A mesura que una estrella gegant vermella s’apropa a la seva fi, va alliberant-se d’algunes capes de gas i pols, que queden orbitant al seu voltant formant núvols interestel·lars amb mides, temperatures i densitats variables. Segons s’ha pensat sempre, quan la gegant vermella esclata en una supernova, la gran explosió, que viatja a una velocitat de més de 10.000km/s, destrueix tota aquesta pols còsmica. Les supernoves, al cap i a la fi, són un dels esdeveniments més poderosos de l’Univers, amb brillantors que poden arribar a ser milers de milions de vegades superiors a la d’una estrella, i tenen una ona expansiva que arrasa tot el que hi ha al seu voltant, incloent la pols que l’envolta.
Així doncs, després d’una supernova, a prop seu no hi hauria de quedar gairebé gens de pols. Les darreres dades de l’observatori SOFIA de la NASA, però, no corroboren aquesta teoria, segons explica la mateixa agència espacial nord-americana a la seva pàgina web. Després d’una explosió, ha detectat que encara hi havia 10 vegades més pols de la que s’esperava, cosa que indica que, probablement, la teoria no era certa del tot. SOFIA, un Boeing 747SP equipat amb un telescopi, va observar una supernova propera, anomenada 1987A per l’any en què va ser descoberta i que, en el seu moment, va ser una de les més brillants observades durant els darrers 400 anys. Durant les darreres tres dècades, els astrònoms han observat el seu impacte en l’espai que l’envolta i, ara, especulen que podria ser que la pols s’estigués formant després del pas de l’ona expansiva.
La supernova 1987A té una sèrie d’anells molt característics que es van formar durant la fase prèvia a l’explosió. L’ona expansiva de la destrucció de l’estrella va passar a través seu i, seguint la teoria acceptada, els astrònoms pensaven que els hauria arrasat. SOFIA, però, ha captat emissions provinents d’una quantitat creixent de pols als anells, mostrant que fins i tot després d’una explosió tan gran la pols pot tornar a formar-se o créixer. En aquest vídeo, que simula el pas de l’onada expansiva, es pot veure com atravessa l’anell exterior i el destrueix, abans que es torni a formar. En el futur, el Telescopi Espacial James Webb de la NASA continuarà examinant aquesta pols per comprendre el seu origen i la seva composició.
