Té futur el riu Besòs?

Anys d’impacte de l’acció de l’home van posar la conca del Besòs en una situació molt delicada. Els darrers temps s’ha aconseguit revertir la situació, encara que, experts i ecologistes avisen de noves amenaces

 

Els experts estan convençuts que les capçaleres de la conca del Besòs lligades al Montseny són les que presenten una situació més favorable des del punt de vista ecològic, encara que no escapen també dels problemes de conservació actuals. Es tracta dels rius Mogent, el Congost, el Tenes, la riera de Caldes i el Ripoll que, malgrat el bon estat ecològic, en alguns punts també presenten problemes com per exemple la captació d’aigua que se’n fa en algunes poblacions.

 

Les captacions resten cabal i ocasionen un problema de "manca d’aigua", que els rius de la conca del Besòs –que té una extensió del 1.039 km2 entre les comarques d'Osona, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Barcelonès- pateixen des dels anys 60 i 70. La causa ha estat el fort desenvolupament industrial i l’elevat creixement demogràfic. Malgrat tot, la part nord de la conca es beneficia de l’escassa acció de l’home i pot presumir encara d’un estat ecològic “més o menys natural”, sosté el professor de la Universitat de Barcelona (UB), Narcís Prat.

 

El canvi climàtic

 

Tot i el bon estat ecològic del riu en aquesta vessant nord, hi ha encara una amenaça que ve donada per l’impacte dels efectes del canvi climàtic. El fenomen ja l’han estudiat els científics catalans. El problema ve donat per la desaparició de les vinyes que hi havia a les valls de la regió, que han donat pas a la proliferació de boscos. Aquests boscos transpiren molta aigua i la trauen al riu. "El bosc s’ha d’explotar, fer alguna cosa per treure massa", afirma Prat.

 

Els problemes de la conca continuen a mesura que ens acostem a la desembocadura. Les depuradores que s’han instal·lat en els darrers anys i que en certa manera han suposat una millora en la qualitat de l’aigua, no tenen un funcionament del tot eficient. I en aquesta apreciació coincideixen experts i ecologistes. La conca del Besòs té un problema de depuració d’aigües que, en certs trams, és lleu perquè es tracta de poblacions petites i millorar-ne la situació és tan simple com depurar millor. "Depurant una mica més bé en alguns trams, l’estat ecològic podria millorar i equiparar-se a la situació de la part alta", assegura Prat.

 

Depuradora EDAR del Besòs | Jordi Borràs

 

 

Contaminació galopant en un riu petit

 

La resta del Besòs, malgrat les millores dels darrers anys, presenta un problema de contaminació també a causa del fet que el riu és petit (el recorregut total d'aquesta conca és de 181.9 km des del naixement fins a la desembocadura) i no té capacitat de recuperar-se davant l’impacte d’una contaminació que és més gran. Els rius per si sols tenen la capacitat d'autoregular-se i per tant d’autodepurar-se (sempre que la quantitat de contaminants sigui baixa), però només si mantenen unes característiques determinades, és a dir, que existeixi la presència de determinada fauna aquàtica, generalment microorganismes. A més, tot acompanyat d'un bosc de ribera, o com a mínim d'espècies vegetals properes al marge del riu.

 

En el cas de la indústria, alguns estudis demostren l’impacte negatiu que segueixen tenint algunes factories a la vora del riu malgrat que disposen de depuradora pròpia. En alguns trams el problema del riu és que baixa més aigua de depuradora que pròpiament del riu. “Perquè una depuradora funcioni, el riu ha de portar cinc vegades més aigua que la depuradora i en el cas del Besòs, passa al revés, porta més aigua la depuradora que el riu”, explica Prat.

 

Els experts insisteixen que el problema amb les depuradores només té una solució: que funcionin millor. Tot i que van instal·lar-se precisament per a millorar la situació de la conca, en realitat formen part del problema. Narcís Prat manifesta que malgrat que la qualitat de l’aigua ha millorat la situació no és encara la ideal pel que fa a nivell ecològic. De totes formes, assegura que les coses haurien d’anar molt malament perquè el riu tornés a l’estat “desastrós” de fa trenta anys. Fa anys que la fauna i flora autòctona del Besòs es va perdre i ara s’han guanyat algunes espècies exòtiques, com el cranc americà i peixos d’altres orígens, a causa de la millora en la qualitat de l’aigua.

 

Sobre el problema de les indústries que hi ha al llarg del riu, l’organització Ecologistes en Acció considera que haurien de tenir les seves pròpies depuradores, ja que en molts casos, segons explica el portaveu de l’organització, Quim Pérez, es depura aigua urbana conjuntament amb els residus de les indústries. L’activista creu que en els darrers anys s’han fet coses bé i una mostra és el pla participatiu que el Govern va impulsar per tal de recollir propostes entre els diferents agents implicats en el riu.

