La temperatura mitjana a Catalunya ha pujat 1,6 ºC des de 1950

Aquesta és una de les dades del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics que mostra que els anys més càlids des de fa 67 anys es concentren en l’última dècada

 

L’any 2016 ha estat un any càlid, amb una anomalia de +1,5 °C respecte al període 1961-1990, essent el cinquè més càlid des de 1950, darrera de 2015, 2006, 2014 i 2011. Es manté, doncs, el clar predomini d’anys càlids (anomalies positives) durant els tres darrers decennis. L’hivern 2015-16 va ser el segon més càlid des de 1950, amb una anomalia de +2,5 ºC respecte la mitjana climàtica. 

 

Pel que fa a la precipitació, 2016 es pot qualificar d’any sec, ja que s’ha acumulat un 16% menys de precipitació respecte de la mitjana climàtica, convertint-se en el 19è any més sec des de 1950. 

 

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha publicat la desena edició del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC-2016), que avalua l’evolució recent del clima de Catalunya a partir de l’anàlisi de diferents indicadors de canvi i variabilitat climàtics.

 

En aquest butlletí s’utilitzen sèries climàtiques d’àmplia cobertura temporal que han superat rigoroses tècniques d’anàlisi de qualitat i d’homogeneïtat, i que asseguren una bona anàlisi de l’evolució del clima a Catalunya durant els darrers decennis. 

 

Per fer aquesta anàlisi, s’han estudiat 23 sèries de temperatura i 70 de precipitació que cobreixen el període 1950-2016, i que són un bon testimoni del canvi climàtic apreciat al conjunt del país.

 

 

Clar augment de la temperatura i lleugera disminució de la precipitació des de 1950

 

Com a resultats generals per a tot el període estudiat (1950-2016), es pot afirmar que la temperatura mitjana anual de Catalunya ha augmentat clarament a un ritme de +0,24 °C/decenni (valor estadísticament significatiu), essent més marcat el ritme d’augment de la temperatura màxima (+0,30 °C/decenni) que el de la temperatura mínima (+0,18 °C/decenni). 

 

A més, totes les estacions de l’any presenten una tendència estadísticament significativa a l’augment de la temperatura, més elevat a l’estiu (+0,35 °C/decenni) i menys a l’hivern (+0,20 °C/decenni). El comportament de la precipitació no és tan clar, i el seu valor mitjà anual mostra una lleugera tendència a la reducció, -1,7 % per decenni (valor, però, sense significació estadística). L’única estació de l’any amb una tendència estadísticament significativa és l’estiu, amb una disminució de la precipitació de -5,0 % per decenni.

 

El nivell del mar a l’Estartit (el Baix Empordà) ha augmentat 3,5 cm/decenni en els darrers 27 anys (1990-2016), i la temperatura de l’aigua del mar en els primers 50 metres de fondària, també a l’Estartit, ha augmentat a un ritme de +0,3 °C/decenni en els darrers 43 anys (període 1974-2016).

 

 

Dos observatoris històrics

 

Es presenta també l’evolució de 30 índexs climàtics relacionats amb la temperatura i la precipitació als dos punts amb les sèries més llargues i completes del país: l’Observatori de l’Ebre (1905-2016) i l’Observatori Fabra (1913-2016). 

 

Hi ha alguns índexs que presenten una tendència estadísticament significativa i del mateix signe a ambdós observatoris; així, disminueixen els índexs “Dies de glaçada”, “Nits fredes”, “Dies freds” i “Indicador de durada de ratxa freda”, i augmenten els índexs “Dies d’estiu”, “Nits tropicals”, “Màxima de la temperatura màxima”, “Mínima de la temperatura màxima”, “Mínima de la temperatura mínima”, “Nits càlides”, “Dies càlids”, “Indicador de la durada de la ratxa càlida” i “Amplitud tèrmica anual”.

 

També es detecta un augment significatiu en les hores de sol efectives (per al període comú 1968-2016). Pel que fa als índexs relacionats amb la precipitació, només s’observa coincidència dels dos observatoris en la tendència negativa (disminució) estadísticament significativa de l’índex “Dies de neu”.

 

 




Comentaris

envia el comentari