Les taxes al carboni, un remei just i eficient contra l'escalfament global

Un gran estudi sobre els diversos models impositius proposats afirma que els Estats Units podrien arribar a reduir les seves emissions de CO2 fins a un 63% l'any 2030 gràcies a aquest sistema.
Fum provinent d'indústries
Fum provinent d'indústries | Pxhere

Posar preu al diòxid de carboni que s'emet a l'atmosfera seria una bona manera de reduir-ne el volum i, a més, podria ser una mesura justa, segons conclouen unes anàlisis extensives de les diverses propostes existents sobre aquesta problemàtica que ha estat realitzades, entre d'altres, per investigadors de l'Institut Tecnològic de Massachussets i el Laboratori Nacional d'Energia Renovable dels Estats Units. Al treball resultant, un resum del qual apareix publicat a la revista 'Climate Change Economics', els experts afirmen que els sistemes impositius al carboni no només podrien aconseguir que els Estats Units complissin amb escreix els Acords de París sinó que, a més, el retorn als ciutadans dels diners generats per aquestes mesures podria incrementar encara més els seus efectes positius, perjudicant el mínim possible les llars amb menys recursos.


La recerca és part d'un gran esforç col·lectiu per aplicar els darrers avenços per avaluar l'impacte dels diversos models existents actualment per incloure les emissions de diòxid de carboni al sistema tributari. En total, onze equips d'investigadors d'institucions diferents van elaborar els seus informes sobre el resultat de cada model partint dels mateixos supòsits i les mateixes condicions inicials. Tot i que els informes mostren diferències importants entre ells, tots tenen en comú el convenciment que gravar l'emissió de CO2 no només pot resultat molt eficient sinó que, a més, no té per què ser necessàriament perjudicial per a l'economia. Cada grup d'experts va examinar a fons les diverses opcions que s'han plantejat i el retorn que se'n podria obtenir, tant en emissions com en diners, en els supòsits de dos preus diferents per les emissions (25 o 50 dòlars per tona), dos tipus d'increment anual diferent (1% o 5%) i tres maneres diferents d'implementar l'impost: per llar, per individu o a les empreses. En contra del que molts esperaven, els resultats apunten que fins i tot el nivell d'impost més baix podria aconseguir que els Estats Units reduissin prou les seves emissions com per complir els termes marcats pels Acords de París. A dia d'avui, es preveu que el país nord-americà no arribi a la reducció d'emissions a què es va comprometre, però alguns dels sistemes analitzats en aquest estudi podrien aconseguir no només que els Estats Units complissin el seu compromís sinó que el superessin, i no només de cara al 2050 sinó, fins i tot, ja al 2030. Segons afirmen els investigadors, de fet, una taxa de 50$ per tona d'emissions i que s'incrementés a un ritme del 5% anual podria fer que, a mitjans de segle, el seu volum de diòxid de carboni emès a l'atmosfera es reduís en un 63%.


 

Un dels equips participants, de l'Institut Tecnològic de Massachussets. va fer servir un sistema desenvolupat a la mateixa universitat per calcular l'impacte de cada proposta impositiva a l'evolució del canvi climàtic al món i va combinar els resultats obtinguts amb un model de la xarxa elèctrica dels Estats Units. Així, els investigadors van poder calcular fàcilment els efectes de cada mesura en els productors i distribuïdors d'energia, que són alhora els primers responsables de les emissions de diòxid de carboni i qui pot fer més per reduir-les. Tot i que alguns dels sistemes proposats eren més eficients que els altres pel que fa a les seves conseqüències en l'economia, els estudis també van concloure que, en qualsevol cas, l'impacte sempre seria petit, fins i tot abans de tenir en compte els efectes potencials com ara la millora de la salut dels ciutadans gràcies a la reducció de la contaminació atmosfèrica. Les propostes menys eficients des del punt de vista econòmic, de fet, aconseguien fer disminuir les emissions de diòxid de carboni amb un impacte aproximat del 0,4% en el creixement econòmic. Les més eficients aconseguirien reduccions més modestes però a cost zero o, segons alguns estudis, fins i tot amb un retorn positiu a l'economia.




Comentaris

envia el comentari