El soroll també mata

La contaminació acústica provoca molèsties en 31,7 milions d’europeus i trastorns del son en més de 13 milions, 72.000 hospitalitzacions i 16.600 morts prematures l’any

 

El soroll fa temps que ha deixat de ser “una molèstia” per convertir-se en quelcom encara pitjor: un problema de salut pública que cada cop preocupa més a les institucions i que causa conseqüències greus en la vida de les persones, sobretot les que viuen en grans ciutats exposades a nivells de contaminació acústica que sobrepassen els límits.

 

“Portem 30 anys de retard respecte al tabac pel que fa a la conscienciació dels problemes que el soroll representa per a la salut”, alerta en ocasió del Dia Mundial contra els efectes nocius del soroll —celebrat el 26 d’abril— la presidenta de l’Associació Catalana contra la Contaminació Acústica, Carme Soler.

 

Aprofitant aquesta data s’han posat en marxa diverses iniciatives que busquen augmentar el grau de coneixement la problemàtica del soroll. També s’han donat a conèixer les principals dades que posen en evidència l’abast del problema.

 

Les dades que ho corroboren són d’un informe de l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), en el qual han participat investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

 

L’estudi indica que el soroll provoca molèsties en 31,7 milions d’europeus adults i trastorns del son en més de 13 milions, a més de 72.000 hospitalitzacions i 16.600 morts prematures l’any. Les xifres, esfereïdores, donen una idea de la magnitud del problema.

 

Exposats a nivells de soroll fora del límit

 

Les dades reflecteixen l'impacte de la contaminació acústica sobre la salut quan més augmenten els decibels: des de molèsties a estrès, malaltia i, finalment, mortalitat. S’estima que almenys 100 milions d’europeus —un de cada cinc— estan exposats a nivells de soroll per sobre del valor llindar establert per la UE, 55 dB Lden (decibels mesurats al llarg de les 24 hores del dia i ajustats a les diferents sensibilitats durant el matí, la tarda i la nit).

 

En termes generals, a la regió mediterrània és on els ciutadans estan més exposats al soroll ambiental. Les principals fonts de soroll nociu acostumen a ser el trànsit rodat, el ferrocarril, els grans aeroports i les àrees industrials.

 

 

La contaminació acústica “de fons” prové majoritàriament del trànsit terrestre, tot i que el trànsit aeri i la indústria en són fonts d’emissió importants. Les ciutats de l’Estat espanyol no han estat les més eficients en l’esforç per millorar el benestar acústic entre els anys 2007 i 2012, tot i que caldrà esperar a l’any vinent quan s’analitzi el període 2012-2017 per saber si està canviant aquesta tendència.

 

En el 60% de les ciutats de l’Estat va augmentar el número de persones exposades al soroll del trànsit terrestre entre 2007 i 2012, contra el 35% de totes les ciutats europees estudiades. En canvi, cal destacar la millora majoritària en el cas de les molèsties acústiques ocasionades pel trànsit aeri, que s’han reduït amb èxit en el 95% dels aeroports de l’Estat.

 

Catalunya, el mateix patró que Espanya

 

Pel que fa a Catalunya, les dades recollides fins ara confirmen que les ciutats segueixen el mateix patró que la resta d’Espanya: l’exposició al soroll ha tendit a augmentar. Per contra, l’aeroport de Barcelona, tot i haver experimentat un dels increments més importants de trànsit aeri, ha reduït el nivell d’exposició de les persones al soroll ambiental en el període observat.

 

Frederic Ximeno, comissionat d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona explica que malgrat els avenços a Barcelona encara i ha “uns nivells alts de soroll als carrers pel trànsit i a la nit per l’oci nocturn”. És per això que s’han posat en marxa diverses campanyes que volen posar en valor “el patrimoni acústic” de Barcelona i donar a conèixer a la ciutadania que la contaminació acústica sovint amaga sorolls —com el de les fonts o els campanars— que no es poden considerar contaminants o nocius.

 

 

Des de l’Associació Catalana contra la Contaminació Acústica es destaca la feina feta per l’Ajuntament de Barcelona per avançar en aquest aspecte. Amb tot, Carme Soler, presidenta de l’entitat, destaca que encara hi ha reptes a resoldre com és el cas del soroll dels veïns dins a casa, un àmbit que resulta difícil de regular per part de l’Ajuntament, que en aquest cas prefereix actuar amb una feina de proximitat per part de la Guàrdia Urbana.

 

“Una cosa és dormir i l’altre descansar —remarcar Soler—. Pots dormir tota la nit, però no descansar, el soroll produeix una alteració del sistema nerviós, nosaltres reivindiquem el dret al descans, però no només a la nit, sinó tot el dia, tenim dret a descansar les 24 hores del dia”.

 

És per això que es reivindica el valor del silenci, un silenci que permeti la reflexió, el descans i que contribueixi, entre altres coses, al rendiment de les persones en molts terrenys de la seva vida quotidiana. Ara per ara, però, el silenci sembla que hagi estat expulsat de les nostres vides. Recuperar-lo no serà fàcil, però en molts casos ens hi juguem el benestar i la vida.




Comentaris
De baix a dalt
També hi ha el sorroll del gos que el veí deixa sol a casa o a la terrasa i no es cansa de lladrar. Al veí tant li fa que pugui molestar. I ja l'hi pots dir, que no aconseguiràs pas res, tret de perdre el temps. Al final te'n vas de casa amb els nervis ben alterats. Un dia i un altre.
1
Torturisme
I a Barcelona per si no fos suficient el tràfic terrestre fa anys que hem de suportar el soroll dels helicòpters turístics cada 10 minuts. Un negoci privat que vulnera el dret al descans de milers de ciutadans però que per algún sospitós motiu no hi manera d'aturar.
0
A. B.
Doncs bona sort amb la Guàrdia Urbana. Mai han vingut quan els he trucat. El bèstia del meu veí ja sap perfectament que pot fer el que vulgui que mai no passa res. Impunitat total.
0
Xabier-Alonç
Unes dades ben interessants i que tothom dóna per sofertes en pròpia pell. Però baixant a tocar terra, que hi fa el famós Ajuntament de Barcelona amb la seva no menys famosa Guàrdia Urbana per estalviar-nos els milions de decibels incontrolats que aboquen tots els vehicles (motos, autobusos, cotxes, camions de la brossa, etc) que aguantem els veïns de carrers il·lustres dels nostres barris ????????
0

envia el comentari