Front comú contra la pobresa energètica

Administracions i petites i mitjanes comercialitzadores de llum treballen un conveni per a garantir el principi de precaució en els talls i preveure com es nodrirà el fons econòmic
La reunió ha tingut lloc divendres 24 de març a una sala de l'Ajuntament de Barcelona | Aj Barcelona

 

L’Ajuntament de Barcelona ha acollit una reunió entre cinc petites i mitjanes comercialitzadores d'energia i les diferents administracions que integren el front comú sorgit el passat 19 de gener per lluitar contra la pobresa energètica.

 

Generalitat, Ajuntament, Diputació de Barcelona, Agència Catalana del Consum, Àrea Metropolitana de Barcelona, Associació Catalana de Municipis i Federació de Municipis de Catalunya, d’una banda, i Aurea, Hola Luz, Nexus, Som Energia i Factor Energia, de l’altra, han compartit els seus punts de vista sobre el treball fet fins ara i quins són els serrells que s’han de definir abans de signar un conveni pioner que servirà per aplicar la llei 24/2015 i lluitar contra la pobresa energètica.

 

Els diferents actors han compartit durant la trobada que tot i les traves i excuses que fins ara han posat damunt la taula les grans companyies elèctriques a l’hora d’assumir una part del cost de la pobresa energètica, a banda de la complexitat legal de la qüestió, les administracions catalanes sí que han pogut constatar la voluntat d’aquestes petites i mitjanes comercialitzadores per treballar plegats, i tot això malgrat que la seva quota de mercat i també el seu marge de beneficis és molt més petit. També hi ha hagut unanimitat en identificar el futur conveni com a una oportunitat per a administracions i empreses, a banda de representar la manera de donar compliment a una llei vigent i garantir la protecció de les famílies en risc d’exclusió. Ajuntament de Barcelona i Generalitat, també, han agraït l’esforç d’aquestes petites i mitjanes comercialitzadores perquè, sense poder intervenir en les grans decisions que afecten al mercat elèctric, fins ara han demostrat més empatia amb la problemàtica que no el govern de l’Estat o les grans operadores. Les petites i mitjanes comercialitzadores han traslladat igualment el seu malestar per una regulació del mercat elèctric discriminatòria envers els seus interessos i s’han mostrat disposades a treballar plegats per assolir un canvi en la regulació i una reforma en l’IVA de la llum, entre d’altres aspectes.

 

La previsió de les diferents administracions és seguir treballant durant els propers dies perquè el conveni pugui ser signat el més aviat possible. Un cop constatada la bona sintonia entre les parts en totes les trobades prèvies i també en la reunió d’avui, la reunió d’aquest divendres s’ha centrat en la definició del període temporal durant el qual hauria d’estar vigent el principi de precaució, i per tant quants mesos es donen de marge per comprovar la situació de vulnerabilitat de les famílies sense que hi hagi cap tall en els subministraments. També s’ha parlat de definir quines aportacions econòmiques farà cadascú per nodrir el fons que permeti pagar les factures de les famílies vulnerables, tot i que la voluntat comuna és que les comercialitzadores facin la seva aportació en funció de dues variables: el volum d’energia gestionada i el nombre de clients potencials. Per últim, també s’ha revisat el nombre de comunicacions formals i accions a desenvolupar amb les famílies abans de procedir a un tall, una qüestió que les petites i mitjanes comercialitzadores veuen amb bons ulls.

 

El front comú de les administracions, constituït al més alt nivell el passat 19 de gener amb la presència de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va posar sobre la taula la necessitat que les empreses aportin com a mínim el 50% de la despesa que genera la pobresa energètica i que no facin cap tall a les famílies que es trobin en aquesta situació.

 




Comentaris
L'Avella
Senyors, la pobresa no es "soluciona" ni fent fronts comuns ni amb subvencions. El que s'ha de fer es donar mes llibertat als comercos, als treballadors i a la gent. I fora subvencions. La manera es creant riquesa, i la riquesa la crea el mercat, no el govern.
0

envia el comentari