'Les noies del calendari': quan la insinuació es converteix en art

Crònica d'Anna Carol de l'obra presentada per Acte Quatre de Granollers al Premi Ciutat de Terrassa de teatre
Acte Quatre de Granollers van presentar Les noies del calendari | Ramon Navarro

 

 

Diumenge passat, a la sala Crespi de Terrassa, vam poder gaudir deLes noies del calendari, una obra que, basada en fets reals, va escriure el dramaturg anglès Tim Firth (1964) per portar-la al cinema. La pel·lícula es va estrenar l'any 2003 a Anglaterra i seguidament ell mateix en va fer un guió teatral. El grup Acte Quatre de Granollers, dirigit per Pilar Pla, ens representà una adaptació d'aquesta tragicomèdia dins el XXXL premi Ciutat de Terrassa de Teatre.

 

Al comtat de Yorkshire (Anglaterra), un grup de dones es reuxeix habitualment a l'Institut de la Dona per practicar les activitats que s'acostumen a fer en aquests centres: gimnàstica, cuina, labors… Una d'elles té el marit malalt, una leucèmia que no té cura, i decideix, juntament amb les seves amigues de l'Institut, recaptar diners per adquirir un sofà per a la sala d'espera de l'Hospital on tracten en John (Josep M Lacorte). Opten per fer un calendari diferent del que l'Institut havia realitzat cada any. Un calendari que en podríem dir alternatiu, trencant els prejudicis locals, on cada mes una d'aquestes dones maduretes del casal s'hi mostri nua.

 

La tragicomèdia de Tim Firth va agradar al públic | Ramon Navarro

 

 

De manera que la Chris (Carme Jiménez), la més agosarada del grup; l'Annie (Sara Martínez), l'esposa del malalt; la Jessie (Marta Valera), professora d'art ; la Cèlia (Núria Parés), la més presumida del grup; i la Ruth (Anna Blanché), la més vergonyosa, s'uneixen per una bona causa i l'espectador s'acomoda per gaudir d'una sessió fotogràfica on cada personatge es transforma en un quadre on la insinuació esdevé art. L'infermer de l'hospital, en Lawrence (Jordi Romaguera), afeccionat a la fotografia, és qui s'encarrega de confeccionar aquest original calendari amb el qual aconseguiran comprar un sofà i un nou hospital i tot.

 

Com diu la Marie (Olga Pey), la presidenta de l'Institut que encarna el punt de vista hostil a qualsevol conducta que surti de les normes establertes: “Els resultats justifiquen els mitjans”. L'escenografia, molt senzilla i càlida i la cura del vestuari, adequat a cada escena i molt ben resolt, ajuden a què en conjunt hàgim contemplat una obra de qualitat, fresca i molt treballada on l'amistat i la solidaritat es donen la mà.

 




Comentaris

envia el comentari