No assolir els objectius de control de l’escalfament global establerts en 2ºC per l’Acord de París podria tenir uns efectes catastròfics en l’economia de tot el món. Segons afirma un estudi publicat a la revista ‘Environmental Research Letters’ i impulsat pel Centre Oceanogràfic Nacional del Regne Unit, la pujada del nivell del mar i les inundacions associades a aquest fenomen podrien arribar a costar 12 bilions d’euros anuals a finals d’aquest segle en cas que les temperatures superin el límit de les Nacions Unides.
Els investigadors responsables de l’estudi, a més, també han tingut en compte les infraestructures existents a cada país i han arribat a la conclusió que mentre els països més rics estan molt més preparats i patirien els efectes d’una manera molt menys greu, els països amb renda per càpita mitjana com ara la Xina veurien com els costos associats a les inundacions es dispararien perquè no tenen tantes infraestructures per protegir-se de les aigües.
A dia d’avui, més de 600 milions de persones a tot el món viuen a menys de 10 metres per sobre del nivell del mar. La fusió de les glaceres i dels casquets polars, juntament amb l’expansió tèrmica de l’aigua a causa de l’augment de les temperatures, podria posar les seves llars en perill i seria, de fet, un dels efectes més devastadors del canvi climàtic.
L’equip responsable d’aquest darrer estudi va fer projeccions sobre l’augment del nivell del mar a tot el món en cas que l’escalfament global es limités a 1,5ºC i a 2ºC i els han comparat amb els càlculs fets anteriorment en un escenari on no es fes res per controlar l’augment de la temperatura de la Terra.
Fent servir dades del Banc Mundial, han estudiat quin seria l’impacte de la pujada del nivell del mar a diferents zones del món i també en alguns països en concret. Així, amb un augment d’1,5ºC a la temperatura, l’any 2100 el nivell del mar hauria pujat 52 centímetres de mitjana. Si es passa dels 2ºC, però, aquesta pujada podria ser de 86cm i, en el pitjor dels casos, d’1,8m.
Si l’escalfament global no es controla i s’arriba al pitjor escenari possible, els costos anuals per inundacions sense adaptació a les circumstàncies pujaran fins a 12 bilions d’euros anuals en cas que el nivell del mar pugi 86 centímetres i, en el pitjor cas -1,8m de pujada- el cost anual es dispararia fins els 24 bilions d’euros l’any 2100, cosa que suposaria gairebé un 3% del producte interior brut global.
La diferència de pujades per regions i països, és clar, distribuiria aquestes despeses de forma desigual, i tindria efectes molt negatius tant per a les economies dels estats costaners en desenvolupament com per la mateixa habitabilitat de moltes zones del món.
1 
1 
