La sorprenent estratègia d'Oslo per frenar la sagnia d'abelles

La ciutat noruega promou l'establiments de prats urbans i anima els propietaris de jardins a cultivar flors silvestres per atreure així els pol·linitzadors
Oslo pren mesures per frenar la disminució d'abelles | BYBI

 

El govern municipal d’Oslo ha posat en marxa un projecte sorprenent que té per objecitu revertir la disminució de la població d’abelles i que, al mateix temps, contribueix a posar la biodiversitat al cor de la planificació urbana de la capital noruega.

 

Des de l'any passat, l’ajuntament d'Oslo ha establert més de 10 prats a la ciutat, on els botànics imparteixen tallers de plantació per a propietaris de jardins privats amb l’objectiu d’animar-los a cultivar flors silvestres i atreure així els pol·linitzadors.

 

Aquest projecte està vinculat a una estratègia nacional que inclou mesures per incentivar que els propietaris privats cultivin flors silvestres al llarg d'un corredor urbà d'insectes. Una ONG local, Bybi, s’encarrega d’encoratjar cada dia més persones a mantenir ruscs al centre de la ciutat.

 

Un èxit rotund

 

L'entusiasme ha sorprès a alguns dels defensors més entusiastes de la campanya. "Vam tenir més de 60 persones sota la pluja en una trobada recent", explica a The Guardian Kristina Bjureke, botànica del museu d'història natural que va encarregar-se de la redacció de part del pla de gestió de plantes dels prats d'Oslo.

 

Encara que la biodiversitat sol associar-se amb els boscos tropicals, Oslo —que va ser recentment anomenat Capital Verda d'Europa per al 2019— afirma ser la capital més rica en espècies d'Europa gràcies al fiord, els boscos i els parcs, on s’hi poden trobar 13.156 varietats de flora i fauna.

 

La biodiversitat té més presència en l'agenda política des que el partit verd va esdevenir el rei de la coalició de govern de la ciutat fa dos anys. Els Verds van defensar els prats de fenc per protegir algunes espècies més vulnerables d'Oslo en un moment en què la població de la ciutat augmentava més ràpidament que la de qualsevol altra capital europea.


Per què desapareixen les abelles?

 

Des de l'antigor, la humanitat ha explotat les abelles pels seus productes, la mel, únic aliment dolç fins al segle XVI, i la cera. Més tard, amb la microscòpia, apareix el concepte de la pol·linització, que dOna com a resultat la producció de fruites i llavors que suposen un terç dels nostres aliments. L'actual problema de desaparició de les abelles és multifactorial.

 

Encara que hi ha hagut altres desaparicions històriques d'abelles, des de 1995 s'atribueix als neonicotinoides una disminució important de les poblacions de pol·linitzadors. Els treballs publicats en aquest sentit han originat la prohibició de tres d'aquests a la Unió Europea (UE) per un període de dos anys a partir de l'1 de desembre de 2013.

 

Un home treballa en un rusc d'abelles | BYBI

 

Altres causes de la disminució de les abelles són les males floracions de tardor, pel canvi climàtic, que provoquen desnutrició en una època crítica; els residus dels acaricides que els apicultors utilitzen contra l'àcar varroa, que provoquen intoxicacions subletals i afecten l'expressió dels gens del sistema immunitari, i l'acció paràsita d'aquest àcar, que provoca també malnutrició i transmet malalties.

 

Aquests factors poden ser més o menys importants, segons zones i explotacions, i actuen creant sinergia.




Comentaris
fu man txu
A que esperem a Catalunya per a fer politiques similars?? Esta clar. Esperem a tenir una republica independent perque ara a Espanya com a metropoli es impossible. Visca Catalunya lliure i sostenible.
0

envia el comentari