Aquesta setmana s’ha aprovat gairebé per unanimitat (amb l’excepció del PPC, que s’ha abstingut) la nova Llei del Canvi Climàtic de Catalunya,norma que pretén reduir el 40% de les emissions d’aquí al 2030, el 65% per al 2040 i el 100% per al 2050. Ferran Civit i Martí (l’Espluga de Francolí, 1977), diputat de JxSí al Parlament, n’ha estat el ponent relator i es mostra molt satisfet de la feina feta: “És un gran pas endavant per millorar la nostra societat i una petita contribució a la humanitat i al planeta”, explica. Ara, feta la llei, cal treballar fort per “apagar el canvi climàtic tot engegant la transició energètica”.
Catalunya ja té la seva Llei del Canvi Climàtic. Què significa aquesta norma a nivell de país?
És un gran pas endavant per a millorar la nostra societat i alhora una petita contribució a la humanitat i al planeta. L’1 per mil que representem els catalans en la població mundial fem nostre el compromís per combatre el canvi climàtic perquè aquest segle serà el del canvi climàtic, el segle en què en patirem les conseqüències però també el segle que el combatrem. Per al país suposa començar a canviar cap a nous models productius basats en economia circular i residu zero, eficiència energètica i energia 100% renovable i distribuïda. Anem a cap a un model de societat que no perdrà estàndards de qualitat i benestar, sinó que té l’oportunitat de tenir més justícia social a través de la democratització energètica i de reduir a la mínima expressió els impactes ambientals. Una economia que redueixi a la mínima expressió les externalitats negatives, tant les socials com les ambientals.
Aprovada gairebé per unanimitat. Ha estat un bon treball d’equip?
Em va tocar ser el ponent relator de la llei, el que coordina els treballs de la ponència. I una cosa que tenia clara era que aquesta llei havia de ser una llei de país, un projecte que s’havia d’assumir de manera transversal per l’àmplia majoria dels partits perquè combatre el canvi climàtic ha de ser una cosa tan sagrada com fer hospitals i escoles. Hem recollit moltíssimes propostes dels compareixents convidats i es van acceptar o transaccionar el 90% de les més de 400 esmenes presentades. Tots els partits polítics han tingut esmenes presentades en major o menor mesura. Fins i tot hi va haver una transacció entre dues esmenes de la CUP i el PP! Això és un fet inèdit en una llei de tanta complexitat i que demostra la voluntat sincera de tots els ponents per a fer un text més ambiciós i alhora més factible de com era el text original. I aquí hi ha hagut voluntat de fer-ho per part de tots els grups parlamentaris i dels diferents departaments del Govern implicats. Tenim la voluntat, tenim la llei, ara toca arremangar-nos.
Per què el PPC no s’ha sumat a l’aprovació?
No s’hi ha sumat, però almenys no hi ha votat en contra i és de justícia reconèixer-ho. S’han escudat en què ara l’Estat espanyol ha iniciat l’exposició pública d’una llei de canvi climàtic i transició energètica, cosa certa, però que també és cert és que no tenen un compromís amb la lluita contra el canvi climàtic. Només hi ha negacionistes d’aquest fenomen al seu partit i, altrament, defensen encara un model energètic centralitzat en grans companyies que funcionen amb combustibles fòssils o nuclears. I, no ho oblidéssim pas, han atacat frontalment el foment de les renovables amb l’exemple paradigmàtic de l’impost al sòl. Ells aposten encara per un model fòssil i nuclear centralitzat, nosaltres, i em refereixo a Catalunya i el món, per un model 100% renovable, descentralitzat, distribuït i més democràtic. Aquesta postura només la podran mantenir un cert temps per a defensar els oligopolis, però la pressió social i política de la resta i la tendència mundial fan irreversible aquesta tendència. En energia és com si volguessin anar encara amb màquina d’escriure quan tots ens hem passat a l’ordinador.
Quin ha estat el procés de treball fins que s’ha aprovat el text?
Ha estat un treball de molts mesos. Cal recordar que va ser la primera llei que va entrar al Parlament i vam fer desenes de reunions i escoltar desenes de compareixences. Van ser debats molt enriquidors i més d’una vegada vam estar a punt de perdre el consens, però finalment vam aconseguir el resultat final perquè hi havia voluntat per part de totes les parts. La ponència va servir per a consensuar punts de vista diferents i generar un consens de base.
Amb el nou text es vol reduir el 40% les emissions d’aquí al 2030. Quines són les principals mesures que caldrà prendre per fer-ho possible?
El primer que s’ha de fer és treure el tap que ens ha posat el govern espanyol en les renovables, ja sigui perquè ho canvien ells o bé perquè a partir de la tardor ens constituïm en república i comencem a fer el nostre camí. Això per una banda. Per una altra, cal fer un canvi potent pel que fa a eficiència energètica. El millor watt és el que no s’utilitza: el negawatt. I si s’ha d’utilitzar, que vingui de fonts renovables. Cal recordar que el 80% de les emissions a l’Estat provenen només, recalco només, de 20 empreses. I aquestes, majoritàriament, són empreses energètiques. Una sola empresa de sobre coneguda ja emet ella sola el 10%! I tot això és perquè funciona amb gas i, sobretot, amb carbó. Millorant l’eficiència, canviant el model de mobilitat (que no es tracta només de què els vehicles privats de combustió interna passin a ser elèctrics), millorant la climatització i el els models d’edificació i urbanisme, potenciant la sobirania alimentària, convertir els residus en recursos materials (no energètics), passant-nos a un model 100% renovable i diferents fronts més podrem assolir el 2050 un model neutre en emissions de carboni, que al cap i a la fi és l’objectiu principal.
Quines són les xifres mínimes per considerar-se un “gran contaminant”?
