El Parlament Europeu i el Consell d’Europa van arribar aquest dimecres a un acord provisional sobre les mesures que va proposar la Comissió Europea pel que fa al problema de les deixalles marines. Al document que han consensuat, s’apunta als 10 tipus de plàstics més comuns i, també, a les xarxes de pesca abandonades. La proposta de la Comissió va ser feta el passat mes de maig i vol, alhora, protegir els ciutadans i el medi ambient i impulsar el creixement i la innovació. L’objectiu és que el comerç i els consumidors europeus ocupin una posició de lideratge en la producció i l’ús d’alternatives sostenibles, abordant un problema global al mateix temps que convertint Europa en una economia circular.
El vicepresident primer de la Comissió i responsable de desenvolupament sostenible, Frans Timmermans, va donar “la benvinguda” a l’acord, que va afirmar que “ajuda realment a protegir la nostra gent i el nostre planeta”. Timmermans va emfatitzar que els ciutadans europeus “són conscients que les deixalles de plàstic són un problema enorme” i que les institucions europees l’estan mirant de combatre, erigint-se en “líder global a l’hora de fer front a les deixalles de plàstic al mar”. El vicepresident de la Comissió va aprofitar les seves declaracions per recordar que, a més del problema mediambiental immediat, “amb les solucions acordades avui també ens adrecem a un nou model de negoci basat en l’economia circular, assenyalant una direcció més sostenible”.
L’entusiasme expressat per Timmermans ha estat compartit pel vicepresident Jyrki Katainen, responsable d’Ocupació, Creixement, Inversió i Competitivitat, i pel comissari de Medi Ambient, Afers Marítims i Pesca, Karmenu Vella. No obstant això, algunes veus han trobat a faltar que s’anés encara més enllà. L’organització ecologista Greenpeace, per exemple, per bé que “celebra” el que considera “un pas important”, ha remarcat en un comunicat que les mesures “no aborden completament la urgència de la crisis de producció massiva a què ens enfrontem”, responsabilitzant directament les empreses del sector del plàstic i alguns governs d’Estats membres que han acabat “debilitant i endarrerint l’ambició inicial” de les propostes debatudes.
La responsable de la campanya de plàstics de Greenpeace, Alba García, s’ha expressat en els mateixos termes, considerant les normes europees “un excel·lent primer pas” però remarcant que “existeix el risc” que els productors de plàstic no hagin “d’assumir cap responsabilitat de reducció” quan es converteixin en realitat. A més, els principals problemes enumerats per Greenpeace pel que fa a l’acord de les institucions europees en sí són la falta d’un objectiu vinculant a nivell comunitari pel que fa als envasos d’alimentació i gots fets de materials diferents al poliestirè i un endarreriment de quatre anys -de 2025 a 2029- en l’exigència de la recollida separada del 90% d’ampolles de plàstic.
La nova Directiva sobre plàstics d’un sol ús preveu diverses mesures que s’aplicaran a diferents categories de productes. Quan hi hagi alternatives disponibles i assequibles, els plàstics d’un sol ús estaran prohibits al mercat, com és el cas dels bastonets de plàstic i cotó, els coberts, plats, palets o culleretes per remoure les begudes, bastonets per a globus, productes de plàstic oxo-degradable i contenidors de menjar i beguda fets amb poliestirè expandit. Per d’altres productes, la normativa s’adreça a limitar-ne l’ús a través d’una reducció del consum; en requeriments sobre el disseny i l’etiquetatge; i en les obligacions dels productors pel que fa a la gestió i neteja dels residus. L’acord provisional assolit avui ara s’haurà d’aprovar formalment al Parlament Europeu i al Consell. Després de la seva aprovació, la nova Directiva es publicarà al Diari Oficial de la UE i els Estats membres l’hauran de transposar en dos anys. S’espera que la minstra espanyola per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, signi la Directiva aquest mateix dijous.
