La mala qualitat de l’aire té efectes molt perjudicials en la salut dels humans. Segons diversos estudis recents, la contaminació atmosfèrica, especialment a les capes baixes, redueix fins a un any l’esperança de vida arreu del món. A banda dels problemes cardiovasculars associats habitualment a la pol·lució, alguns estudis indiquen que la presència de contaminants a l’aire que respirem també té efectes en la incidència de la diabetis i, fins i tot, en el desenvolupament de malalties neurodegeneratives com la demència i l’Alzheimer. Aquest problema, és clar, és especialment greu a les ciutats, les àrees més contaminades del planeta.
La Xina és un dels països on aquesta situació és més greu. En total, els càlculs de l’Organització Mundial de la Salut afirmen que 1,6 milions de persones hi moren prematurament a causa de la contaminació dels 7 milions que, es calcula, moren a tot el món. Així doncs, al país asiàtic ha començat a introduir mesures molt contundents per combatre la pol·lució de l’aire i reduir les emissions de diòxid de carboni, amb uns resultats molt prometedors. Una de les vies d’actuació del govern xinès ha estat un gran augment de la inversió en energies renovables, amb un programa d’expansió de l’energia solar que es preveu que continuï creixent encara més durant els propers anys. De moment, però, els nivells de contaminació al país continuen sent molt alts i el fet és que el boirum que la pol·lució forma en superfície no només està afectant la salut dels xinesos sinó que, a més, també està reduint la capacitat de producció d’electricitat de les cèl·lules solars instal·lades.
Aquesta problemàtica, que havia estat apuntada de forma genèrica en un estudi recent de l’Institut Tecnològic de Massachussets (Estats Units), ha estat l’objectiu d’un nou treball desenvolupat per la investigadora catalana Mercè Labordena i els seus companys del grup de Política Climàtica de l’ETH Zuric (Suïssa). Segons explica el seu estudi, que ha estat publicat a la revista ‘PLOS ONE’, l’any 2040 la Xina podria generar entre 85 i 158 TWh anuals més que ara gràcies a les plaques solars instal·lades actualment i a les que s’haurien construit fins aleshores. Aquesta enorme generació d’electricitat, però, només serà possible si les emissions provinents de totes les fonts -energia, transports, indústries, llargs- s’eliminen completament. La producció addiccional d’electricitat gràcies a l’eliminació de la pol·lució equivaldria a 1,3 vegades les necessitats energètiques actuals de Suïssa i podria aportar a la indústria energètica xinesa 10.100 milions de dòlars.
Segons els seus càlculs, la radiació solar augmentaria, de mitjana, un 11% a tot el país si s’apliquessin polítiques estrictes de control de la pol·lució. Aquesta millora, però, es repartiria desigualment, ja que a Pequín només augmentaria un 8% mentre que a algunes províncies del centre del país, com Chongqing, la millora seria de fins a un 26%. L’estudi de Labordena i els seus companys també va tenir en compte quin seria el cost d’introduir els millors estàndards d’emissions possibles a tots els sectors de l’economia xinesa, arribant a la conclusió que els beneficis aconseguits per l’augment de la generació d’electricitat podrien cobrir entre el 13 i el 17% de la despesa associada a la reducció de la pol·lució a zero. Aquesta xifra és prometedora ja que indica que, amb un aire més net, les inversions es recuperarien molt més ràpid, cosa que permetria reinvertir amb més celeritat, accelerant encara més la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic i ajudant a millorar en gran mesura la salut dels ciutadans.
