Un equip de científics del Cluster RIKEN de Reserca Pionera (Japó), la Universitat Chalmers de Tecnologia (Suècia) i la Universitat de Virginia (Estats Units) han observat com un núvol mol·lecular s’està col·lapsant per formar dues protoestrelles enormes que, finalment, acabaran sent un sistema estel·lar binari.
Tot i que es coneix prou com la majoria d’estrelles amb una gran massa tenen companys estel·lars, fins ara no havia estat gaire clar de quina manera es produïa aquest fenòmen. Per exemple, no es tenia constància de si aquestes estrelles naixien juntes en el mateix núvol de gas o si es trobaven més tard, per casualitat, després de formar-se en un cúmul estel·lar amb molts astres.
Entendre com es formen els sistemes binaris ha estat difícil per diverses raons com, per exemple, que les protoestrelles encara es troben envoltades d’un núvol molt dens de gas i pols que no permet que la llum escapi i, per tant, no poden ser observades amb microscopis òptics. Amb ones de ràdio, en canvi, es poden arribar a veure.
En aquest cas, tal com ha explicat l’equip en un estudi publicat a la revista ‘Nature Astronomy’, s’ha fet servir el telescopi ALMA del desert d’Atacama (Xile) per examinar una regió on es formen estrelles que és coneguda com IRAS07299-1651 i que es troba a uns 5.500 anys llum de nosaltres. Aquestes observacions indiquen que, fins i tot en l’etapa primerenca en què es troben, al núvol hi ha dos objectes, una estrella primària al centre i una estrella secundària que també té una massa molt gran. Entre totes dues tenen una massa unes 18 vegades superior a la del nostre Sol i estan separades per una distància d’unes 180 UA (la distància de la Terra al Sol), bastant allunyades, orbitant l’una al voltant de l’altra en un període de 600 anys.
Els científics estan molt emocionats amb aquest descobriment ja que demostra que la creació dels sistemes binaris es produeix en una etapa molt inicial del procés de formació de les estrelles, alimentant-se d’un disc comú de gas i pols del cúmul. L’estrella més petita es va formar com a conseqüència de la fragmentació d’aquest disc i, tot i que al principi era molt més petita, anirà obtenint matèria de la seva estrella bessona fins que, finalment, siguin aproximadament iguals.
Tenint en compte com de comuns són els sistemes binaris a l’Univers i que, al final de la seva vida, produeixen els elements pesants gràcies als quals es poden formar planetes rocosos com la Terra i, també, la vida, el proper pas per aquest equip serà mirar de trobar altres exemples per comprovar si aquest cas és únic o si, el més probable, és l’origen comú de totes les grans estrelles binàries.
