Hazte Oir o quan es nega una realitat

Fa uns dies, va aparèixer un autobús recorrent els carrers de Madrid, on actualment resideixo, del col·lectiu "Hazte oir", en el qual resaven les següents frases:

 

  • "Los niños tienen pene"
  • "Las niñas tienen vulva"
  • "Que no te engañen"
  • "Si naces hombre eres hombre"
  • "Si eres mujer seguirás siéndolo"

 

I, com a colofó, una web per sol·licitar un llibre gratuït. Imagino sobre aquest tema. Unes desafortunades frases al meu entendre, dedicades als nens, que són els éssers més vulnerables. Crec que el contingut és suficientment clar per veure la discrimiació que fan sobre unes persones que poden presentar transtorns d'identitat sexual. I, a més, ho fan públicament i molt visible... Amb la fi, segurament, d'aconseguir més adeptes a les seves idees rígides i intolerants.

 

El fet que no acceptin una realitat no significa que no existeixi i que es pugui negar. A més al meu entendre, l'engany que denuncien l'estan fent vostès, no només ignorant unes circumstàncies de dificultats en la identitat sexual inherents a un grup d'individus, sinó que, a més, neguen que aquestes circumstàncies ocorrin. Em sembla que no s'han documentat correctament sobre què els succeeix a aquestes persones, perquè puguin posar-les en evidència d'aquesta forma.


En algunes ocasions es dona el cas que un bebè neix amb òrgans sexuals d'un sexe determinat... Però, quan va creixent, es va identificant psicològicament amb el sexe oposat, sentint i comportant-se com a tal. En aquests casos, quan el menor va creixent i segueix lliurement sense coaccions, sentint-se i actuant en funció del sexe oposat que marquen els seus genitals, cal acceptar que -en aquesta persona per un error de la naturalesa- els seus òrgans sexuals no es corresponen amb els seus sentiments... Pel que hauria de respectar-se-li la identitat en la qual es manifesta.


I per poder dur a terme aquest canvi d'identitat, pot ser que sigui necessari el consell i suport d'un professional, però bàsicament és imprescindible el de la família i el de l'entorn, inclòs l'escolar. Per a això, és necessària --en primer lloc-- l'acceptació sense reserves de les circumstàncies especials del menor, informant-lo del què li succeeix amb un llenguatge concorde a la seva edat, racionalitzant i naturalitzant la situació.


De la mateixa manera, és necessari que aquesta informació la rebi tot el seu cercle i naturalment l'escolar, la qual cosa suposa que seria bé que no només el professor estigués informat sinó que això fos extensiu als companys, d'una forma adequada a la seva edat, perquè, a l'alumne en qüestió, ho acceptessin amb la seva diferència, sense cap discriminació, O el que seria pitjor, sense cap burla o assetjament.Així, el menor es podria desenvolupar satisfactòriament, igual que els altres nens.


Els nens són el que se'ls ensenya i el que veuen, per la qual cosa, si els donem aquest exemple d'acceptació i respecte al diferent, segur que ho viuen de forma natural, sense que això els suposi cap problema. Al contrari: els farà persones molt més flexibles i comprensives. Per tot això, senyors de HazteOir, seria molt important que no tinguessin una actitud intransigent sobre aquest tema i sobretot que no ho anessin publicitant pels carrers de Madrid, de Terrassa o de qualsevol altra ciutat, ni de cap altra forma, ja que el seu rebuig pot fer molt mal a moltes persones que es trobin en la situació referida.


Els demanaria que s'assessorin, si ho desitgen, amb especialistes en psicologia, o uns altres, si ho creuen convenient... I, amb tota la informació de la realitat d'aquestes persones, reflexionin i es posin en el lloc d'ells i de les seves famílies, per així poder-los comprendre millor, i probablement modificar, almenys en alguna mesura, la seva actitud sobre aquest tema.


Pensin què li podria ocórrer a un fill seu o d'algú proper, per la qual cosa els prego que siguin més comprensius... I, com que crec en el seu bon cor i que són persones de bé, confio que canviïn d'opinió sobre aquest tema una vegada s'hagin assessorat de quin és la veritable realitat i, per tant, puguin rectificar.

 

Maite Serra



Comentaris
Tecles
Una opinió d'una lectora egarenca (que viu a Madrid) i que fica el dit a la nafra. Més clar, aigua. Molt bé, Maite !

envia el comentari