Dormir a prop del mòbil, entre el risc i la falsa alarma

Alguns experts recomanen prendre precaucions davant la contaminació electromagnètica, mentre que d'altres creuen que hi ha una falsa alarma. Però tots ells coincideixen que "no hi ha conclusions clares" sobre el fenomen
Una persona dorm amb el mòbil a prop | Getty

 

En una llar catalana hi poden arribar a coincidir fins a quatre telèfons mòbils, un port wi-fi, el telefon sense fil, una o més televisions i la nevera, entre d'altres. Tots ells són aparells que emeten senyals electromagnètiques, un element amb el qual també funciona l'organisme dels éssers humans. A més, segons ha explicat en declaracions al Món el professor d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, José Antonio Morán, "en poden alterar el funcionament", però altres persones que han estudiat el fenomen, com Francesc Xavier Giménez Font, investigador del departament de ciència de materials i física i química de la UB, asseguren que no hi hauria d'haver cap problema "perquè són aparells de molt baixa freqüència".

 

Tal com expliquen els experts consultats per El Món, cap dels estudis fets fins ara permet dir amb exactitud si hi ha o no afectació. Morán admet que "els informes no són concloents, però s'ha d'estudiar si les senyals que emeten aquests aparells suposen un factor d'estrès pel nostre organisme". Segons el professor de la UOC, "algun efecte hi ha segur", i malgrat que cal saber si és positiu o negatiu, posa de manifest que el Consell d'Europa ja va advertir el 2011 de "certes evidències" en el sentit que hi havia afectacions sobre els organismes vius.

 

 


Falta de conclusions clares

 

En un escenari on cap informe permet concloure res amb exactitud, Morán recomana "prendre certes precaucions abans no sigui massa tard". "També tenim molts exemples d'altres elements que no semblava que suposessin cap risc, i després resulta que sí, com l'amiant", adverteix el professor de la UOC, qui també avisa que cada cop es detecta en més persones la hipersensibilitat electromagnètica, que genera malestar, cefalees o irritabilitat com a resultat de l'exposició al wi-fi.

Cada cop s'utilitzen més dispositius inalàmbrics | Getty

 

"Alarma social infundada"

 

Una percepció que contrasta amb la del professor del Departament de Telecomunicació i Enginyeria de Sistemes de la UAB, Pedro de Paco, que assegura al Món que "hi ha una alarma social infundada", i demana precaució en tractar-se d'un "tema sensible". "La interacció biològica hi és segur", matisa de Paco, "però que faci mal és una altra cosa", afegeix. Segons el professor de la UAB, la radiació de ports wi-fi, telèfons mòbils i aparells d'aquest tipus tenen una potència molt controlada i regulada, però no hauria de tenir una influència negativa "perquè es tracta d'una radiació no ionitzant". Ara bé, de Paco coincideix amb Giménez Font que cal estudiar els "casos concrets" de persones que puguin tenir hipersensibilitat electromagnètica.


Des del punt de vista de de Paco, "es poden prendre precaucions", però tampoc considera que siguin necessàries. En aquest sentit, Giménez Font destaca que els éssers humans estan banyats de forma constant per radiació infrarroja: "Quan estem al carrer rebem 1000 Watts cada segon i n'emetem 900. Són nivells milions de cops superior als d'un telèfon mòbil", explica el professor de la UB. Segons Giménez Font, per aquest mateix motiu "no ens hauria de preocupar dormir amb el mòbil si no ens preocupa dormir amb la parella". Per il·lustrar-ho tot plegat, el professor de la UB assegura que la probabilitat hi hagi afectacions"és molt similar al fet que ens caigui una totxana quan anem pel carrer": "Científicament no es descarta res mentre sigui possible, però tampoc cal que visquem preocupats".
 

Precaucions "per si de cas"

 

Però un punt de trobada entre els experts amb diferents punts de vista sobre el fenomen de la contaminació electromagnètica és la falta de conclusions clares. Amb aquesta premissa, Morán posa de relleu que en altres països de la UE s'ha estudiat molt més, i destaca que s'ha detectat que la hipersensibilitat "afecta entre el 1% i el 5% dels habitants" allà on s'ha investigat, segons els diferents estudis fets a Suïssa, Anglaterra o Suècia. També destaca que en Estats com França ja s'ha prohibit, per exemple, tenir aparells wi-fi en llars d'infants.

França prohibeix les xarxes wi-fi a les escoles bressol | Getty

 

Davant d'aquest fenomen, el professor de la UOC recomana prendre una sèrie de mesures que afectarien al dia a dia de qualsevol llar, mentre no hi hagi conclusions fermes: "No es tracta de defenestrar aquells aparells que ens fan la vida més fàcil, sinó fer-ne un ús conscient", reitera. Un dels consells és apagar el wi-fi quan no es fa servir, especialment a la nit, perquè en els moments en els quals el cos descansa "està més indefens". També recomana tenir el mòbil en una altra habitació quan es dorm, sobretot si està carregant, i fer servir telèfons de cable en comptes dels sense fil. "I si són analàmbrics, que siguin Eco Tech, que emeten menys ones", afegeix.

 

Més enllà dels aparells que serveixen per comunicar-se, Morán veu necessari no quedar-se a prop del microones quan està en funcionament i no dormir "paret amb paret" amb la nevera. També creu que "cal anar molt en compte" quan se segueixen emissions per streaming o vídeos amb grans descàrregues de dades des de la tauleta quan es té molt a prop. Unes mesures que el professor de la UOC recomana sobretot tenir en compte en llars amb infants.



Comentaris

envia el comentari