12,99%.

 

Comportament sectorial positiu però desigual: més intens a la construcció que la indústria.

Per sectors econòmics, s’ha registrat un creixement anual positiu en tots ells tot i que amb diferents intensitats. Els serveis, la construcció i l’agricultura han crescut per sobre de la mitjana comarcal, mentre que la indústria ho ha fet per sota. 

 


Els serveis ocupen el 72% de l’activitat comarcal i, dins d’aquest sector, són els serveis relacionats amb l’empresa i la ciutadania els que han registrat els majors increments d’ocupació. En els serveis relacionats amb l’empresa són les activitats amb serveis a edificis i les assegurances les que registren un major augment. Per la seva banda, l’ocupació en els serveis a la ciutadania creix sobretot en activitats amb un pes predominant del sector públic: sanitat i educació.

 

La indústria aporta el 21,3% dels llocs de treball de la comarca i el 18,4% de les ocupacions industrials a Catalunya. Les activitats industrials han tingut un comportament desigual i, sense registrar cap augment important, el tèxtil i la química mostren un millor comportament, mentre que l’agroindústria i l’automoció registren una evolució negativa.

 

La construcció continua la forta acceleració iniciada l’any 2014, amb un creixement anual de gairebé dos punts per sobre de la mitjana comarcal. El bon comportament d’aquests sector s’estén a totes les seves activitats i destaca, sobretot, el creixement de l’ocupació en la construcció de carreteres i d’edificis i les activitats de promoció immobiliària, que han generat el 62% dels nous llocs de treball en aquest sector.


Forta contractació temporal i en perfils de baixa qualificació

 

El ritme de contractació trimestral del 2016 s’ha situat per sobre dels 80.000 contractes, el millor registre des de l’any 2008. Tanmateix, la contractació indefinida ha passat de representar el 20% abans de la crisi, l’any 2009, a només un 14% en els anys posteriors.

 

La contractació temporal situada al voltant del 86% de la total està molt lleugerament per sota de la mitjana catalana, al voltant del 87%, i es concentra en contractes de menys d’un mes o de durada indeterminada. Aquestes noves contractacions es focalitzen en ocupacions elementals que requereixen d’un nivell formatiu baix en el sector terciari, sobretot en els serveis de menjar i begudes, serveis a edificis i activitats de jardineria i activitats administratives d’oficina.

 

Una contractació de baixa qualificació que es corresponent també amb el perfil majoritari del desocupat: amb estudis secundaris (65%) i provinents d’ocupacions elementals (31,8%), i que continua augment el pes d’aquells que són d’edat avançada (54,5%) i amb més d’un any en situació d’atur (46,2%).

 

Així doncs, malgrat la bona evolució general, alguns indicadors específics en mostren aspectes més crítics del comportament i situació del mercat de treball, amb la necessitat d’activar mesures que permetin disposar d’una millor qualificació de la població activa i d’un teixit empresarial més competitiu, requerint de treballadores i treballadores de major qualificació.

 



Comentaris
Historia real
Bombolla immobliara?Cas real:desahuci per falta de pagament d'un pis contruit l'anny 2006 que te 400 euros mensuals de lloguer, l'inquili que viu sol i te un sou de 1500 euros mensuals (podria doncs haver pagat), els serveis socials han aturat el desnonament judicial fixat i el propietari que aguanti. Els veins de l'escala es queixen que el pis esta brutissim. Reconegut per serveis socials que l'inquili acumula brossa.Resultat: el dia que recuperi el pis no es tornara a llogar MAI MES.
0

envia el comentari