Vuit anys després que els clorofluorocarbonis -el famós CFC- fossin prohibits a tot arreu del món gràcies al Protocol de Montreal, l’ONG Environmental Investigations Agency (EIA) ha descobert que una de les seves variants, el CFC-11, continua sent utilitzat a gran escala Xina. Això podria explicar la sorpresa de la comunitat científica en constatar que la disminució d’aquest compost a l’atmosfera s’havia frenat després d’anys de caigudes sostingudes.
Segons sembla, l’origen d’aquestes emissions és la indústria de la construcció del gegant asiàtic. Els investigadors sospitaven que el CFC continuava fabricant-se en algun país d’aquell continent i els rumors que havien corregut eren molts arribant, fins i tot, a especular-se que el producte estava fent-se servir en secret per enriquir urani destinat a la fabricació d’armes nuclears.
Al final, però, la realitat ha resultat ser molt diferent. A l’hora d’aïllar tèrmicament els habitatges per reduir la despesa energètica i les emissions de diòxid de carboni associades a la seva producció, el triclorofluorometà o CFC-11 resulta molt eficient per expandir l’escuma de poliuretà. Membres de l’EIA va posar-se en contacte amb productors d’aquest material de 10 províncies diferents de la Xina i, després de parlar amb gairebé una vintena d’empreses, van concloure que la majoria fan servir CFC-11.
Un dels venedors d’aquest compost, que és prohibit a la Xina però que no és perseguit amb gaire duresa, va calcular que gairebé tres quartes parts de l’escuma de poliuretà per a ús domèstic que es venen a la Xina es fabriquen fent servir CFC-11 perquè és molt més barat i aconsegueix uns efectes molt més satisfactoris que les alternatives existents que són menys perilloses per a l’ozó.
