Un informe avisa que la llei prohibeix una remunicipalització per raons ideològiques

Un estudi de la Cambra de Comerç sobre col·laboració público-privada alerta que els consistoris podrien arribar a incórrer en delictes penals per un procés de rescat d'un servei públic
Presentació de l'informe de la Cambra de Comerç | Gemma Aguilera

 

 

Si una administració decideix recuperar la gestió directa d’un servei de naturalesa pública, com ho és l’aigua o el servei de neteja dels carrers, “haurà de justificar els avantatges socials i econòmics d’aquesta operació, perquè existeix el risc que es tracti d’una solució que vagi en contra del principi de confiança legítima, i sobretot, del principi d’eficiència i d’estabilitat pressupostària”. És una de les conclusions a què arriba l’informe L’interès públic i la seva satisfacció amb la col·laboració público-privada, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona, que també analitza el marc legislatiu europeu en matèria de rescat de concessions, que es va modificar l'any 2014. 

 

 

El catedràtic de Dret José María Gimeno, un dels autors de l’informe, assenyala que les administracions que es troben en processos de ‘reinternalització’ de serveis –Terrassa n’és el màxim exponent amb Mina- “ja no tenen el privilegi de rescatar directament un servei públic com és l’aigua per raons purament ideològiques, perquè la normativa europea ja no permet aquestes accions unilaterals, com sí que permetia abans la legislació espanyola”. En aquest sentit, Gimeno remarca que l’opció que tenen les administracions públiques per rescindir un contracte amb una empresa privada seria “l’expropiació”, però “aquesta fórmula té unes regles de joc diferents, els ajuntaments no poden expropiar un servei sense que la comunitat autònoma ho aprovi, i sempre que compleixi tots els requisits d’una expropiació”. Ras i curt, aquest catedràtic de dret alerta que “si les accions d’un ajuntament no s’ajusten al dret europeu i espanyol, podrien acabar incorrent en delictes de prevaricació, coaccions o usurpació, i la gestió pública d’un servei es fa sense eficiència, també es considerarà desviació de poder i pot ser recorreguda judicialment”.


L'aigua és un bé escàs i de gestió controvertida | ACN

 

 

L’informe, elaborat per encàrrec de la Cambra de Comerç als juristes José María Gimeno, Pascual Sala i Gonzalo Quintero, és molt crític amb les remunicipalitzacions –tècnicament, reinternalitzacions de serveis- que alguns ajuntaments han iniciat. Neguen que el servei de l’aigua hagi estat privatitzat i ara es miri de recuperar com a bé públic: “Davant les objeccions ideològiques que veuen la gestió indirecta dels serveis públics com una privatització dels mateixos, la jurisprudència acumulada assenyala que els diferents contractes sobre els quals el sector privat s’encarrega del finançament de les inversions i/o l’explotació d’obres públiques o serveis públics, no constitueixen, parlant amb propietat, una forma de privatització, sinó la mobilització de les inversions privades i el savoir faire industrial i tècnic del sector privat, amb la finalitat de proveir els equipaments públics necessaris per a la societat i l’economia”. 

 

 

I en aquest sentit, José María Gimeno fa èmfasi en el fet que “quan  una empresa privada col·labora amb una administració, necessita tenir una seguretat jurídica que garanteixi que durant el desenvolupament del contracte, encara que canviïn les persones i el color polític dels governants, es mantindran les condicions. I si per alguna raó excepcional el vincle contractual s’ha d’extingir, es faci en base a unes condicions prèviament conegudes, equitatives i no perjudicials per a cap de les dues parts”. Una circumstància que no sempre es produeix, remarquen.


La conclusió de l'estudi és que els processos de rescat de les concessions de serveis públics han de ser "totalment reinterpretats a la vista de la normativa comunitària que ja està en vigor", perquè "tant el rescat com les figures anàlogues ja no poden ser considerades com una prerrogativa del contracte administratiu, perquè ens trobem en un escenari legal d'igualtat de tracte i d'eficiència i integritat en la gestió dels fons públics". Així, els autors de l'informe asseguren que "en l'opció de rescat estem realment davant d'una expropiació forçosa, i en conseqüència, haurà d'existir una causa justificada i haurà d'aplicar-se el procediment expropiatori legalment establert". 

 

I què passa amb els treballadors? 

 

Aquesta és una qüestió més polèmica. L'informe assenyala que si es produeix una remunicipalització, "en cap cas l'objectiu no pot ser estabilitzar la plantilla laboral de les empreses que prestaven el servei, ja que aquest objectiu resulta aliè a l'eficiència com a causa vàlida de l'operació de reassumpció de la gestió". I afegeix que si el que és pretén és "una nova moral pública per evitar la precarització de les condicions laborals en les concessions, o evitar falta d'informació de costos, la millor opció és la reformulació juridica de la relació concessional". 



Comentaris

envia el comentari