Restes subfòssils de quironòmids, un tipus d’insectes similar als mosquits, han servit perquè investigadors de la Universitat de Barcelona, de l’Institut Pirinenc d’Ecologia i de la Universitat de Berna reconstrueixin la temperatura de la península Ibèrica a l’Holocè, el període geològic que va des de fa 11.000 anys fins a l’actualitat. Els resultats de l’estudi confirmen alguns dels patrons climàtics aportats per altres metodologies: una tendència a l’augment de temperatures a l’inici del període, temperatures més altes coincidint amb l’anomenat òptim climàtic i un descens a partir de l’inici de l’Holocè tardà. El treball, publicat a la revista científica ‘The Holocene’, és la primera reconstrucció de la temperatura de la Península durant aquest període utilitzant aquest indicador. Segons els investigadors, es tracta una eina prometedora per entendre l’evolució del clima al llarg de la història i els principals canvis climàtics, tant de caràcter natural com antròpic, que han modelat els ecosistemes abans dels registres instrumentals.
Els quironòmids són uns insectes molt abundants a tot el món i que varien en nombre i gènere segons la temperatura en què viuen, de manera que són un bon indicador d’aquesta variable climàtica. La recerca va començar a la bassa de la Mora (Osca), d’on es van extreure els sediments necessaris per realitzar l’estudi. “Respecte al registre dels quironòmids, l’objectiu en qualsevol estudi de reconstrucció paleoambiental és obtenir les càpsules cefàliques de les larves, ja que és la fase larvària d’aquests insectes la que es desenvolupa en els sediments i de la qual queden les restes subfòssils”, explica Miguel Cañedo-Argüelles, investigador postdoctoral del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB. Els subfòssils són restes biològiques el procés de fossilització de les quals no està complet a causa de la forma en què van ser sepultades en els sediments i encara contenen matèria orgànica que pot ser analitzada.
El Grup de Paleoambients Quaternaris de l’IPE-CSIC va extreure aquests testimonis per aconseguir una seqüència que cobrís tot el període de l’Holocè. L’estimació de les temperatures s’obté comparant la composició d’insectes obtinguda en les mostres dels sediments al llarg de la seqüència d’estudi amb una base de calibratge composta per nombroses mostres de quironòmids obtingudes en l’actualitat que es relacionen amb els canvis de temperatura. “En el nostre cas no disposàvem d’aquest element de comparació propi de l’àrea d’estudi (Pirineus), així que la seqüència obtinguda a la bassa de la Mora es va comparar amb els resultats d’un altre estudi —el més desenvolupat i utilitzat a Europa— dut a terme en 274 llacs de Suïssa i Noruega”, explica Pol Tarrats.
Els resultats de l’estudi mostren un increment de les temperatures a l’inici de l’Holocè, que arriben als valors més alts durant l’anomenat òptim climàtic (fa uns 7.800 anys). També s’observen altes temperatures fins fa aproximadament 6.000 anys, quan s’inicia una baixada de la temperatura que dona lloc als valors més baixos en la primera part de l’Holocè tardà (fa aproximadament entre 4.200 i 2.000 anys). Finalment, els investigadors han detectat en els últims dos mil·lennis un augment creixent de la temperatura, unes dades sobre les quals es mostren cautelosos. “No ens atrevim a assegurar que l’increment observat en la reconstrucció sigui fruit únicament de l’augment de la temperatura. Podria ser que altres covariables puguin influir en més o menys mesura en aquests resultats. Per exemple, l’augment progressiu de l’activitat antròpica a la zona podria haver modificat la comunitat de quironòmids cap a espècies adaptades a temperatures més altes, però també a altres indicadors d’influència humana”, assenyala Narcís Prat.
Encara que aquestes conclusions coincideixen amb altres reconstruccions paleoclimàtiques, els resultats també destaquen algunes divergències a escala regional. “Aquestes diferències poden ser degudes al fet que cada tipus d’indicador ens parla de senyals estacionals diferents. Així, els quironòmids són indicadors de la temperatura a l’estiu, mentre que els crisòfits o les alquenones es relacionen amb temperatures d’hivern, de primavera, o anuals”, apunta l’investigador.
La reconstrucció del clima del passat en general, i de les temperatures en particular, és una eina molt rellevant a l’hora d’avaluar tendències climàtiques actuals en un context de canvi climàtic. Per als investigadors, la metodologia seguida en aquest treball és “una eina molt interessant per contrastar, confirmar o desmentir patrons sobre l’evolució de la temperatura a l’Holocè”. També permet “afegir altres indicadors per reconstruir temperatures i poder progressar en aquest camp de estudi”.
En aquest sentit, l’objectiu de l’equip investigador és poder desenvolupar una base de comparació que relacioni les comunitats de quironòmids presents en diferents àrees geogràfiques de la península Ibèrica amb la temperatura. “Això ens permetria, d’una banda, poder confirmar la influència de la temperatura a l’hora d’explicar la distribució de les diferents espècies i, de l’altra, poder utilitzar funcions de transferència específiques per a cada zona, fet que atorgaria més robustesa i exactitud als estudis successius encaminats a reconstruir temperatures a partir dels quironòmids a la península Ibèrica”, conclou Miguel Cañedo-Argüelles.
