La qüestió no és quantes llengües coneixem sinó com les adquirim

La motivació i els recursos, tant humans com materials, són claus en l'aprenentatge

 

El Consell d’Europa va aprovar l’any 2001 el Common European Framework for Languages, és a dir, el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües. Un document que descriu de manera exhaustiva el què cal aprendre d’una llengua per tal d’utilitzar-la per a la comunicació, i defineix els coneixements i habilitats que s’han de desenvolupar, així com els nivells de domini de cada llengua. Evita, això sí, prescriure o recomanar un mètode concret d’esenyament-aprenentatge de les llengües.

 

No obstant, un principi metodològic fonamental del Consell d’Europa és que els mètodes utilitzats siguin els més eficaços d’acord amb les necessitats dels estudiants en cada etapa de la seva vida, essent bàsica la convivència amb les llengües a aprendre i la creació d’experiències, així com la motivació i els recursos, tant humans com materials, que es puguin posar a la seva disposició.

 

Tots som conscients de la posició dominant de l’anglès en la comunicació internacional i volem aconseguir que els nostres fills i filles parlin amb fluïdesa les tres llengües (català, castellà, anglès) el més aviat possible.

 

Val a dir però que actualment no hi ha un consens prou fonamentat, segons reconeix el Consell d’Europa, pel que fa a la manera com aprenen els alumnes les llengües estrangeres. Alguns teòrics creuen que les capacitats humanes són prou sòlides i podem adquirir una llengua només havent estat en contacte amb ella. Per tant, proposen crear un entorn lingüístic com més ric millor perquè s’hi pugui produir l’aprenentatge sense un ensenyament acadèmic.

 

Altres teòrics però pensen que, més enllà del contacte amb un entorn lingüístic comprensible, la participació activa en la interacció comunicativa és una condició necessària i suficient per al desenvolupament de la llengua. I a l’extrem oposat, trobem teòrics que consideren que els estudiants que han après les regles necessàries de gramàtica i un vocabulari suficient seran capaços de comprendre i d’utilitzar la llengua segons la seva experiència i el seu sentit comú.

 

El Marc Europeu reconeix que seguir mètodes eclèctics és el més encertat, sobretot si s’enfoquen als requeriments de cada etapa. Així doncs, en el període d’educació infantil i primer cicle de primària es recomana introduir la llengua anglesa mitjançant la quotidianitat, els hàbits i les rutines, procurant que els nens i nenes siguin protagonistes en contes, jocs, cançons i activitats estimulants. La fita és potenciar la competència comunicativa per consolidar alhora les capacitats cognitives, psicomotores, afectives i socials dels més petits.

 

Quan la lectoescriptura ja està consolidada l’aprenentatge de l’anglès cal potenciar-lo com a part de variades matèries, no només per incrementar el temps d’exposició a la llengua sinó per adquirir vocabulari i destresa. A mida que avança l’estudiant, així també ha de millorar el seu domini de la llengua, treballant-lo amb metodologies adaptades, com és el cas de l’AICLE i promovent-ne la immersió lingüística, alhora que obtenim certificacions que comprovin aquest avenç.

 

Escola Pia de Terrassa





Comentaris

envia el comentari