 

El paper dels boscos de ribera

 

D’altra banda, s’estan portant a terme accions per a la recuperació d’alguns boscos de ribera, un element important per a la vida natural del riu i per a les aus. És el cas d’actuacions que la Diputació de Barcelona fa a la ribera dreta del Besòs, al Parc Fluvial que hi ha a la desembocadura. S'ha intervingut en la qualitat del sòl, a base de rentar la superfície i incorporar nou substrat. S'ha plantat canyís seguint la franja de l'escullera per crear una pantalla visual i s'espera que la primavera vinent pugui conformar una pantalla de protecció per a la fauna, creant llocs tranquils on les aus que hi arriben puguin menjar i descansar.

 

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que és l’òrgan responsable de la gestió hidrogràfica del país, va assumir algunes de les propostes per anar-les implementant. Tot plegat ha fet possible la millora de la qualitat de l’aigua i un dels reptes de futur, segons planteja Quim Pérez, és que es pugui fer servir l’aigua del Besòs per a ús de boca. Ecologistes en Acció creu que hi ha marge per aconseguir que l’aigua del riu tingui la qualitat suficient i convertir-se en una garantia de reserva d’aigua per a l’àrea metropolitana de Barcelona.

 

Ara bé, perquè això sigui possible, apunta Pérez, insisteix en què caldria millorar la qualitat de la depuració. En aquest sentit, indica que seria necessari que les depuradores adoptessin nova tecnologia, que en aquests moments ja permet obtenir uns molt bons resultats en la depuració de l’aigua. Per a Pérez, si s’assolís aquest objectiu ja no caldria contemplar projectes faraònics i costosos com poden ser el transvasament d’aigua des del Roine o l’Ebre. L’aigua depurada podria ser injectada de nou en aqüífers i destinar-se a l’ús de boca a l’àrea metropolitana de Barcelona.

 

De moment, però, l’opinió de l’investigador Narcís Prat és pessimista. "El Besòs és el riu que pitjor està de tot Catalunya juntament amb el Foix perquè comprèn molt de territori. És el problema de tots els riuets mediterranis costaners on hi viu molta gent a la vora", explica.

 

Congost del riu Besòs | Jordi Borràs

 

Incompliments amb Europa

 

L’estat del riu incompleix la normativa europea. L’ACA, sobre qui recau l’administració hídrica de Catalunya, és la qui té els deures per complir la directiva marc de l’aigua de la Unió Europea (UE), que va entrar en vigor el desembre de l’any 2000 amb l’objectiu d’homogeneïtzar la gestió de l’aigua a nivell europeu. Aquest 2016 ha vençut un termini per aconseguir el sanejament dels rius que, en el cas del Besòs s’ha incomplert. Ara hi haurà una pròrroga que s’estendrà fins al 2023.

 

Però més enllà de l’ACA sobre el riu hi actuen molts d’altres actors que, segons el experts, sovint treballen de forma poc coordinada, fet que dificulta encara més unir esforços en benefici de la conservació del riu. El 1988 es va crear el Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs.

 

Actualment, el Consorci està integrat per 56 ens, dels quals 52 són municipis del Barcelonès, Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental, amb una població al voltant de 2.400.000 habitants. La resta són la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consell Comarcal del Vallès Oriental i el Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental.

 

La millora del medi fluvial ha centrat gran part de l’activitat del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs des de la seva creació amb projectes de recuperació mediambiental; restauració, conservació i neteja de lleres; rehabilitació de camins fluvials i recuperació de patrimoni històric associat al riu, entre d’altres.

 

Des de l’ecologisme es defensa una major conscienciació pel que fa a la necessitat de protegir el riu tenint en compte que ha estat un element primordial per al progrés de totes les poblacions que es troben a la seva vora. Cuidar-lo hauria de ser un objectiu col·lectiu, creuen, com una forma de reconèixer el seu indiscutible valor en el progrés econòmic i social de tota la conca.

 




Comentaris
Badaloní
Enhorabona per la iniciativa. M'han sobtat les fotos del Besòs, un gran patrimoni!
avimanel
Ara és una meravella que em deixa bocabadat. Però a més del que parla l'article, n'hi ha una cosa que falla i molt, és l'entorn proper del riu. Passat Santa Coloma l'entorn ja és una altra cosa. Molt sovint trobo deixalles, abocadors incontrolats, que la gent llença amb tota impunitat. Continua sent l'asignatura pendent l'educació de les persones i el seu control.
avimanel
Els anys 59 i 60 del segle passat, jo m'havia banyat a les aigües del Besòs a l'alçada de Santa Coloma. Després va ser una claveguera a cel obert. Actualment paso molt sovint en bicicleta, i he recorregut totes les capçaleres del Besòs. Gaudeixo molt de la fauna que trobo, martí pescaire, martinet blanc, esplugabous, faisans, blauets, verdums, corbs marins, ànecs, tota mena de gavines i altres ocells molts llargs d'enumerar. També veig els peixos i com els pesquen les aus.
Barceloní
No m'extranya, en Rabell el va deixar fet un desastre quan dirigia marbres Franco.

envia el comentari