Un equip format per sis científics del CSIC i de la Universitat de Barcelona, i 16 instructors dels diferents centres de busseig de L’Estartit, han desenvolupat aquest dijous una acció pilot per restaurar els boscos de gorgònies vermelles (Paramuricea clavata) de les Illes Medes.
Durant els 40 minuts que va durar la immersió es van trasplantar uns 400 fragments de colònies de gorgònies cobrint una superfície aproximada de 10 metres quadrats en una zona on les gorgònies presentaven unes taxes elevades de mortalitat. Aquesta acció pretén contribuir per una banda a la recuperació de poblacions que presenten un estat de conservació deficient i per altra a desenvolupar protocols de restauració d’aquest hàbitat emblemàtic de la Mediterrània
Aquesta acció pilot forma part de les activitats previstes en el projecte europeu MERCES (Marine Ecosystem Restoration in Changing European Seas) i ha estat possible gràcies a la col·laboració de la direcció del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya), els Centres de Busseig de L’Estartit i les institucions de recerca Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i Universitat de Barcelona (UB).
Els investigadors Joaquim Garrabou, científic del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i Cristina Linares, professora de la Facultat de Biologia de la UB son els responsables de la coordinació de les activitats de restauració dels fons dominats per gorgònies i coralls. Es tracta d’hàbitats que presenten una gran complexitat estructural i per tant afavoreixen el desenvolupament d’una elevada biodiversitat. De fet, aquests fons són un dels principals atractius per als milers de submarinistes que visiten les Illes Medes cada any.
Aquests investigadors ja van fer una prova de trasplantament de colònies de corall vermell comissades a uns pescadors furtius, l’any 2011. Els resultats són molt positius i les colònies trasplantades mostren una elevada taxa de supervivència 5 anys després. L’acció pilot d’ahir es va dissenyar per tal de fer un pas endavant per ampliar l’abast d’aquestes accions de restauració que fins ara s’havien limitat a accions experimentals. En aquest sentit, Joaquim Garrabou comenta: “gràcies a la col·laboració dels instructors dels centres i en el futur d’altres col·lectius podrem endegar projectes de restauració ambiciosos que ens permetin passar de pocs a desenes de metres quadrats”.
L’èxit d’aquesta col·laboració és un exemple a seguir en el futur per tal de contribuir de forma eficaç a la conservació del patrimoni natural de les Illes Medes en particular i de la Costa Catalana en general. “Les tècniques de restauració marina es troben en un estadi inicial i necessitem la implicació dels diferents actors si volem implementar mesures realment eficaces”, indica Cristina Linares, de la UB.
Per la seva banda, Ramon Siliceo, representant dels Centres de Busseig de L’Estartit, afegeix que “la col·laboració de personal de les empreses de busseig i els investigadors demostra, una vegada més, la necessitat de treballar plegats per aconseguir un model de turisme que sigui sostenible i que tingui cura del medi ambient”.
En el projecte MERCES també hi participen el el Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC i la Universitat de Girona. Coordinat per la Universitat Politècnica de Marche (Itàlia), compta amb 28 socis de 16 països, i una inversió d’uns 6 milions d’euros.
A més d’aquesta restauració, en el marc del projecte MERCES es porten a terme altres accions en 8 àrees d’estudi de la Mediterrània, incloent llocs com el Cap de Creus, Menorca i Còrsega. Les proves es desenvolupen en reserves marines, però l’objectiu final és aconseguir uns protocols per a la restauració, i aplicar-los també en zones no protegides que estan resultant afectades per la pesca, la contaminació o el canvi climàtic.
L’eficàcia de les accions de restauració s’avaluarà al laboratori i al camp aplicant un ampli ventall de metodologies i aproximacions, que inclouen des de l’experimentació ecofisiològica, passant per l’anàlisi de la connectivitat mitjançant l’aplicació de la genètica de poblacions, la projecció dels resultats de les accions de restauració, gràcies a la modelització de la dinàmica de poblacions, o la utilització de robots submarins per al seguiment de les accions en zones profundes.
