S’estén la creença que la llet de vaca engreixa i que no hi ha res millor que substituir-la per les begudes vegetals en l’edat adulta. L’interès per mantenir la línia i no engreixar-se, l’obsessió per aconseguir un “cos fitness” —que repunta els mesos abans de vacances— han fet que aquest pensament s’hagi estès encara molt més. Més enllà de raons purament estètiques també prolifera el fenomen de la intolerància a la lactasa, que no sempre està contrastada científicament.
Però abans de prendre una decisió, cal conèixer l’opinió que en tenen els experts. En aquest sentit, la nutricionista col·legiada Lucía Bultó, reconeix en conversa amb Món Planeta que la qüestió de les llets és una consulta molt habitual als despatxos dels professionals de la nutrició i que els mites populars necessiten ser aclarits.
La nutricionista recorda que no existeix una base científica que sostingui que la llet de vaca no sigui necessària en l’edat adulta. La comunitat científica apuntaria en sentit contrari: “La màxima autoritat en alimentació és l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i ens diu als nutricionistes —que actuem com a comunicadors del coneixement científic— que la llet és un dels cinc aliments bàsics per a l’ésser humà”.
Les “noves” teories
Per això considera que són “teories absurdes” les que asseguren que “l’home és l’únic animal que beu llet després de deslletar-se”. Davant d’aquesta afirmació Bultó recorda que l’home també és “l’únic animal que cuina ous fregits o que posa la salsa de tomàquet en un pot i l’únic que realment manipula els aliments i els cou”. I a més, hi afegeix, “si tenim un gat i li donem llet, se la beurà, i si tenim un gos i li donem un tros de formatge, se’l menjarà encantat”.
El que és cert, admet Bultó, és que “els bebès tenen una quantitat de lactasa determinada i necessiten una quantitat de llet superior que la que precisa un adult”. Això és “lògic” perquè l’adult té una alimentació més diversificada, en canvi, la del bebè és molt limitada i “necessita un aliment molt ric en pràcticament tots els nutrients perquè li cobreixi totes les necessitats”.
Així doncs, l’experta recomana prendre llet sense atabalar-se i adverteix del fenomen sobre la suposada intolerància a la lactasa. “La majoria de gent que diu que té intolerància a la llet es podria dir que no és una intolerància constatada per un professional”, assegura.
La llet es digereix a partir d’un ensima anomenat lactasa, fabricat per la mateixa llet. Això vol dir que com menys llet tingui el cos menys lactasa fabricarà i, per tant, pitjor la pairà i és probable que qualsevol acabi determinant que és al·lèrgic a la llet encara que “pot ser que no sigui així”, adverteix Bultó.
Un peix que es mossega la cua
És un peix que es mossega la cua. “Si una persona està tres mesos sense beure llet i de sobte se’n pren un got, de ben segur que no la pairà bé i pot pensar que és al·lèrgic, però el que pot passar realment és que la seva síntesi de lactasa estigui molt baixa, que hagi pres una quantitat important de llet i no sigui capaç de digerir-la adequadament”.
En aquest cas, doncs, la solució és començar a prendre’n de nou perquè “eliminar d’un plomall la llet” no és recomanable i té conseqüències nutricionals. “La llet —recorda Bultó— és un aliment que aporta proporcionalment la major quantitat i qualitat de calci en una alimentació baixa en aquest mineral i pot provocar una sèrie de problemes importants a mitjà i llarg termini”.
Les mares han de tenir en compte aquesta informació i Bultó els recomana que “abans de decidir no donar productes làctics a un fill valorin quin nutrient l’infant pot tenir en dèficit”. Una recomanació que també serveix per a qualsevol persona que hagi notat que se li infla l’estómac en prendre llet de vaca. La millor opció, en cas de dubte, serà sempre contrastar tota informació amb un especialista.