Depèn de què et refereixes. Hi ha contaminants de qualitat de l’aire per una banda i n’hi ha que afecten el canvi climàtic. Per exemple, el clorfluorcarboni (CFC) afecta a la capa d’ozó. El diòxid de carboni (CO2) no és un contaminant que afecti a la qualitat de l’aire (és el que emeten els arbres), simplement que la seva acumulació de parts per milió incrementa l’efecte hivernacle. Igualment, com el metà (CH4), òxid nitrós (N2O), hidrofluorocarburs (HFC), perfluorocarburs (PFC), hexafluorur de sofre (SF6) i trifluorur de nitrogen (NF3). I de tots aquests, alguns afecten a la qualitat de l’aire i alguns no, independentment de si tenen afectació en el canvi climàtic.
Quines seran les sancions imposades?
Aquí no hi ha multes. El que hi haurà seran uns impostos, un ja creat d’emissions de CO2 per a vehicles i uns altres que es desenvoluparan posteriorment en dues proposicions de llei d’emissions en activitats econòmiques i un altre per a grans vaixells, que serviran per a qui contamini, pagui. Les infraccions, com en tot impost, només és per qui no paga. Recordo que aquests impostos serviran per als fons respectius i han de servir per a ajudar als propis contaminadors a deixar de ser-ho entre altres objectius. O sigui, que com més ràpid facin el canvi de model més aviat deixaran de pagar i més aviat deixaran de cobrar-se aquests impostos. L’objectiu d’aquests impostos és desaparèixer quan més aviat millor perquè significarà que haurem fet bé les coses com a societat. El model antic finança el model nou, ras i curt. I com més ràpid és faci, millor i menys impacte econòmic. Això no és com l’IVA que tothom ha de pagar. Això és un impost finalista que servirà per a què només paguin els contaminadors amb l’objectiu precisament de què deixin de ser contaminadors i, per tant, pagadors.
Els impostos recaptats dotaran el Fons de Canvi Climàtic, el de Patrimoni Natural i el Fons per a la Protecció de l’Ambient Atmosfèric. Quin és l’objectiu d’aquests fons?
Aquests fons finalistes serveixen perquè el recaptat a través d’uns impostos en qüestió es destinen a una finalitat en concret en lloc d’anar a la bossa comuna de tots els impostos recaptats. El primer fons és el de la Protecció de l’Ambient Atmosfèric, que es va crear ja abans amb l’impost per a les emissions dels avions. Els altres dos es van crear amb l’impost d’emissions per a vehicles i es repartiran al 50%. La part de Fons de Canvi Climàtic servirà per a la mitigació a través de la transició energètica i nous models productius bàsicament, per una banda i, per l’altra banda, servirà per a l’adaptació dels diferents sectors afectats pel canvi climàtic com poden ser el sector primari o el sector forestal, com a botons de mostra. La resta d’impostos pendents de crear-se nodriran el Fons de Canvi Climàtic en principi.
I el Fons de Patrimoni Natural ha de servir per a garantir que més del 30% de Catalunya que té algun tipus de protecció pugui garantir-se uns ingressos extres que amb les retallades dels darrers anys han patit moltíssim. I, com no, que ens permeti crear els parcs naturals pendents com el del Montsec o les Muntanyes de Prades. Ara, el sector tindrà per primera vegada recursos econòmics, una estratègia de biodiversitat en curs i una futura agència de patrimoni natural: diners, estratègia i instrument de conservació. I, lògicament, no tan sols els espais protegits, sinó la preservació de la biodiversitat i la qualitat ambiental arreu. El fons de patrimoni natural servirà perquè almenys una de les germanetes pobres dels pressupostos, que sempre són les que acaben en -tura (cultura, agricultura i natura) ho deixi de ser una mica.
Quina reacció espereu de les empreses més contaminants, que hauran de pagar nous impostos?
Cal recordar que pagaran impostos no per ser empreses o cooperatives o pel que sigui, sinó simplement perquè generen unes externalitats negatives resultat de la seva activitat econòmica que acabem assumint tots com a ciutadans i com a planeta. A ningú li agrada pagar impostos, però són imprescindibles per a finançar uns serveis públics. De la mateixa manera que venim pagant un cànon per a tenir depuradores i una aigua de qualitat, també paguem un cànon per a la recollida i gestió dels residus. Doncs ara, necessitem uns impostos transitoris, i recalco transitoris, per a combatre el canvi climàtic. I, torno a recalcar, aquests impostos han de servir també per a millorar aquestes empreses o cooperatives cap a un model més productiu i més eficient i això només serà beneficioses per a elles. Si no ho fan, no tan sols se’ls emportarà el canvi climàtic, sinó que també la competència de la resta de països del món que sí que introduiran aquestes millores.
Quin és el futur del país si pensem en termes de canvi climàtic?
Segons el Tercer Informe de Canvi Climàtic tenim diferents escenaris en funció dels graus que pugi la temperatura planetària. Com més pugi la temperatura, ja podem dir adéu a les platges i al delta de l’Ebre i a tot el model econòmic vinculat a això. Com més pugi la temperatura, més risc d’incendis dels nostres boscos, que representen més del 60% del territori català. Com més pugi la temperatura, menys pluges i menys aigua per als sectors productius i les persones i, com no, menys possibilitats de fer servir energia hidroelèctrica. Com més pugi la temperatura, més incidències en la salut de les persones i potencials brots de malalties tropicals. Com més pugi la temperatura, les ciutats seran menys habitables per l’efecte illa de calor. Com més pugi la temperatura, necessitarem més energia per a climatitzar les llars…, com més pugi la temperatura, pitjor per al país, per al planeta i la seva gent. Per tant, apaguem el canvi climàtic tot engegant la transició energètica.
4 
10 
