Una segona vida per al santuari mediambiental de Meirama

El forat que va deixar una antiga mina es reconverteix en un llac artificial, envoltat de 450.000 arbres en un terreny de més de 1.000 Ha en què hi habiten més de 800 espècies animals i vegetals
Sota el llac artificial s’hi amaga una antiga mina. Un tresor únic a Europa.
Sota el llac artificial s’hi amaga una antiga mina. Un tresor únic a Europa. | Gas Natural Fenosa

 

És un patrimoni natural únic al món. Protegit per la vall d’As Encrobas, al municipi de Cerceda (La Corunya), el llac de Meirama és el primer llac artificial amb capacitat per abastir d’aigua una població. Però més enllà, amaga un tresor al seu interior: Una antiga explotació minera que va abastir de lignit –un carbó mineral- una central tèrmica entre el 1980 i el 2008. La transformació del gran forat que va deixar la mina, de 2,2 km de longitud i 1 km d’amplada, en un llac artificial, ha donat una segona oportunitat a la història industrial i natural d’aquesta terra, creant un gran espai protegit de biodiversitat de més de 1.000 hectàrees envoltades per 450.000 arbres. I és també una segona vida per a les 839 espècies vegetals i animals, algunes d’elles d’especial valor de conservació, que un equip d’especialistes de la Universitat de Santiago de Compostel·la han inventariat. Totes les espècies animals, i bona part de les vegetals, han repoblat la zona de manera natural sense que hi hagi hagut acció humana, i han convertit aquest hàbitat en espai propici per a l’estudi i la divulgació de valors naturals.

 

La companyia energètica Gas Natural Fenosa ha impulsat el projecte de restauració d'aquest enclavament, amb una inversió de 60 milions d’euros i que ha servit per rehabilitat ambientalment l’antiga mina i crear aquest llac artificial, que ofereix 150 Hm cúbics d’aigua de gran qualitat. Alhora, el seu enclavament estratègic en capçalera de conca el converteix en un futur reservori d’aigua per al municipi de la Corunya i la seva àrea d’influència, amb l’objectiu de reforçar el sistema de proveïment de la comarca de la Corunya. En un futur proper, Gas Natural Fenosa transferirà al domini públic hidràulic el llac de Meirama, de manera que la Xunta de Galícia el podrà gestionar a través de ­l’entitat pública Augas de Galicia.  


Vista aèria del Llac de Meirama a l’ inici de l’ompliment el 2008, que ofereix 150 Hm cúbics d’aigua de qualitat
Vista aèria del Llac de Meirama a l’ inici de l’ompliment el 2008, que ofereix 150 Hm cúbics d’aigua de qualitat | Foto: Paisajes

 

De fet, el projecte de rehabilitació mediambiental de la mina de lignits de Meirama és una de les actuacions mediambientals més importants realitzades en els últims anys a l’Estat espanyol, que s’integra en l'entorn de l'antiga explotació minera i suposa també un impuls al desenvolupament econòmic-turístic de la zona. El llac artificial ha vist la llum ara, però el fet és que el pla de restauració de la mina va començar a dissenyar-se l’any 1985, quan es trobava a ple rendiment, i i la inundació del buit miner va començar a executar-se en tancar la mina definitivament l’any 2008.

 

En Jordi Delgado Martín, professor de la Universitat de La Corunya que ha dirigit el grup d'investigadors que han estudiat la qualitat de l'aigua del llac Meirama, remarca el canvi significatiu que suposa en termes de seguretat per a l’abastament d’aigua a la ciutat: “Tot i que Galícia compta amb moltes reserves hídriques, les reserves d'aigua són molt preuades i el llac és una gran reserva d'aigua. És un ús singular, únic al món i molt important a la zona, atès que la ciutat només compta amb un petit embassament que no pot créixer i que es troba amb una manca d'aigua quan hi ha situacions d'escassetat de pluja. Tenir aquesta reserva d'aigua tan a prop de la ciutat és una garantia de subministrament i de qualitat per al futur”. El llac s'ha omplert bàsicament amb l'aigua procedent de rierols que es troben a la capçalera de la conca, de manera que la qualitat de l'aigua del llac és la mateixa que la dels rius, excepcionalment bona. A més, el professor universitari posa en valor la protecció sobre el paisatge i la nova fesomia que es dóna la a zona amb la creació del llac: “La companyia no només ha fet el que havia de fer, sinó que han anat més enllà oferint una bona solució a un problema d'integració paisatgística, ecològica i ambiental”, explica.


L’entorn del llac manté més de 800 espècies animals i vegetals. Foto: Gas Natural Fenosa
L’entorn del llac manté més de 800 espècies animals i vegetals. Foto: Gas Natural Fenosa 

 

En la mateixa línia, el sotsdirector d'Operacions de Recursos Naturals de Gas Natural Fenosa, Roberto González Philippon, posa en valor el canvi paisatgístic de la zona i la preservació de la biodiversitat que comporta la creació d’aquest llac artificial i del seu entorn: “Els boscos d'aquest espai abans eren runams. És a dir, l’estèril que s’extreia de la mina s'abocava allà, es condicionava, es perfilava i s'estenia terra vegetal, sobre la qual es sembrava i plantava . Si ens diuen que aquest espai natural -450.000 arbres i una amplíssima biodiversitat animal i vegetal- abans era una mina, possiblement no s’ho creuria ningú”. I és que, com afegeix González Philippon, aquests runams són ara un pulmó verd, “i això ha permès que s’hagin anant instal·lant en aquest nou espai natural diferents espècies animals i vegetals”.

 

Es tracta d’un projecte únic a Europa, només es coneixen casos similars als Estats Units, i de fet, es tracta de llacs molt més petits que subministren aigua en poblacions molt més petites que no pas La Corunya. I països com Sudàfrica, amb una munió d’explotacions mineres abandonades i amb grans dificultats d’abastament d’aigua, ja s’han posat en contacte amb Gas Natural Fenosa per prendre nota de l’experiència gallega.



Comentaris

envia el comentari