Segons estableix la Directiva Europea 2010/31, a partir de finals de 2018, els nous edificis de l’Administració a l’estat espanyol hauran de ser Edificis de Consum Gairebé Nul. El 2020, ho hauran de ser tots. Com afectaran aquestes noves exigències en la relació entre edifici i usuari? S’hauran de canviar els hàbits?
El passat mes de març es va presentar l’estudi Passivhaus, un treball sobre l’usuari d’edificis de consum gairebé nul-passius. El seu contingut analitza els hàbits de comportament dels usuaris en relació als habitatges on viuen. A més, també inclou una valoració del grau de coneixement dels factors que influeixen en el seu confort o la seva confiança en relació als beneficis que li podem aportar els ECGN.
Per fer l’estudi es va prendre com a referència els edificis ECGN construits amb l’estàndard Passivhaus, que inclou moltes tecnologies i processos que no són familiars als usuaris dels edificis actuals. Així, alguns dels nostres hàbits de comfort als habitatges actuals són, per exemple, ventilar obrint les finestres; associar ventilació amb calefacció i refrigeració per trobar la temperatura ideal a l’estiu i a l’hivern, sense tenir en compte la qualitat de l’aire interior; associar la importància de l’aïllament tèrmic amb el comfort tècnic a l’hivern i no a l’estiu; fer servir els sistemes de protecció solar per reduir el guany tèrmic a l’estiu -persianes, toldos, etc- i fer servir ventiladors o obrir les finestres…; relacionar el comfort tèrmic interior amb la necessitat d’encendre o apagar les instal·lacions tèrmiques…
