Reparar les connexions amb la Terra: el pensament tentacular

La biòloga i filòsofa feminista Donna Haraway exposa les seves visions del present i la seva proposta de de retorn a l'harmonia al CCCB
Marta Segarra sent presentada al CCCB
Marta Segarra sent presentada al CCCB | Aleix Salvans

 

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona va tancar el seu cicle 'El món que necessitem' amb una conversa entre per vídeoconferència entre la catedràtica de Literatura Francesa i Estudis de Gènere Marta Segarra i la biòloga i filòsofa Donna Haraway, on aquesta darrera va exposar els principals elements del seu pensament en relació al seu darrer llibre, Staying with the trouble. En aquest llibre, la pensadora nord-americana posa les ciències i les arts al mateix nivell, trencant l'estratificació tradicional entre el que veu com a capes diferents del coneixement humà.

 

Aquesta proposta harmònica és un dels punts principals del seu discurs: cal viure amb responsabilitat a la Terra, en comunió, per fer servir un concepte cristià, acabant amb el domini absolut dels humans que l'està destruint però evitant caure en discursos apocalíptics que no duen enlloc. L'antropocè o capitalocè ha d'arribar a la seva fi i anar cap al que ella anomena chthulucè, el contacte amb la terra. Haraway, però, va ser molt crítica amb la crítica que no va més enllà, valgui la redundància. Tot i que la considera essencial per esclarir quina és la natura dels problemes que trobem, la pràctica de la denúncia pot acabar resultant tan satisfactòria com inefectiva. Aquest, va considerar, és un dels principals problemes actuals, juntament amb la sensació de trobar-nos entre dos mals i haver-ne de triar un.


Davant d'això, la proposta de Haraway és el pensament tentacular, que il·lustra amb l'espècie Pimoa chtulhu, que viu a la regió on ella resideix. El seu nom és la combinació d'una paraula dels nadius gosiute d'Utah, "pimoa", que vol dir "cames grans" i d'un concepte tan occidental -i patriarcal, en opinió de Haraway- com "Chtulhu", el monstre patriarcal arrelat a la terra i que ho devora tot, provinent de l'imaginari de Howard Phillips Lovecraft. Haraway va aprofitar aquesta referència pseudomitològica per reivindicar Medusa, una de les Gorgones de l'Antiga Grècia, com una altra criatura tentacular que va relacionar amb el paper específic de les dones a l'hora de fer més habitable el planeta. Medusa, l'única Gorgona mortal, s'escapa de l'estructura dels déus grecs. És per això que Atena envia Perseu a matar-la i, de la seva mort, en neix Pegàs, el cavall alat. Els relats semblants, va explicar Haraway, es poden trobar arreu del món. Medusa viu en les dones i convida a viure en pau amb la terra, fugint dels esquemes racionals i individualistes i sempre en connexió, en una pràctica que considera típica del feminisme. Mentre l'home mira al cel, el que cal és tornar els ulls a la terra.

 

Una de les connexions que s'ha de refer, va afirmar Haraway, és la de l'espiritualitat, que les pretensions modernes i seculars han aïllat. La secularització va ser una eina per lluitar contra la monarquia i contra la religió d'Estat, una solució particularment europea, però tant a la mateixa Europa com, especialment, fora d'ella, pot ser una eina d'opressió i de consolidació dels Estats. Haraway va posar en aquesta categoria tant el que ella considera la "cristianització" de l'Islam, que ha dut la violència actual, com la situació a Catalunya. En una referència que probablement ella mateixa desconeixia, va parlar de la situació del país com una mena de resistència catòlica -en el sentit espiritual- catalana contra la centralització espanyola. Hom no pot evitar pensar en els orígens carlins dels nacionalistes basc i català vistos des d'una llum completament oposada a la del secularisme centralista.

Donna Haraway conversant per videoconferència
Donna Haraway conversant per videoconferència | Aleix Salvans

Cada cas, doncs, requereix una solució particular, escoltar més però també rebutjar callar en converses incòmodes. Ens hem de perdonar però també arriscar-nos. Aquí és on Haraway va introduir la fabulació especulativa, el feminisme i la ciència ficció com a eines del pensament imaginatiu. Jugant amb l'etimologia, pràctica que va afirmar que l'ajudava a pensar diferent, Haraway va recordar que, si la ciència-ficció és la fer móns, "fer" comparteix arrel llatina amb "fet", "ficció" i "fake". La ficció, però, és un gerundi, un treball en desenvolupament. Allò acabat, com els "fets", pot ser inadeqüat o parcial, i és per això que s'haurien de poder reconsiderar i invertir per obtenir-ne fets nous. La filòsofa nord-americana també va fer èmfasi en la cura, que va reivindicar com una de les grans aportacions del pensament feminista, i en la pràctica, en crear el "nosaltres" que faci les coses no com a pas previ sinó en el procés de fer-ho, en el gerundi, aprofudint les connexions entre nosaltres i amb tot el que ens envolta. 

 

El missatge final de Donna Haraway va ser una crida a reparar les relacions del món a tots els nivells, entre nosaltres i amb el nostre voltant, resistint els problemes que sorgeixen i resolent-los de manera tentacular, no quirúrgica. Aquesta és, segons creu, l'única sortida a la gran crisi del nostre temps. Si a nivell químic i fins i tot atòmic tot funciona en base a connexions, a unions i desunions, potser en podríem aprendre.