Els límits de contaminació a l’aire de la ciutat de Barcelona superen en un 30% els límits establerts per l’Organització Mundial de la Salut. Alhora, però, té 95 hectàrees de terrats on es podrien crear espais verds que no només ajudarien a reduir aquest impacte de la contaminació ambiental i capturarien diòxid de carboni sinó que, a més de fer una ciutat mediambientalment més sostenible, la farien més sana i més humana.
D’aquest gairebé un centenar d’hectàrees, però, a dia d’avui només n’hi ha 10 que s’aprofitin, la majoria de les quals són a hotels o edificis de luxe. El projecte Terrats Verds vol posar remei a aquesta manca d’espais verds al sostre de les ciutats, democratitzant-ne l’accés i recuperant terrats de tots els barris per crear pulmons que permetin que la ciutat respiri i, alhora, aportin als ciutadans espais de desconnexió en entorns naturals, amb un impacte mediambiental i social alhora.
Aquest projecte cooperatiu, que uneix l’estudi d’arquitectura bioclimàtica El Fil Verd, l’empresa CeGe i l’entitat social GSIS VERD, durà a terme la seva primera prova pilot a la nova seu de la Fundació Joia, al districte de Sant Martí, amb les tres entitats cooperant per impulsar-lo. Durant aquest 2019 s’habilitarà aquest espai verd que, segons els responsables de Terrats Verds, generarà beneficis en tres àmbits: mediambiental, transformant un espai urbà inutilitzat en un pulmó verd per a la ciutat; en la formació i inclusió laboral de persones amb discapacitat intel·lectual (GSIS-VERD) i en la creació d’un entorn verd per fer activitats que fomentin l’empoderament de persones amb trastorns de salut mental (Fundació Joia).
Per al conseller delegat de CeGe, Pere Tura, “més enllà de les accions mediambientals, que son un eix bàsic en els productes i serveis de CeGe, és important que les empreses ens vinculem a projectes de territori, per retornar valor a la comunitat”.
El terrat comptarà amb una illa verda de 50m2 que reproduirà un espai natural i també tindrà un hort urbà. Per a la selecció de la vegetació s’han tingut en compte criteris de combinació de plantes que es beneficien mútuament per optimitzar la captació de nutrients, el control de plagues i la pol·linització. Totes seran plantes molt duradores i del territori, que aportaran verd al llarg de tot l’any i que tindran un consum hídric baix contingut. S’ha buscat, a més, una delicada barreja de colors (lila, groc, verd) i amb efectes terapèutics que les faran molt avients per a l’espai. Segons Elisabetta Quarta Colosso, CEO de El Fil Verd, “és un projecte transformador que té a veure amb un nou concepte de ciutats biofíliques, que pot canviar l’enfocament sobre la vida urbana creant comunitats al voltant de persones, plantes i edificis”.
Els treballadors amb discapacitat intel·lectual de GSIS VERD seran els responsables de realitzar el projecte i podran beneficiar-se d’aquest espai les persones usuàries de Fundació Joia, realitzant activitats i cuidant l’hort. Per a Roser Ferré, directora de GSIS VERD, la iniciativa posa en valor “les capacitats de persones amb discapacitat intel·lectual i entrem definitivament en un nou model de jardineria, que ens aportarà noves competències, ens permetrà créixer amb nous serveis i crear més i millors llocs de treball”. La directora tècnica de Fundació Joia, Inmaculada Pinar, afegeix que “a través d’aquesta illa de natura i hort les persones podran treballar la recuperació de les seves capacitats i habilitats socials i serà una eina més que es suma per aconseguir la seva inserció social i laboral”.
2 
