Una nova tecnologia permet recuperar aigua de les centrals elèctriques

El sistema, que recupera l'aigua emprada a les torres de refrigeració, podria aconseguir aigua potable a baix preu i reduir les despeses de les centrals alhora.
La central d'As Pontes, a Galícia.
La central d'As Pontes, a Galícia. | Banjo (CC)

 

Un nou sistema creat per enginyers de l'Institut Tecnològic de Massachussets podria aconseguir aigua potable a un preu molt baix i que podria alleujar els problemes de sequera de moltes ciutats del món. A més, també podria reduir els costos operatius de les centrals elèctriques i fer més barata la producció d'energia. Actualment, als Estats Units, més d'un terç de tota l'aigua dolça que s'extreu dels rius, llacs i pous es fa servir per refrigerar les centrals elèctriques del país -essencialment tèrmiques i nuclears- i la majoria d'aquesta aigua acaba desapareixent en forma de vapor. La nova tecnologia desenvolupada pels investigadors del MIT, però, podria recuperar una part important d'aquesta aigua i convertir-se en una font d'aigua potable fins i tot a les ciutats costaneres, on sovint s'empra aigua de mar per refrigerar les centrals energètiques.

 

El principi rere aquest sistema és molt senzill: quan el vapor d'aigua rep un raig de partícules carregades elèctricament -ions- les molècules d'aigua es carreguen d'electricitat i poden ser capturades per una malla col·locada en el seu camí. Les molècules s'adhereixen a la mala, s'escorren fins a un col·lector i poden ser reutilitzades a la mateixa central o bé enviades al sistema de subministrament d'aigua potable. Aquesta idea ha estat desenvolupada per una petita empresa anomenada Infinite Cooling que, el passat mes de maig, va guanyar el concurs d'emprenedoria del MIT, que té un premi de 100.000$. També ha aparegut a la revista 'Science Advances', on alguns dels desenvolupadors d'aquesta tecnologia expliquen el procés que van seguir.


La idea inicial era desenvolupar sistemes eficients per recuperar l'aigua tant de la boira natural com del vapor de les torres de refrigeració. Aquests processos, en general, es fan a través d'un plàstic o una malla metàl·lica penjats en vertical a la trajectòria habitual de la boira. Això, però, és molt poc eficient, i es calcula que només s'aconsegueix recuperar fins a un 3% de l'aigua que hi passa. Els científics responsables d'aquesta tecnologia van pensar que hi havia d'haver una manera millor de fer-ho... i van trobar una forma ben simple d'aconseguir-ho: quan la boira rep un raig d'ions, totes les molècules d'aigua van a parar a la malla, permetent que es capturi moltíssima més aigua. Així doncs, aquest sistema pot millorar moltíssim l'eficiència dels sistemes de captura de boira a un preu molt baix, ja que només es necessita un equipament molt simple i molt poca energia. A les torres de refrigeració de les centrals elèctriques, el vapor d'aigua passa per un espai molt més petit i, per tant, és encara més eficient capturar-lo per recuperar una aigua que, com que està evaporada, és pura i neta perquè s'acaba de destil·lar.

 

Gràcies a aquesta tecnologia, una planta elèctrica de 600MW de potència podria recuperar més de 550 milions de litres d'aigua cada any, aproximadament una quarta part del total que es fa servir a les torres de refrigeració. Si el sistema es millorés, el percentatge d'aigua recuperada podria ser encara més gran. A més, moltes centrals elèctriques del món estan instal·lades a prop de les costes per tal de fer servir l'aigua del mar com a refrigerant. Aquest sistema, doncs, proporcionaria un sistema de dessalinització enormement més barat que la construcció de plantes expressament per aquesta finalitat. Segons els investigadors del MIT, el cost serien un terç i el manteniment una cinquantena part. Els científics esperen que les companyies elèctriques s'atreveixin a invertir en la seva tecnologia. Tenint en compte que una central elèctrica funciona durant dècades, els seus operadors solen ser bastant conservadors, però la perspectiva d'aconseguir centenars de milions de litres d'aigua cada any sembla molt beneficionsa per a tothom, prou com per, potser, assumir el "risc" de fer la inversió necessària.




Comentaris

envia el comentari