Aquest dijous s’ha conegut que la científica argentina Sandra Díaz ha obtingut el Premi Ramon Margalef d’Ecologia que convoca la Generalitat de Catalunya. Amb el premi, que es lliurarà a la tardor i al qual optaven 39 candidatures, s’homenatja la figura de Margalef (Barcelona, 1919-2004), un dels fundadors de l’ecologia moderna i un dels científics catalans de més prestigi del segle XX. La seva personalitat transcendeix la ciència i d’ell, que s’autoanomenava com a “pessimista actiu”, se’n retenen frases que ens recorden la necessitat de tenir cura del medi ambient: “Si Déu ens va posar a la Terra, tenim el dret de fer ús d’ella, però convé que ho fem amb una certa intel·ligència”.
A Margalef se li atribueix la introducció de la teoria de la informació en l’estudi de la diversitat ecològica, que es considera com un dels principals punts d’inflexió en la història del pensament ecològic. Les seves contribucions principals han estat en els camps de la limnologia, l’oceanografia i l’ecologia teòrica.
Margalef, vinculat a la Universitat de Barcelona (UB), va ser el primer catedràtic d’ecologia nomenat a l’Estat espanyol l’any 1967. Es va involucrar totalment a la investigació i va freqüentar el seu despatx de la UB fins poques setmanes abans de morir. Les seves primeres investigacions —que arriben a més de 400 treballs científics i llibres— se centraven en les comunitats planctòniques en aigües continentals i marines.
Reconeixement internacional
Als anys 50, amb la traducció a l’anglès de la seva ponència inaugural en qualitat de membre de l’Acadèmia Reial d’Arts i Ciències titulada “Information Theory in Ecology” (“La Teoria de la Informació en l’Ecologia”) va aconseguir una audiència mundial.
Més endavant, amb l’article “On certain unifying principles in ecology” (“Sobre certs principis unificadors en ecologia”), publicat a American Naturalist al 1963, i el seu llibre “Perspectives in Ecological Theory” (“Perspectives en Teoria Ecològica”) basat en les seves classes magistrals a la Universitat de Chicago i publicat al 1968, va fer que es consolidés la seva reputació com un dels líders del pensament ecològic. Moltes de les seves idees estan resumides en el seu llibre “La nostra Biosfera” (Our Biosphere), publicat al 1997.
Les seves contribucions
El professor Jordi Martínez Vilalta explica que “en termes generals, els seus estudis han contribuït al nostre coneixement i comprensió de l’estructura espai-temps dels ecosistemes, la relació entre diversitat, biodiversitat, estabilitat i connectivitat, el paper de l’energia exterior en la productivitat biològica, i les interrelacions entre la successió ecològica i l’evolució.”
Martínez Vilalta assegura que Margalef “no va parar de promoure la creativitat en el pensament i de transmetre les seves idees, de manera nova i com un desafiament, de com funciona la naturalesa, incitant els seus estudiants a sortir i descobrir la natura per ells mateixos”.
Pels que el van conèixer, el científic català va “exemplificar un d’aquells casos excepcionals en els quals un intel·lecte excel·lent coexisteix amb qualitats personals igualment excepcionals”. Martínez Vilalta recorda que “l’abast dels seus coneixements, la seva naturalesa humana, la seva modèstia, la seva honestedat i el seu sentit de l’humor li van concedir una categoria humana que el va situar més enllà de les seves qualitats científiques”.
Per aquest professor, encara queda molt “per aprendre del seu enfocament sobre la ciència i la vida en general, en la qual destaca una insaciable i infantil curiositat que naixia del seu plaer per descobrir el món al seu voltant”. Afirma que algunes de les seves idees van resultar ser errònies, “però així i tot es van revelar originals i inspiradores i, sovint, veritablement revolucionàries”.
