Un Cyrano que ens va deixar bocabadats

El Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar ha estat l'encarregat de posar punt i final al Premi Ciutat de Terrassa de teatre
Més d'una quinzena de personatges per interpretar Cyrano
Més d'una quinzena de personatges per interpretar Cyrano | Ramon Navarro

 

 

Cyrano de Bergerac, del poeta i dramaturg francès Edmond Rostand (Marsella 1868- París 1918), ha estat l'última obra presentada al XLIV Premi Ciutat de Terrassa de teatre. L'ha posada en escena el grup de teatre del Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar, dirigit amb molt d'encert per la Maite Ferré.

  

L'obra, que tots coneixem, ens planteja, sobretot, dos grans temes: l'amor etern i el dilema entre la bellesa externa i interna. Dilema de plena actualitat tot i el pas del temps i que és simbolitzat amb la gran nàpia que ja forma part de la literatura universal. El personatge de Cyrano a Catalunya sempre l'han representat grans actors: Flotats (encara recordo com em va impactar l'actuació d'aquest mestre d'escena quan el vaig veure per primera vegada al Centre Cultural ja fa uns quants anyets); Pere Arquillué, un terrassenc que ha fet seus els escenaris barcelonins o la recent interpretació del gran Lluís Homar.

 

Cyrano de Bergerac, del poeta i dramaturg francès Edmond Rostand
Cyrano de Bergerac, del poeta i dramaturg francès Edmond Rostand | Ramon Navarro

 

  

Però la representació del Cyrano que vam veure diumenge a la Sala Crespi ens va deixar bocabadats a tots. Xevi Gómez va saber captar l'essència del personatge i es va guanyar gairebé el títol de professional. L'energia que desprenia dalt de l'escenari no va minvar en cap moment. La seva eterna estimada, la Rosaura (Escarlata Reig), també va fer una notable actuació. Els acompanyaven dalt de l'escenari gairebé una quinzena d'actors que van completar, amb les diverses actuacions i personatges, un espectacle teatral de nivell.

  

Vull destacar, especialment, l'escena on hi ha una batalla d'espases que semblava talment una coreografia de dansa. Les diverses projeccions al fons de l'escenari marcaven l'espai on anirien succeint les escenes: un teatre, un forn, els exteriors…, de manera que amb pocs estris damunt l'escena ens transportaven a llocs ben contraposats. Un recurs original i actual.

  

I m'acomiado de tots vosaltres, amics lectors, que heu seguit les meves cròniques amb unes paraules de Garcia Lorca: “El teatre és poesia que brolla del llibre per fer-se humana”. Doncs que ens trobi asseguts a primera fila. Fins a la propera edició!

 

El Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar va tancar el Premi Ciutat de Terrassa de teatre
El Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar va tancar el Premi Ciutat de Terrassa de teatre | Ramon Navarro

 

Grans interpretacions i posada en escena
Grans interpretacions i posada en escena | Ramon Navarro

 

Cyrano, un clàssic francès que s'ha pogut veure a Terrassa
Cyrano, un clàssic francès que s'ha pogut veure a Terrassa | Ramon Navarro

 




Comentaris
Peret
Bones cròniques, gràcies!

envia el comentari