Els municipis eòlics reclamen un cànon que reguli les compensacions

Demanen a la Generalitat que regularitzi les aportacions que actualment fan les empreses eòliques per compensar l'impacte territorial i mediambental
Els parcs eòlics situats al voltant de la Granadella | ACN

 

L'Associació de Municipis Eòlics de Catalunya (AMEC) reclama que les compensacions per l’impacte territorial i ambiental que cobren els municipis amb parcs eòlics estiguin regulades per llei. Concretament el que demana aquesta associació, que aplega un 80% dels municipis catalans amb parcs eòlics, és la creació d'un cànon que gravi aquestes “externalitats negatives”, de manera que regularitzi i endreci unes contribucions que fins el dia d’avui són de caràcter voluntari i no hi ha cap normativa que les reguli. La intenció de l’AMEC és que aquest cànon s’inclogui en els pressupostos de la Generalitat per aquest 2017, a través d’una llei d’acompanyament.


Els ajuntaments afectats, gairebé una quarantena –la majoria del sud de Lleida, el sud del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre– justifiquen la necessitat d’aquest tribut per la inseguretat jurídica que els suposen els convenis que en el seu dia van signar amb les empreses eòliques. “Hi ha un buit legal molt gran. Quan l’empresa ho vulgui, pot decidir no pagar el conveni, perquè no hi ha ningú que li exigeixi pagar-lo”, explica el vicepresident de l’AMEC i alcalde de Gandesa, Carles Luz. “Davant d’això ens troben en una situació molt precària”.

 

Un altre dels problemes que plantegen els actuals convenis és la desigualtat que es produeix entre el conveni d'un municipi i el d'un altre que fa que, per exemple, la Torre de l’Espanyol cobri 5.000 euros per MW i Villalba dels Arcs només 500 euros per MW. Cal tenir present que per a molts municipis aquest conveni suposa una important injecció econòmica. En alguns municipis pot arribar a suposar fins a un 50% del seu pressupost.


“Estem parlant de 3 o 4 milions d’euros que deixen en el territori, el que representa un 1,5% del total de diners que facturen aquestes empreses”, explica el president de l’AMEC i alcalde de la Granadella, Carles Gibert. “Ens estem barallant per les engrunes, però per nosaltres són molts diners”. “No volem que això soni com una imposició a les empreses i multinacionals eòliques, volem que tothom se senti bé”, afegeix Carles Luz. “El que volem, en definitiva, és regular per llei un buit legal que cada vegada ens fa sospitar més que pot ser un perjudici per als municipis en un futur”.

 

Com s’implantaria aquest cànon

 

La proposta de l’AMEC és implantar aquest cànon eòlic de manera progressiva en funció de la potència instal·lada a cada parc. Els parcs amb potències d’entre 4,5 MW i 10,5 MW pagarien 1.500 euros per MW; els d’entre 10,5 i 22,5 MW, 2.700 euros per MW; i els de més de 22,5 MW, 3.900 euros per MW. La finalitat és la de promoure un model energètic de generació distributiva més sostenible i eficient: “El que fem així és afavorir la minieòlica, els projectes petits i comunitaris. Fins a 4,5 MW queden absents i a partir d’aquí va pujant. De manera que qui paga més és l’oligopoli”, assenyala Gibert.

 

D’altra banda, aquest cànon es vol vehicular a través d’un fons, el 70% del qual anirà a parar directament als ajuntaments per finançar projectes que afavoreixin el desenvolupament rural i aturin l’envelliment i de la despoblació d’aquests municipis. Un altre 25% es destinarà a programes d’estratègia Leader, a petites i mitjanes empreses d’aquests municipis, buscant també aquest retorn. El 5% restant es dedicarà especialment a desenvolupament i innovació (R+D+I).

 

Amb aquest cànon el que vol l’AMEC també és equiparar-se a altres comunitats autònomes que ja disposen d’una normativa que regula les compensacions a municipis eòlics. Aquestes CCAA són Galícia, Castella i Lleó, Castella La Manxa i València. Des de l’associació, asseguren a més que aquest cànon “evitarà conflictes territorials i afavorirà la implantació eòlica i, per tant, la transició energètica a Catalunya”.

 

Negociacions llargues

 

De moment, només Catalunya Sí que es Pot i la CUP han donat un suport explícit a la implantació d’aquest cànon. Són els dos partits que més han pressionat perquè el tribut s’inclogui en els pressupostos de la Generalitat d’aquest 2017. CSQP, de fet, tornarà a presentar una esmena a la Llei d’acompanyament dels pressupostos per incloure el cànon. “Nosaltres, mentrestant, hem anat parlant amb els diferents representants que tenim i els diferents departaments als quals els tocaria entomar això”, explica Gibert.

 

Sobre aquesta qüestió, Carles Luz reconeix que serà complicat que acabi entrant en aquests pressupostos, però assegura que el Govern s’ha compromès a muntar una taula de treballar per elaborar aquesta proposta de llei, perquè hi hagi consens entre tots. “Sabem que és complicat, estem a mig camí i volem canviar les regles del joc. Però a la patronal ja s’hi està posant d’acord i el govern ja ho veu d’una altra manera”.



Comentaris

envia el comentari