La producció sostenible d'oli de palma: una necessitat urgent

L'origen de l'oli "lliure de desforestació" que anuncien alguns productes és dubtós per les dificultats de demostrar-lo. Protegir la biodiversitat amenaçada per aquests cultius, però, és possible.
Producció d'oli de palma
Producció d'oli de palma | Cedida

 

L'oli de palma és un producte d'origen vegetal que és emprat en milers de productes arreu del món fins al punt que, segons alguns càlculs, la meitat dels productes que trobem als supermercats, dels aliments als cosmètics passant pels detergents, en contenen. Tot i que el cultiu de la palmera d'oli és força menys exigent pel que fa a extensió de terreny i a ús de recursos que els olis vegetals que s'han fet servir tradicionalment, l'agricultura d'aquest producte és una de les principals causes de desforestació dels boscos tropicals del món a països com Indonèsia o Malàisia. Entre 1990 i 2005, les plantacions de palmeres van causar la desaparició de 2,7 milions d'hectàrees de bosc en aquests dos països, causant un increment de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i una gran pèrdua de biodiversitat. L'illa de Borneo, que administrativament pertany a Indonèsia i Malàisia a més del sultanat de Brunei, és una de les zones més afectades del món, amb les seves poblacions d'orangutans i d'elefants seriosament amenaçades per la destrucció del seu hàbitat natural.


Les campanyes que han dut a terme diverses ONGs han fet que moltes de les companyies que fan servir oli de palma s'hagin compromès a fer servir només oli de palma "lliure de desforestació", és a dir, provinent de plantacions que no han estat creades mitjançant la tala de boscos. Alguns ambientalistes, però, consideren que aquest procés està sent massa llarg i que, a més, les normes implementades per les empreses no són prou estrictes o no se'ls fa prou cas. Això és el que indica un estudi dut a terme per investigadors del Col·legi Imperial de Londres i publicat a la revista 'Global Environmental Change'. Segons aquesta recerca, les empreses s'enfronten a molts problemes a l'hora de demostrar que els productes que etiqueten com a "lliures de desforestació" realment han estat produits sense destruir boscos. La complexitat de les cadenes de subministrament, la poca ajuda proporcionada pels governs locals, la laxitud de la definició de "desforestació" i l'increment de la demanda de països com l'Índia o la Xina, que prefereixen preus baixos abans que sostenibilitat, són barreres molt grans que impedeixen el seu èxit.

 

Els experts consideren que la producció realment sostenible d'oli de palma és possible però que, per les mateixes característiques actuals de la indústria, a dia d'avui resulta molt difícil de garantir. Conèixer quina és la font de l'oli és molt complex a causa dels canvis de mans que pateix de la plantació fins al producte final, que involucren molts intermediaris i moltes indústries diferents en la seva elaboració. Tot i això, creuen que la un ens que certifiqui l'origen de l'oli podria ser molt útil. Actualment, la Taula Rodona sobre l'Oli de Palma Sostenible té un sistema de certificació que ha tingut cert èxit en frenar la pèrdua de boscos verges. Tot i això, ni tan sols aquesta certificació garanteix que l'oli de palma és completament lliure de desforestació. Com que té com a objectiu protegir els boscos verges i els que estan considerats molt valuosos, els boscos que han estat replantats després de talar-los no queden emparats per la TROPS tot i que juguen un paper important a l'hora de conservar la natura i, per tant, els fa susceptibles de ser destruits altre cop per convertir-se en plantacions de palmera d'oli.

Fruit d'on s'extreu l'oli de palma
Fruit d'on s'extreu l'oli de palma | xxx

Per localitzar els principals problemes a què s'enfronten les empreses que volen ser lliures de desforestació, els investigadors van entrevistar persones de tots els sectors implicats en el negoci de l'oli de palma, d'agricultors i processadors a comerciants, fabricants i venedors. La complexitat de la cadena de subministrament fa que hi hagi moltes organitzacions que fan funcions diferents i que estan interconnectades de diferents maneres i amb objectius diferents. En una situació així, totes aquestes entitats tenen moltes dificultats per entendre's entre elles i compartir polítiques i procediments. En aquest sentit ja hi ha iniciatives per promoure la col·laboració i la coordinació i eliminar els malentesos per aconseguir una producció sostenible d'oli de palma. El preu, però, també és un factor important que la impedeix perquè els mercats emergents, com la Xina i l'Índia, en demanen cada cop més i a preus més baixos, sense importar-los l'origen, cosa que desincentiva la producció d'oli de palma lliure de desforestació. Crear un mercat per a productes sostenibles en aquests països podria produir canvis molt positius, però també cal fer altres coses com establir una definició clara de "desforestació" que vagi més enllà dels boscos verges. La TROPS, precisament, vol proposar fer-ho aquest mateix 2018.


L'impacte de la producció en el medi ambient, a més, també es pot reduir. Un estudi de la Universitat James Cook (Austràlia), fet a Colòmbia i que va seguir els moviments de la fauna en una àrea de 2.000 quilòmetres quadrats, mostra que les plantacions de palmera d'oli no són adequades perquè hi visquin mamífers, la situació es podria millorar. Actualment, les àrees ocupades per plantacions d'oli de palma tenen, de mitjana, un 47% menys d'espècies que els boscos dels seus voltants. Una vegetació densa sota les palmeres, però, pot ajudar a pal·liar els efectes negatius d'aquests cultius en la biodiversitat. A diferència del que passa a la majoria del sud-est asiàtic, la majoria de plantacions de palmera d'oli de Colòmbia no són a llocs on abans hi havia boscos sinó pastures i, per tant, el producte no té un paper tan important en la desforestació del país. Malgrat això, les plantacions poden tenir efectes molt negatius en la vida salvatge de qualsevol lloc on s'instal·lin. Si no es va amb compte, qualsevol plantació d'aquest tipus pot destruir els ecosistemes locals. Segons les previsions del govern colombià, el 2020 els terrenys ocupats per palmera d'oli s'hauran duplicat, arribant a un milió d'hectàrees.

 

L'estudi recomana als agricultors que es dediquen a aquest producte que promoguin el desenvolupament de la vegetació sota les palmeres i que limitin, en la mesura del possible, la presència de bestiar a les plantacions i a les zones circumdants per permetre la conservació i la recuperació dels boscos limítrofs. Tot plegat pot ajudar a mitigar l'impacte no només a Colòmbia sinó, potser, als països que més necessiten prendre mesures per frenar els efectes catastròfics del cultiu de palmera d'oli. En el cas del país sud-americà, el desenvolupament d'aquesta indústria està sent impulsada pel govern i per companyies privades i, a més, la fi del conflicte armat amb les FARC ha permès l'accés a zones que, fins ara, els havien estat vetades. Aconseguir que aquests inversors tinguin en compte els objectius mediambientals, a més dels socioeconòmics, és un objectiu primordial, i aconseguir una producció sostenible podria assenyalar el camí a seguir a Malàisia i Indonèsia.



Comentaris

envia el comentari