Si l’aigua és un bé preciós i molt escàs al nostre planeta, a l’espai ho és encara més. L’Estació Espacial Internacional, com a laboratori orbital d’investigació habitat permanentment, necessita una manera de proporcionar aigua als astronautes que hi viuen, i això només es pot aconseguir transportant-la des de la Terra o bé reciclant-la. Pel que fa al transport, a més, l’aigua és un material dens i molt pesant i cal molta energia per dur-la a l’espai, a més de l’espai que es perdria en unes naus que, a més, s’han de fer servir per transportar material científic o tècnic per a l’estació.
El reciclatge, doncs, és una necessitat, i el projecte de l’EEI hi ha treballat aconseguint resultats espectaculars que, en el futur, es podran fer servir en els llargs viatges que duran la Humanitat a altres planetes. A dia d’avui, el 80% de l’aigua que es fa servir a l’Estació Espacial Internacional és reciclada. Tot i que pot no resultar una idea gaire agradable, l’aigua que beuen els astronautes que hi resideixen s’ha reciclat de la seva suor i la seva respiració, que es captura quan es condensa a les parets de l’estació.
Durant més de trenta anys, l’Agència Espacial Europea i moltes universitats associades han investigat per trobar la manera de crear un ecosistema tancat sostenible, que tant pogués servir per a l’estació espacial com per a una nau que viatgés a punts llunyans del Sistema Solar. Així és com es va idear un sistema que recicla la respiració, la suor i l’orina dels astronautes, amb l’objectiu d’aconseguir ser totalment autosuficients i permetre el viatge per l’espai sense estar limitats per la disponibilitat dels tres elements bàsics: aigua, oxigen i menjar.
Tot i que els avenços que s’han fet han estat enormes, amb una cadena de filtres, bacteris, bioreactors i reaccions químiques que donen com a resultat aigua neta i menjar per als astronautes, els resultats tenen certs límits que es veuen clarament en restriccions com ara la manca de dutxes a l’Estació Espacial Internacional.
Com que encara no s’ha trobat la manera de proporcionar l’aigua necessària per a aquest fi, considerat no-essencial, els habitants de l’estació passen els sis mesos que dura cada missió netejant-se només amb tovalloletes humides. De fet, tot i els avenços fets en aquest sentit, l’Estació Espacial Internacional encara necessita rebre entre 6000 i 9000 litres d’aigua anuals de la Terra.
Actualment, l’Agència Espacial Europea està provant un sistema de suport vital de cicle tancat a la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu objectiu és aconseguir mantenir un grup de rates en un ambient còmode de manera indefinida, un ecosistema totalment aïllat però que aconsegueixi el seu objectiu: que les rates estiguin sanes i contentes.
Tot i el camí que queda per recórrer, els trenta anys d’investigació han donat grans resultats que, a dia d’avui, es fan servir per proporcionar aigua a universitats, hotels, monestirs i fins i tot centres d’investigació a l’Antàrtida. El seu disseny pensant en l’espai fa que sempre sigui més fàcil i eficient si s’utilitza en qualsevol altre lloc i, al cap i a la fi, el reciclatge i la necessitat d’aigua neta són dos objectius tant fora de la Terra com a dins.
