Només a Catalunya, 1’18 milions de tones de residus són fracció orgànica, és a dir, restes de menjar, dels quals 262.000 tones són aliments malbaratats.
Això correspon al 6,3% del total de residus municipals generats a Catalunya, i equival a dir que un català malbarata cada any prop de 35 kg de menjar.
Els aliments constitueixen un recurs valuós que cal gestionar i consumir amb la màxima cura i responsabilitat. L’objectiu n’ha de ser aprofitar tota la capacitat nutritiva que poden oferir, al marge dels costums, convencions i hàbits socials de cada moment respecte a l’ús. Cap aliment, per tant, no pot ser mai considerat un residu.
El malbaratament és, no obstant, un problema característic de les societats desenvolupades, com la nostra, que cada any ocasiona la pèrdua de milers de tones d’aliments.
Com a resultat d’un estudi detallat de la Universitat Autònoma de Barcelona es constata que a Catalunya es consumeixen uns 3,74 milions de tones d’aliments sòlids, uns 500 kg per habitant i any dels quals se n’ingereixen 2,56 milions i se’n descarta 1,18 milió en forma de residus alimentaris.
D’aquest 1,18 milió de tones, unes 920.577 tones no es poden evitar, ja que estan intrínsecament lligades al consum d’aliments i procedeixen de restes alimentàries que no ens mengem habitualment, com les peles i pells d’hortalisses, verdures i fruites, el marro de fer el cafè i les restes d’infusions, els pinyols, els ossos, les espines de peix i les closques, etc.
La resta d’aliments que es llencen a les escombraries, les 262.471 tones, són el que s’ha qualificat com el malbaratament alimentari, que es troba en els residus de la recollida municipal.
Del total de les disponibilitats alimentàries sòlides que adquireixen les famílies, els restaurants i els comerços al detall de Catalunya, es malbarata el 7% , 35 kg per persona i any, xifra que equival a llençar el menjar consumit durant 25,5 dies o a nodrir més de 500.000 persones durant un any.
L’anàlisi dels diferents àmbits d’estudi posa de manifest que el 58% del malbaratament es produeix a les llars, 151.800 tones. Els supermercats són responsables d’un 16%. Els bars i restaurants, són responsables del 12%. El sector del comerç de productes alimentaris al detall, com fruiteries, carnisseries i peixateries, forns de pa, etc, en representa un 9% del total, amb una superfície total de venda similar a la dels supermercats. Els serveis de càtering i restauració de les institucions en representen un 4%, mentre que els mercats municipals són el sector amb un menor percentatge de malbaratament, de no- més l’1%.
Per què desaprofitem els aliments a casa?
Tenint en compte que més de la meitat dels aliments que llencem es generen a casa, des de l’Agència Catalana de Residus han analitzat perquè passa i els factors són diversos.
Al menjar, als aliments en general ja no se’ls dona el valor que hi donaven els nostres avis, per exemple. Les circumstàncies socioecnòmiques també hi contribueixen. Així, les llars monoparentals o unipersonals generen més restes alimentàries per càpita que una família nuclear de quatre persones, ja que les racions dels supermercats no estan pensades per aquest tipus de famílies.
La manca de planificació a l’hora d’anar a comprar també és un dels factors clau, ja que tendim a comprar més del que necessitem. Però més enllà d’aquest aspecte pràctic, també n’hi ha de psicosocials. Per exemeple, no està ben vist aprofitar menjar d’un àpat per un altre, o tendim a posar més menjar del que cal als nostres convidats per “quedar bé”.
I finalment un altre dels factors que també contribueixen a que llencem menjar, és que no sempre tenim clar com hem de conservar els aliments i se’ns acaben fent malbé.
L’impacte d’aquests malbaratament
D’entrada el primer impacte és ètic i social, tenint en compte que vivim en un món on prop de mil milions de persones pateixen gana.
Però també té un impacte econòmic. La despesa anual en productes alimentaris sòlids a Catalunya s’estima en 1.600 euros per persona i any. Si el que llencem arriba al 7% del que compremla pèrdua econòmica és de 112 euros per persona i any. Així, a tot Catalunya la pèrdua és de 841 milions d’euros anuals,
L’impacte ambiental del malbaratament alimentari aplicant la petjada ecològica apunta que les prop de 260.000 tones d’aliments llençats cada any equivalen a la utilització de 230.000 ha, és a dir un 20% de tota la superfície agrària de Catalunya i pel que fa a l’emissió de gasos seria del voltant de 520.000 tones de CO2, el mateix que produeixien 20.000 cotxes al llarg de tota la seva vida útil.
Què hi podem fer?
Els petits gestos són imprescindibles i només amb canvis subtils es pot reduir la quantitat d’aliments que malbaratem:
-Planifiquem els àpats
Preparar un menú setmanal ens ajudarà, no només a organitza-nos millor els àpats sinó també a fer la llista de la compra.
-Pensem en la butxaca
Cal tenir present que cada any llencem 112 euros per persona de menjar. El que podríem fer amb aquests diners uqe literalment perdem, ens permetrà ajustar la nostra compra.
-Revisem manuals de conservació d’aliments
Així allargarem la vida dels aliments que hem adquirit.
-Recuperem receptes tradicionals fetes de sobres
Fins no fa massa hi havia moltes receptes tradicionals que es van “crear” per recuperar sobres d’altres àpats. Les croquetes o els canelons en són un exemple.
-Adequem les quantitats a l’hora de comprar i de cuinar
Servir-nos les racions que realment som capaços de menjar-nos redueix les restes de menjar que acabem llençant.
-Comprem productes locals i de temporada
D’una banda contribuirem a la nostra salut, però també reduirem els residus. Hi ha una millor regulació entre l’oferta i la demanda i hi ha menys probabilitats de trencar la cadena del fred i que els productes s’acabin fent malbé.
-Normalitzem l’acció d’endur-nos el menjar sobrer del restaurant
A casa nostra per vegonya o manca de costum encara ens costa però als països nòrdics i anglosaxons fa temps que és una pràctica habitual.
Aquestes són només algunes de les coses que podem fer per evitar el malbaratament alimentari però en trobareu moltes més i més detallades al web Somgentdeprofit.
A través d’aquest web en el que hi participa l’Agència Catalana de Residus, s’ofereixen les eines necessàries per tal de reduir al màxim el menjar que llencem. D’aquesta manera trobareu receptes i calculadors de racions òptimes, però també la possibilitat de portar totes aquestes informacions a les escoles per tal de consciencar els més petits.
Es tracta d’una campanya que funciona ja fa tres anys per tal d’aconseguir reduir el màxim el menjar que enlloc de nodrir-nos acaba a les escombraries.
