Durant els propers dos anys, representants dels governs de tot el món treballaran per aconseguir un acord sota els auspicis de les Nacions Unides que protegeixi els oceans del món de la sobreexplotació, alguns dels quals ja han mostrat la seva predisposició. Segons els experts, els mars i oceans que són considerats “alta mar”, i que ocupen la meitat de la superfície del planeta, són molt importants per diverses raons: per començar, capturen el 90% de la calor extra i un 26% del diòxid de carboni que els humans creem amb la crema de combustibles fòssils i altres activitats, protegint la vida terrestre dels pitjors impactes del canvi climàtic. Tot i això, fins ara s’ha fet molt poc per protegir la biodiversitat i per gestionar adequadament els oceans, tot i que és una de les coses més importants que hauríem de fer per assegurar el futur del nostre planeta.
Segons la definició, s’entén per “alta mar” les zones dels oceans que són més enllà de les zones econòmiques exclusives dels estats que, normalment, són a 200 milles nàutiques (370km) de les costes. Aquestes àrees ocupen una superfície equivalent a un 150% de totes les terres emergides del planeta i són l’hàbitat d’un nombre d’espècies molt gran, però tots els països tenen dret a navegar-hi, volar per sobre seu, fer-hi recerca científica i pescar, sense cap tipus de restricció.
El 1982, les Nacions Unides ja van adoptar la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de la Mar. Quan es va començar a aplicar, el 1994, es van poder regular fins a cert punt les explotacions mineres al fons del mar i l’expansió de la xarxa de cables submarins. Altres organismes internacionals, com la Comissió Internacional de les Balenes, també s’encarreguen d’altres aspectes de la gestió dels mars, però no hi ha cap tractat global que protegeixi la biodiversitat ni limiti l’explotació de l’alta mar.
Durant els propers anys, però, els investigadors temen que aquestes regions es converteixin en una de les fonts de minerals més importants del món. L’any passat, per exemple, un grup de científics britànics van trobar grans quantitats d’un material molt rar i valuós, emprat en la construcció de panells solars, en una muntanya submarina de l’oceà Atlàntic.
No són els únics, ja que moltes companyies s’estan fixant en les xemeneies hidrotermals, on hi viuen alguns dels organismes més rars del planeta. La vida als oceans també està resultant cada cop més atractiva per a les companyies farmacèutiques, que creuen que les criatures que hi viuen podrien resultar útils per a la fabricació de medicaments. De fet, durant els darrers 30 anys, 30 companyies han registrat el 84% de les patents relacionades amb espècies marines.
Pel que fa a la pesca, passa pràcticament el mateix. Només 10 països rics, entre els quals hi ha l’estat espanyol, s’enduen aproximadament el 70% de les captures a alta mar. Diversos estudis que fan servir dades per satèl·lit mostren la magnitud de la pesca que té lloc en aigües internacionals, que inclouen la pràctica de descarregar la pesca en altres vaixells per evitar que se’ls pugui controlar.
Un nou tractat com el que s’està negociant tindria tres elements bàsics: permetre l’establiment d’arees protegides en aigües internacionals, com els països ja fan a les seves jurisdiccions; que s’avaluessin els impactes de les diferents activitats en els medis marins per protegir-los de la sobreexplotació; i que els països més pobres també puguessin beneficiar-se dels descobriments fet gràcies als recursos marins.
D’una manera més general, la protecció d’aquesta meitat de la superfície del planeta faria que es puguessin crear xarxes de santuaris marins per protegir la biodiversitat, assegurar una font d’aliment per a milers de milions de persones i combatre de manera més eficient el canvi climàtic.
