Aprovat el Pla especial d'emergències per risc de vent a Catalunya

L’objectiu és disposar d’una planificació d’emergències que permeti afrontar i gestionar eficaçment les incidències i emergències que es puguin produir en l’àmbit del risc per vent
Arbres i fanals caiguts per la força del vent | Ser CanPa

 

El Govern ha aprovat aquest dimarts el Pla especial d’emergències per risc de vent a Catalunya (VENTCAT) creat per disposar d’una planificació d’emergències que permeti afrontar i gestionar eficaçment les incidències i emergències que es puguin produir en l’àmbit del risc per vent. Segons ha explicat el portaveu del Govern, Jordi Turull, en roda de premsa posterior al Consell Executiu de cada dimarts, el Pla VENTCAT s’ha elaborat des de la Direcció General de Protecció Civil perquè sovint es produeixen episodis de vent en zones del territori on no és freqüent i que poden provocar un gran nombre d’incidències per l’alta densitat de població. El nou Pla especial, aprovat aquest dimarts i homologat en la Comissió de Protecció Civil del passat 25 de maig, estableix l’estructura de resposta, l’operativa i els procediments necessaris per gestionar qualsevol emergència associada al risc de vent, amb la finalitat de minimitzar aquest risc, garantir la seguretat de les persones i la protecció dels béns, infraestructures i el medi ambient.

 


El Pla VENTCAT disposa de diverses fases (Prealerta, Alerta i Emergència), en funció bàsicament de tres paràmetres: la predicció meteorològica (segons el valor de perillositat assignat a cada comarca), l’avís d’observació meteorològica i/o pels danys produïts pel vent. Des de l’any 2009 existia un protocol d’actuació específic per a episodis de fortes ventades dins del Pla territorial de protecció civil de Catalunya (PROCICAT). Ara, s’ha pogut estudiar un període prou llarg de temps (8 anys), per tal d’establir la freqüència de superació de certs llindars de velocitat de ratxes de vent potencialment perilloses. Aquestes dades han estat generades per les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) del  Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).

 

Així, s’ha creat una base de dades i s’ha pogut realitzar una anàlisi de la perillositat. A banda, i a partir de l’anàlisi històrica de la vulnerabilitat, s’han recollit les quantioses afectacions que han permès la seva classificació; i finalment, per tal d’establir el risc municipal i l’obligatorietat de fer el Pla d’Actuació Municipal (PAM), s’ha assignat a cada municipi un valor representatiu de perillositat i de vulnerabilitat.


L’anàlisi de risc ha permès, a més, establir l’operativa i els procediments d’actuació; l’estructura organitzativa del Pla; la seva articulació amb les administracions locals i els procediments d’informació a la població. Aquest nou Pla especial s’ha consensuat dins el grup de treball format per diferents organismes experts, tant en perillositat, com el Servei Meteorològic de Catalunya, com en els experts en danys i vulnerabilitat: Direcció de Qualitat de l'edificació i rehabilitació de l'habitatge, Departament de Construccions Arquitectòniques, Direcció General de Forest, Direcció General de Centres Públics, així com diversos col·legis de professionals de l’àmbit de la construcció, edificació i el medi natural.

 

Els aspectes operatius han estat revisats pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), Mossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat, el Servei Català de Trànsit i el Cos d'Agents Rurals. Sobre l’afectació a serveis bàsics, els components del grup han estat representants d’ADIF, Red Eléctrica de España, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Aeroports de Catalunya, Endesa Catalunya, l’Oficina de coordinació de la Xarxa Rescat i la Direcció General de Transports i Mobilitat. Finalment, els municipis han estat representats tant per la Federació de Municipis de Catalunya com per l’Associació Catalana de Municipis.



Comentaris

envia el comentari