Europa veu en l'economia circular la taula de salvació del sistema

El Parlament Europeu inicia les negociacions per aprovar un paquet legislatiu que busca elevar fins a un 70% el reciclatge en els estats membre i crear dos milions de llocs de treball

Imatge d'una deixalleria | PIXABAY
 

La internet de les coses ha aterrat al món del reciclatge i posa les bases per una nova revolució industrial que pot salvar el planeta. Exemples? El “siri” ecològic, robot que permet saber què fer amb un envàs per reduir-ne l’impacte contaminant; aplicacions que permetran traçar des de casa i en temps real el recorregut que fan les deixalles que enviem a reciclar, sistemes que facilitaran la gestió dels residus o envasos que acabaran sent comestibles. La intel·ligència analítica, artificial, la Internet de les coses i el Big Data s’integren al món del reciclatge amb força. Diverses iniciatives treballen en aplicacions per acabar amb un model econòmic lineal i apostar per un model d’economia circular que impulsi el reciclatge i la conversió de les deixalles novament en matèria prima. Una d’aquestes iniciatives és el The Circular Lab, el primer laboratori d’economia circular a Europa, instal·lat per l’organització Ecoembes a Logroño i en el qual també hi participen investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

 

  

El Parlament Europeu ha iniciat les negociacions d’un paquet legislatiu de quatre directives, que persegueixen una transformació econòmica d’envergadura. Segons expliquen els eurodiputats que promouen el canvi, el nou model ha de ser la base per salvar la sostenibilitat del planeta. Però més que d’un model econòmic nou, es tracta “d’una actitud” i d’entendre “que tots tenim una responsabilitat i que els recursos són finits”, adverteix la directora de l’Oficina del Parlament Europeu a l’Estat espanyol, María Andrés. “L’utilitzar i llençar tindrà una factura molt alta pels nostres fills i alguna cosa hem de fer per posar-hi remei”, afegeix la representant europea, en el marc del seminari “Economia Circular. Per una Europa més neta i eficient”, celebrat aquest divendres a Logroño.

 


L'Observatori de The Circular Lab, un lloc des d'on es monitoregen experiències de reciclatge a tot el món | J.A.G.

No és l’ocurrència de quatre buròcrates

 

En la mateixa línia, l’eurodiputat català Francesc Gambús, membre titular del seu grup de la Comissió de Medi Ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària, i suplent de la Comissió d’Indústria, Recerca i Energia, sosté que “l’economia circular no és només una ocurrència que han tingut quatre buròcrates, és la base de la transformació de la nostra economia amb un efecte sobre les nostres vides i serà clau en la reindustrialització d’Europa”. Gambús creu que “les fórmules d’ahir comencen avui a no ser vàlides” i que “el model de producció lineal pot seguir servint a curt termini, però no en el mitjà o el llarg, si volem que el món segueixi sent un lloc habitable”.

 

Alguns europarlamentaris veuen en l’economia circular la taula de salvació del sistema actual i la carta a jugar davant dels estralls que el canvi climàtic pot provocar al planeta, en un moment, a més a més, en què Donald Trump ha donat un cop de porta a la lluita contra el canvi climàtic. Gambús exposa, en aquest sentit, les esperançadores oportunitats que ofereix la proposta circular que lidera Europa: un augment de la productivitat en un 30%, la creació de dos milions de llocs de treball el 2030, un estalvi net de 600.000 milions d’euros, un increment de fins a un 8% de negoci anual gràcies a l’ecodisseny, mesures per afavorir la reutilització i una aposta per la investigació, la innovació i el desenvolupament.

 

Objectius ambiciosos

 

El paquet de directives que s’està negociant ara al Parlament Europeu planteja aconseguir l’objectiu d’un 70% de reciclatge dels residus que s’originen a Europa, reduir els residus que acaben en deixalleries a un màxim del 5% i reduir el rebuig alimentari a la meitat (actualment és de 180 quilos per persona a l’any). Les negociacions a Europa seran complexes perquè els objectius i les clàusules per a alguns estats membres estan encara pendents de debat. Sigui com sigui, europarlamentaris com Gambús defensen amb ímpetu el nou model: “L’economia circular no és la part verda de l’economia, sinó que és un canvi integral i transversal del model econòmic i part essencial de la revolució industrial del segle XXI”.


Un robot dissenyat perquè aconselli sobre reciclatge als usuaris   | J.A.G.

Un paquet de mesures que urgeix

 

Des d’Ecoembes, el seu director general, Óscar Martín, es mostra convençut que el paquet de mesures que prepara Europa és fonamental per aconseguir els objectius plantejats gràcies a l’economia circular. “Urgeix que apliquem el paquet perquè realment els objectius de reciclatge puguin ser una realitat, no només des d’un aspecte ambiental, sinó també social perquè suposaria creació de llocs de treball”, comenta.

 

Martín considera que l’economia circular és “una realitat irrenunciable” i afirma que “la UE ha entès el missatge cap al canvi global que requereix replantejar els models econòmics. S’ha de canviar el cicle de producció, utilització i rebuig”, afegeix. Per al director general d’Ecoembes Europa planteja “un full de ruta ambiciós i transversal” i recorda que l’economia circular és un tema “transversal i que ha d’afectar a tots els sectors”. L’aplicació dels processos d’aquest model de producció seran, afirma, “una oportunitat per a reduir la pressió ambiental al planeta”.



Comentaris

envia el comentari