Les nostres tries a l'hora de menjar influeixen en el canvi climàtic

Un estudi dut a terme als Estats Units indica que canviar els hàbits alimentaris de la població podria tenir un efecte molt gran en les emissions de gasos d'efecte hivernacle provinents de la seva producció.
| xx

 

Els canvis en la nostra alimentació són una manera de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle que són conseqüència directa de la producció de menjar. El que s'ha estudiat menys, en canvi, és si les alternatives més baixes en emissions són una realitat pel que fa a capacitat de producció i assequibilitat i com podrien afectar tant a la dieta dels ciutadans d'arreu del món com, també, al canvi climàtic en sí mateix. Ara, un estudi ha analitzat detingudament les emissions de gasos d'efecte hivernacle directament relacionades amb les tries dels consumidors dels Estats Units i ha arribat a la conclusió que, si els nord-americans deixessin de banda les proteïnes animals, podrien influïr de manera força important en la reducció d'emissions i, per tant, en el canvi climàtic. La investigació ha estat publicada a la revista 'Food Policy' i ha estat realitzada per investigadors de les universitats de Missouri, Tufts i Connecticut amb la col·laboració del Servei de Recerca Econòmica del Departament d'Agricultura dels Estats Units.

 

En aquell país, la compra de vedella, pollastre, porc i altres carns és la que ocupa una part més important dels diners que es gasten en menjar a cada casa. Per tant, sembla senzill arribar a la conclusió que si s'aconsegueix animar els consumidors perquè triïn aliments que tinguin un cost més baix en emissions es podria influir de manera palpable en el canvi climàtic, ja que la indústria alimentària nord-americana és responsable aproximadament del 16% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels Estats Units. Els investigadors van fer el càlcul en base a dades representatives de les compres i a una eina de l'Agència de Protecció Ambiental nord-americana que calcula les emissions de gasos d'efecte hivernacle en cada pas de la cadena de subministraments, del cultiu/engreix fins a la cuina.


Les indústries càrniques, especialment, les de carn vermella, són les responsables de la majoria d'emissions d'entre la compra habitual dels ciutadans nord-americans, arribant fins a un 21%. Els vegetals suposen un 11% de les emissions, el formatge un 10% i la resta de lactis, un 17%. L'estudi, però, també va mostrar que el consum en menjar variava tant segons l'origen dels habitants de cada llar com segons el seu nivell d'educació. El 80% de les cases que consumien productes que generaven més emissions d'efecte hivernacle, per exemple, són blancs, i el 26% tenen un títol universitari, percentatge que baixa al 12% pel que fa als ciutadans que consumeixen productes més respectuosos pel que fa a les seves emissions. Per contra, la participació al Programa d'Assistència Suplementària a la Nutrició del govern nord-americà està molt més relacionat al consum de productes baixos en emissions. Els responsables de l'estudi es van mostrar sorpresos que els qui tenen més oportunitats de variar la seva dieta i reduir el seu cost en emissions siguin, precisament, els qui tenen més recursos. Això, és clar, també vol dir que un canvi podria tenir uns efectes molt més grans que no es pensaven.

Aquest informe assenyala, per primera vegada, la relació directa entre les emissions de gasos d'efecte hivernacle de la indústria de l'alimentació, els patrons de consum de les llargs i les seves característiques sociodemogràfiques. Aquests descobriments, segons els seus autors, haurien de ser incorporats al debat sobre quines dietes i quins tipus d'aliments són més sostenibles pel que fa a les emissions d'efecte hivernacle i, al mateix temps, ser emprats en els esforços per informar la població i estimular les dietes baixes en emissions a tot el país.




Comentaris

envia el comentari