L'any hidrològic 2016-2017 ha estat sec a Catalunya

A un 26% del territori s’ha de qualificar d’any normal i només a un 4% de la superfície com a any plujós
 

 

Quan es vol fer el balanç de les reserves hídriques d’un territori, generalment s’utilitza l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l’inici de la tardor d’un any i el final de l’època estival de l’any següent.

 

L’any pluviomètric 2016-2017, que abasta el període comprès entre l’1 de setembre de 2016 i el 31 d’agost de 2017 s’ha de qualificar de forma molt generalitzada com a un any sec. A gairebé un 70% del territori el percentatge de la precipitació recollida en aquest període ha estat d’entre un 70% i un 90% respecte de la precipitació mitjana climàtica corresponent al període 1961-1990.

 

A un 26% del territori s’ha de qualificar d’any normal i només a un 4% de la superfície com a any plujós. Ha estat normal a part del Pirineu i Prepirineu, litoral Nord, a una àrea de Ponent i a punts de l’interior i prelitoral, amb l’excepció del sector més occidental de la Vall d’Aran i de l’Alta Ribagorça on també s’ha constatat dèficit pluviomètric. Només es pot considerar any plujós al sector de la serra del Port del Comte, del Cadí, zones altes del Ripollès i del Pallars Sobirà i del nord de la Ribagorça i de la Vall d’Aran.

 

En termes de conques hidrogràfiques, l’any pluviomètric 2016-2017 ha estat sec tant a les occidentals com a les orientals, essent només normal o lleugerament plujós a les capçaleres del Ter, Segre i Noguera Pallaresa.

 

Ha estat un any sec, però en general no d’entre els més secs. De les 19 estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic (SMC) integrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) que disposen de més de 20 anys de dades anuals representatives, el cas més extrem s’ha registrat a Benissanet (Ribera d’Ebre), on ha estat el 4t més sec de la sèrie.

 

 

Tardor, primavera i estiu secs a l’extrem sud del país

 

Pel que fa a l’evolució estacional de la precipitació al llarg de l’any pluviomètric, totes les estacions han presentat una distribució irregular de l’anomalia.

 

La tardor va ser irregular; plujosa al Pirineu, Prepirineu i sectors de Ponent, a punts del litoral i prelitoral Nord i Central, i seca a un terç del Principat, en especial a les Terres de l’Ebre, Ponent, Catalunya Central i punts del prelitoral, on els valors eren inferiors al 70% de la precipitació mitjana.

 

També l’hivern de 2016-2017 va mostrar irregularitat en la distribució de l’anomalia i es pot dir que va ser sec a pràcticament la meitat del territori. Les àrees amb un dèficit pluviomètric més important, inferior al 70%, van ser Ponent, Prepirineu Occidental i punts del litoral i prelitoral Central, i fins i tot a àmplies zones del Pallars Jussà i de la Noguera, inferior al 50%. En canvi, va ser plujós a bona part del Pirineu, al Prepirineu oriental, al litoral i prelitoral Nord i Sud i a punts del prelitoral Central, i fins i tot molt plujosa, amb anomalies superiors al 190% respecte de la mitjana climàtica) al massís del Port, al cap de Creus, a l’Alta Garrotxa i a l’extrem oriental del Prepirineu.

 

La primavera de 2017 va resultar seca a més de la meitat de Catalunya, normal a una tercera part i plujosa a la resta. Les àrees amb un dèficit pluviomètric més acusat es van situar a l’extrem nord-oriental i de nou al sud del país, on l’estació va ser particularment seca, una de les més seques de les darreres dècades, amb anomalies que no van arribar al 50% respecte de la precipitació mitjana. A l’estació d’Ulldecona - els Valentins, al Montsià, amb més de 20 anys de dades, va ser la primavera més seca de la seva sèrie. A les estacions de l’Ametlla del Mar i a l’Aldea, ambdues al Baix Ebre, va ser la segona primavera més seca de tota la sèrie.

 

L’estiu de 2017 de nou ha presentat molta irregularitat; ha estat sec a bona part de Catalunya, i fins i tot molt sec a punts del delta de l’Ebre, el Solsonès, Berguedà, Osona i nord de la costa Central. En canvi, les anomalies de precipitació positives s’han situat a punts de Ponent, com al sud del Segrià, i meitat nord de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta.

 

 

Un any nivós al Pirineu Oriental 

 

Pel que fa a la neu, l’any pluviomètric 2016-2017 s’ha de considerar dels més nivosos al sector central i oriental del Pirineu, mentre que al sector occidental ha estat o pròxim a les mitjanes o només lleugerament superior.

 

La temporada de neu no va començar fins a finals de novembre amb les primeres  nevades rellevants. L’hivern 2016-2017 va ser força nivós especialment als mesos de gener i febrer i sobretot al Pirineu oriental, on per exemple el gruix mitjà a l’EMA de Núria (1.971 m) va ser el rècord dels 13 hiverns que disposa la sèrie. També la primavera va resultar ser de les més nivoses al sector oriental i les acumulacions en aquest sector es van mantenir, en general, per sobre de la mitjana, fins que es van anar fonent al llarg del mes d’abril, com és habitual.

 

 




Comentaris

envia el comentari