La Xina continua fent servir CFC i posa en perill la reducció del forat de la capa d'ozó

Un aïllament domèstic emprat massivament per les seves propietats i el seu baix preu conté aquest producte malgrat que va ser prohibit a escala mundial l'any 2010
Les escumes aïllants aplicades amb CFC-11 són les responsables de l'alentiment de la millora dels nivells d'ozó a l'atmosfera
Les escumes aïllants aplicades amb CFC-11 són les responsables de l'alentiment de la millora dels nivells d'ozó a l'atmosfera | Flickr

Vuit anys després que els clorofluorocarbonis -el famós CFC- fossin prohibits a tot arreu del món gràcies al Protocol de Montreal, l'ONG Environmental Investigations Agency (EIA) ha descobert que una de les seves variants, el CFC-11, continua sent utilitzat a gran escala Xina. Això podria explicar la sorpresa de la comunitat científica en constatar que la disminució d'aquest compost a l'atmosfera s'havia frenat després d'anys de caigudes sostingudes. Segons sembla, l'origen d'aquestes emissions és la indústria de la construcció del gegant asiàtic. Els investigadors sospitaven que el CFC continuava fabricant-se en algun país d'aquell continent i els rumors que havien corregut eren molts arribant, fins i tot, a especular-se que el producte estava fent-se servir en secret per enriquir urani destinat a la fabricació d'armes nuclears.


 

Al final, però, la realitat ha resultat ser molt diferent. A l'hora d'aïllar tèrmicament els habitatges per reduir la despesa energètica i les emissions de diòxid de carboni associades a la seva producció, el triclorofluorometà o CFC-11 resulta molt eficient per expandir l'escuma de poliuretà. Membres de l'EIA va posar-se en contacte amb productors d'aquest material de 10 províncies diferents de la Xina i, després de parlar amb gairebé una vintena d'empreses, van concloure que la majoria fan servir CFC-11. Un dels venedors d'aquest compost, que és prohibit a la Xina però que no és perseguit amb gaire duresa, va calcular que gairebé tres quartes parts de l'escuma de poliuretà per a ús domèstic que es venen a la Xina es fabriquen fent servir CFC-11 perquè és molt més barat i aconsegueix uns efectes molt més satisfactoris que les alternatives existents que són menys perilloses per a l'ozó.


Segons la mateixa ONG, el CFC-11 fet servir a les llars xineses equival a la meitat de les emissions mundials. Tot i que la dada exacta podria no ser acurada, el cert és que la sospita que la Xina és al darrere el fre que ha viscut el tancament del forat de la capa d'ozó és molt ferma i, tenint en compte que el país produeix una tercera part de l'escuma de polituretà del món, podria convertir-lo en el responsable que la seva restauració s'endarrereixi més d'una dècada. Més enllà d'això, a més, el CFC-11 també contribueix a l'efecte hivernacle a un nivell equivalent al CO2 emès per 16 centrals tèrmiques de carbó. La República Popular de la Xina va signar el Protocol de Montreal i per tant, amb proves del seu ús continuat de CFC, se li podrien arribar a imposar sancions comercials. Seria el primer cas des que el protocol va ser signat el 1987 i és difícil que arribi a passar. El més lògic és que la resta de signataris pressionin la Xina perquè persegueixi la producció de CFC-11 i investigui com s'ha pogut continuar fent servir sense que la justícia actués. Per acabar amb aquest problema, ho haurà de fer amb duresa i dissuadir els qui vulguin continuar amb aquesta pràctica malgrat saber que és il·legal. Aquesta mateixa setmana, els delegats del Protocol de Montreal es reuniran a Viena (Àustria) per discutir la situació i quins són els passos a seguir per posar fi a un problema que endarrereix la solució a un dels problemes mediambientals que més va preocupar el món durant la segona meitat del segle XX i que, ara, semblava superat i gairebé oblidat.


 

L'ozó (O3) es forma a l'estratosfera, a una alçada d'entre 15 i 30 quilòmetres sobre la superfície, a causa de la interacció entre la radiació ultraviolada del Sol i l'oxigen de l'aire, que habitualment es presenta en la forma diatòmica O2. En condicions normals, la capa d'ozó absorbeix els raigs ultraviolats i impedeix que arribin als organismes vius del planeta, protegint-los. El 1985, es va descobrir que l'ozó present sobre l'Antàrtida havia caigut un 30% i el 1992 el "forat de la capa d'ozó", com se'l va anomenar, tenia la mida d'Amèrica del Nord. Aleshores es va descobrir que els clorofluorocarbonis emesos a l'atmosfera, quan rebien els raigs ultraviolats, alliberaven clor i brom que destruïa les molècules d'ozó. En aquells moments, l'omnipresència dels CFCs en aerosols, aires condicionats, neveres i congeladors feia que l'ozó desaparegués de l'estratosfera més ràpid del què es creava de forma natural, originant un "forat" sobre l'Antàrtida que permetia l'arribada de molts més raigs ultraviolats.


El forat de la capa d'ozó en el seu pitjor moment, a finals de l'any 2000
El forat de la capa d'ozó en el seu pitjor moment, a finals de l'any 2000 | Wikimedia Commons

Aquella vegada, davant d'un perill imminent, el planeta va reaccionar ràpidament. La majoria d'Estats del món van signar el Protocol de Montreal, que prohibia l'ús dels productes més nocius per a l'ozó. Els països en vies de desenvolupament van aconseguir terminis més llargs per al seu abandó i, mentre els països rics van deixar de fer servir CFC a mitjans dels anys 90, els altres van tenir fins temps fins el 2010... i, pel que sembla, no tots ho han fet. L'any 2014 el forat va començar a tancar-se i, a finals de 2015, ja era "només" de la mida de l'Índia, uns 4 milions de quilòmetres quadrats menys que en el seu pitjor moment. La reducció, però, s'ha ralentit, i un cop identificada la raó caldrà esperar a veure què fan els governs del món, i el de la Xina en particular, per restablir el bon ritme del gran triomf de la defensa del medi ambient de les darreres dècades.




Comentaris
eafdfasfsaf
Quants cancers de pell es podrien evitar si aquesta gent seguis el protocol que van signar? Estem parlant the millions de cancers de pell al mon. Qui paga pel tractament de molts de aquest cancers?

envia el comentari