Em poden embargar la mascota?

L'Assessoria de la Gent Gran respon als dubtes sobre els drets que tenen els nostres animals de companyia
cadell | Pixabay

 

Estava llegint la noticia del divendres 3 de març al Món Terrassa que posava de manifest la incomoditat d’un veí per la proximitat d’un pipi-can a una escola de bressol, la qual cosa em va portar a pensar com han anat canviant les relacions entre els animals i les persones en els darrers anys.

 

Fins fa relativament poc, els animals ajudaven els humans en tasques agrícoles, de vigilància dels ramats i de les possessions (encara recordo amb ingenuïtat infantil les gateres a les portes dels forns perquè hi passessin els gats per assetjar i menjar-se els ratolins que podien malmetre el gra i la farina). Ara l’animal ha passat, en moltes ocasions, a formar part de la família i moltes vegades és l´únic “membre” de la família nuclear d’un vidu o d’una vídua ja gran.

 

I què són ara els animals? El dret civil català –pioner a nivell espanyol com en d’altres aspectes com per exemple, la regulació de les parelles estables – ha recollit al nostre Codi Civil que “els animals, que no es consideren coses, estan sota la protecció especial de les lleis. Només se'ls apliquen les regles dels béns en allò que permet llur naturalesa” (art. 511-1 apartat 3 del Codi) i la Llei 22/2003 Catalana també estableix expressament que els animals de companyia no poden ser embargats per cobrar-se un deute, per exemple, de la Comunitat de Propietaris i estableix els drets dels animals i les obligacions dels propietaris en relació a la seva salut i al seu benestar.

 

Recentment el Congrés dels Diputats ha admès a tràmit una proposta de Ciutadans perquè els animals passin a tenir al Codi Civil espanyol una categoria especial de forma que, també a la resta d’Espanya, passin a tenir la consideració d’inembargables i indivisibles i que es reconegui que tenen naturalesa extra patrimonial dels animals de companyia (una altra cosa és –de moment- el règim dels animals que ajuden a pagès). En la pràctica, molts convenis de divorci o de separació regulen – a manca de fills- les relacions dels ja ex – cònjuges amb les mascotes qui hi havia a la llar; qui s’encarrega de les vacunacions i taxa municipal i, fins i tot, drets d’estada.

 

I, de vegades, els puc ben assegurar que les negociacions del conveni regulador tampoc són gens fàcils atès el grau d’afecte que senten mútuament i recíprocament les persones i les mascotes. Això em porta a pensar que, en el futur, pot haver alguna mascota que pugui arribar a heredar els béns d’una persona gran com ha passat a d’altres indrets al marge dels descendents i aquests hagin de reclamar la legítima al representant de l’animal i de la llegítima els parlaré en proper article.

 

Tens algun dubte o vols fer alguna consulta? Pots fer-ho clicant aquí 

 

Alfons Catena Oliva

Advocat – col·legiat 1478 ICATerrassa

L’Assessoria de la Gent Gran

acatena@lassessoriadelagentgran.com

Tel.93 731 31 22




Comentaris

envia el comentari