A l’estat de Maharashtra, a l’oest de l’Índia, Prakash Amte i la seva dona Mandakini fa gairebé trenta anys que comparteixen la seva llar amb animals salvatges orfes, els pares dels quals han mort caçats pels humans. Tot i que molts d’aquests animals són perillosos -hienes, guepards, óssos, cocodrils, serps…-, Amte assegura que mai ha estat atacat per cap d’ells. Creu que la seva “Arca”, com ell l’anomena, és molt necessària: si els pares d’un animal moren quan és massa jove, no han tingut temps d’aprendre a sobreviure per sí mateixos i és molt poc probable que arribin a l’edat adulta. La seva feina ha estat tan reconeguda que el 2014, al seu país, es va estrenar una pel·lícula sobre la seva vida i el seu projecte: Dr. Prakash Baba Amte: The Real Hero. Fa uns mesos la seva llicència va caducar i encara no ha estat notificat de la seva renovació però, tot i això, continua amb la seva activitat.
Prakash Amte, que ara té 69 anys, d’un reconegut activista indi, Baba Amte, que va treballar pel benestar i la rehabilitació dels leprosos i que va rebre el premi Magsaysay -considerat per molts el Nobel de l’Orient- per la seva obra. Anys més tard, el seu fill Prakash i la seva dona Mandakini també van ser guardonats amb el premi Magsaysay, en aquest cas per haver creat “L’Arca”, el seu refugi d’animals salvatges. Abans de fundar-lo, però, Prakash i la seva esposa havien treballat com a metges durant prop de 20 anys al costat de Baba Ante, en condicions lamentables i arribant a fer cirurgies sense electricitat. Finalment, però, i tot i continua vinculat als projectes del seu pare, Prakash va decidir fer la seva pròpia aportació al benestar del món, en aquest cas als animals salvatges, fundant l’Amte’s Animal Ark.
