Els bacteris “zombis” i altres formes de vida constitueixen una enorme quantitat de carboni emmagatzemada sota la superfície de la Terra, entre 245 i 385 vegades més que el que contenen tots els humans plegats, segons afirma un equip de científics del Deep Carbon Observatory, que mira de comprendre el paper d’aquest element químic en el funcionament del nostre planeta i els éssers que hi viuen. Mitjançant sondes que han arribat fins 2,5km sota del fons marí i l’obtenció de mostres de mines continentals i sondeigs geotècnics a més de 5km de profunditat, els investigadors han creat models dels ecosistemes existents a les profunditats del món. Així és com han calculat el volum aproximat de la biosfera subterrània, que calculen que és d’entre 2.000 i 2.300 milions de quilòmetres cúbics, gairebé el doble de l’espai que ocupen els oceans del món. També han calculat la massa total del carboni que conté aquesta biosfera, que és d’entre 15.000 i 23.000 milions de tones.
Les seves observacions han revelat quanta vida subterrània hi ha al nostre planeta, de quin tipus i en quines condicions -pressió, temperatura, falta de nutrients- pot arribar a sobreviure. Aquestes dades no només serveixen per conèixer millor el nostre món sinó que, a més, també proveeixen d’exemples de medis extraterrestres que, encara que no ho sembli, podrien permetre que s’hi desenvolupés la vida. Entre els molts descobriments i reflexions, el Deep Carbon Observatory en destaca el següent:
– La biosfera profunda conté membres dels tres dominis de la vida: bacteris, arqueus i eucariotes, tot i que els dos primers tipus de microbis són els més abundants. N’hi ha milions de tipus diferents, la majoria dels quals encara no han estat descoberts o identificats. Aquesta enorme abundància fa que els investigadors l’anomenin “matèria fosca microbial” ja que, segons calculen, podria ser que el 70% dels bacteris i arqueus de la Terra visquessin sota la superfície, mostrant que l’arbre de la vida podria ser immensament més gran del què havíem pensat fins ara. Els microbis de les profunditats són molt diferents dels de la superfície, amb cicles vitals que es mouen pràcticament a escala geològica ja que no poden obtenir energia d’enlloc més que de les roques i una diversitat igual o superior a la dels organismes de la superfície
– Els límits absoluts de la vida a la Terra pel que fa a temperatura, pressió i disponibilitat d’energia encara no s’han trobat, ja que els rècords se superen contínuament. Un dels organismes que sobreviu a temperatures més altes, per exemple, és un organisme unicel·lular anomenat Geogemma barossii, que viu a les xemeneies hidrotermals dels fons marins i que creix i es reprodueix a 121ºC. En comparació, la temperatura més alta mai registrada a la superfície terrestre va ser de 71ºC en una zona deshabitada del desert iranià. El rècord de profunditat on s’ha trobat vida, d’altra banda, és de 5km en el cas de la superfície continental i de 10,5km pel que fa a l’aigua, en unes condicions de pressió 400 vegades superiors a les de la superfície.
Les millores i el descens dels costos de la seqüenciació d’ADN i la millora de les tecnologies de perforació han permès que els investigadors poguessin estudiar, per primera vegada, la composició de la biosfera de les profunditats del nostre planeta. L’objectiu ara és continuar perforant encara a més profunditat i amb aparells que permetin mantenir les condicions de pressió de les mostres per aconseguir extreure els organismes en vida. Cap, afirmen els científics, suposa cap perill per a la salut humana. Els enigmes que queden per descobrir en relació a aquesta gran diversitat de vida són diversos, entre els quals:
– Com s’escampa, la vida? Lateralment, a través d’esquerdes a les roques? Cap amunt? Cap avall? Com es poden haver trobat formes de vida similars a llocs molt diferents? Van desenvolupar-se plegades fins que van ser separades per la tectònica de plaques o bé es van desplaçar? Quins efectes tenen els grans esdeveniments geològics -terratrèmols, meteorits…- en aquesta vida subterrània?
– La vida va començar a les profunditats -a l’escorça, a les fumaroles, etc- i va anar migrant en direcció al Sol, o bé va néixer en un petit bassal de la superfície i després es va desplaçar cap avall? Com ho fan els microbis “zombie” per reproduir-se o per viure sense dividir-se durant milions i milions d’anys? Quina és la seva font d’energia més important? El metà, l’hidrogen o la radiació natural? Quin efecte tenen totes aquestes condicions extremes -pressió, temperatura, manca de nutrients- en la distribució i la diversitat de la vida subterrània?
Fins i tot en unes circumstàncies tan dures, on semblaria que res hi pot sobreviure, s’ha trobat una varietat espectacular de vida que s’ha desenvolupat al llarg de milions d’anys. Conèixer-la millor, doncs, tant a ella com als ecosistemes intraterrestres on s’han multiplicat, podria donar-nos una nova concepció de què entenem per “habitabilitat” d’un planeta i dur-nos a entendre millor tant per què es va desenvolupar la vida al nostre planeta com les probabilitats que el mateix passés -i continuï passant- sota la superfície de Mart i de tants i tants altres planetes.
7 
