L’Ajuntament de Barcelona ha dissenyat, a través del Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidaria i Consum, l’Estratègia d’Impuls de la Política Alimentària a Barcelona, que té com a objectiu impulsar des de l’administració una política adreçada cap a la sobirania alimentària, el consum responsable, la producció agroecològica, els circuits curts de comercialització i la presència del producte agroecològic i de proximitat als mercats municipals, i la lluita contra el malbaratament d’aliments.
Això es tradueix en un conjunt d’accions que ja s’estan realitzats on s’impulsaran durant aquest mandat des de les diferents àrees o departaments municipals, amb un pressupost estimat total de 11.497.438,60 € i una inversió total de 559.500 €
En la fase de producció, es preveu ampliar la pràctica de l’agricultura urbana i augmentar la producció d’aliments de manera ecològica, en l’entorn urbà i periurbà. Per això es vol donar suport a iniciatives que promoguin els bancs de terres per tal de facilitar l’accés i/o l’intercanvi perquè tinguin un ús agrari
Així mateix es vol impulsar i difondre bancs de llavors de varietats locals, incorporar nous perfils laborals agroecològics dins els plans de formació i ocupacionals de Barcelona Activa i promoure formes de ramaderia urbana comercialitzable al Parc Natural de la Serra de Collserola.
D’altra banda, des de l’àrea d’Ecologia Urbana es vol seguir fomentant l’extensió d’horts urbans, després que en els darrers anys s’han multiplicat els horts comunitaris, escolars i socials, en solars, parcs i jardins del municipi. Es tracta, doncs, de seguir impulsant amb aquest tipus d’horts un canvi de consciència que afavoreixi l’autoconsum amb paràmetres de qualitat i seguretat alimentària.
En la fase de distribució, cal promoure els circuits curts de comercialització (del camp al plat), impulsant mercats de venda directa, i ajudant els grups de consum agroecològic que proliferen als barris de la ciutat, als quals cal facilitar espais de trobada i recursos i ajudar-los a regularitzar la seva situació. La xarxa de mercats municipals, amb l’extensió de la campanya Mercats Verds, ha de contribuir a promoure la venda i el consum de producte ecològic, de proximitat, de K0.
A Mercabarna, per exemple, es preveu un projecte per construir un Pavelló Eco per a la venda específica de productes ecològics. També es treballa per fer obres de millora de les instal·lacions de venda de 30 productors locals ubicats a l’entrada del Mercat de la fruita i millorar la zona de venda de l’àrea de les cooperatives agràries.
Així mateix al mercat central de Barcelona, també està previst ampliar les instal·lacions que cedeix al Banc dels Aliments, millorant les condicions sanitàries amb l’Agencia de Salut Pública de Barcelona, per millorar la zona de triatge i la capacitat d’emmagatzematge del producte fresc.
Des de la direcció d’Economia Cooperativa, Social i Solidaria i Consum es preveu introduir producte de proximitat, agroecològic i de comerç just a les màquines expenedores de les oficines i els equipaments municipals, com també als serveis de càtering. Així mateix es preveu analitzar les potencialitats del desenvolupament de cuines comunitàries per valorar possible suport a la iniciativa.
En la fase del consum s’aposta per millorar l’accés de la ciutadania als productes alimentaris de proximitat, agroecològics i de comerç just a tot arreu, des de Mercabarna fins als mercats municipals i als menjadors escolars.
En aquest marc, Ecologia Urbana impulsa des de fa temps el programa “Embolcalls més sostenibles i esmorzars més saludables a les escoles”, promoure campanyes d’aprofitament del menjar a la xarxa de mercats municipals o donar suport a la proposta de Barcelona Vegfriendly per promoure la cultura vegetariana i vegana de la ciutat com a opció alimentària.
En la prevenció i gestió de residus, es vol minimitzar els residus que provoca el sistema alimentari i gestionar de manera adequada aquells que es generen inevitablement, sent la lluita contra el malbaratament alimentari un dels principals àmbits de treball. En aquest àmbit es farà un pla de prevenció de residus als centres educatius i ja s’està fent un programa per evitar el malbarataments alimentari en col·laboració amb la UAB i la Plataforma d’Aprofitament Alimentari per reduir el malbaratament dintre de Mercabarna.
Pel que fa a la sensibilització, la difusió i la formació, significa engegar campanyes per difondre i sensibilitzar sobre els beneficis del consum alimentari responsable i saludable i dels canals curts de comercialització, de formar en la producció i el consum agroecològics, i d’habilitar canals de participació ciutadana on es defineixi l’estratègia alimentària municipal i se segueixi la seva implantació.
L’IMMB té previst a partir d’aquest any impulsar un projecte tecnològic per crear un canal digital que vinculi producte de mercat, traçabilitat, propietats, dietes i receptes de cuina. Des de l’àrea de Salut es duran a terme tallers d’alimentació saludable i cuina col·lectiva adreçats a poblacions amb pocs recursos econòmics: “Fem més amb menys” a Roquetes i “Endavantal” al Bon Pastor. Noves intervencions a Baró de Viver i Besòs-Maresme.
Finalment, però no menys important, cal seguir vetllant per la seguretat alimentària, amb el màxim nivell d’exigència duent a terme, per part de l’Agència de Salut Pública, tasques de vigilància i control d’aliments i establiments alimentaris.
