Un nou descobriment sobre el nitrogen qüestiona la comprensió del canvi climàtic

L'alliberament d'aquest gas a través de les roques refuta teories sobre el creixement i l'absorció de diòxid de carboni de les plantes que eren vigents des del segle XIX.
Els Andes a Bolívia
Els Andes a Bolívia | Jonathan Lewis

Durant segles s'havia pensat que el nitrogen de què disposen les plantes per a sobreviure i créixer provenia únicament de l'atmosfera terrestre. Fa pocs dies, però, un estudi de la Universitat de Califòrnia-Davis publicat a la revista 'Science' va anunciar que havia fet un descobriment que podria canviar la nostra comprensió no només del creixement de les plantes sinó, també, de la seva capacitat d'absorció de carboni i, per tant, de la seva capacitat per aturar el canvi climàtic. Segons els científics responsables d'aquesta investigació, el 26% del nitrogen del món es troba emmagatzemat sota terra i l'atmosfèric, per tant, suposa el 74% restant de les reserves planetàries d'aquest element. La troballa podria ser revolucionària, ja que podria donar eines per millorar tant les nostres previsions sobre l'escalfament global com la nostra capacitat de combatre'l.


Els resultats de l'estudi contradiuen una de les bases fundacionals de les ciències ambientals i que havia estat considerada una veritat incontestable des del segle XIX. Les masses forestals del planeta -boscos, praderies, etc- necessiten nitrogen per tal d'absorbir diòxid de carboni. Si fins ara s'havia donat per fet que l'obtenien únicament de l'atmosfera, el descobriment d'aquesta font desconeguda fins ara podria significar que els ecosistemes del planeta estiguessin captant molt més carboni del què es pensava, gran part del qual podria provenir de l'acció humana. L'aportació de nitrogen al sòl i a les plantes a través de les roques podria donar-los una capacitat d'absorció molt més gran de la que se'ls havia atribuït i també pot explicar, per exemple, per què els boscos boreals emmagazemen quantitats tan grans de diòxid de carboni.

 

El nitrogen de les roques s'allibera a través de la meteorització, un procés de trencament que depèn de fenomens físics -com els moviments de les plaques tectòniques- i químics -com la reacció dels minerals en contacte amb l'aigua de la pluja-, i això podria donar una explicació a per què hi ha masses forestals amb quantitats tan diferents de nitrogen disponible. Segons les dades que aporta el mateix estudi, el continent africà té grans àrees que alliberen molt poc nitrogen mentre, en canvi, les latituds més septentrionals diposen d'alguns dels nivells més alts que s'han registrat entre els terrenys analitzats. Els autors de l'estudi preveuen que les grans regions muntanyoses, com ara l'Himàlaia o els Andes, podrien contenir grans quantitats de nitrogen i que les praderies, la tundra, els deserts i les grans regions forestals també. Elaborar un mapa de la Terra en base a l'alliberament de nitrogen a través de les roques podria canviar la manera com s'ha estudiat el creixement de les plantes i el canvi climàtic, amb la geologia com a element clau d'aquests fenomens i com a factor molt important a tenir en compte a l'hora de prendre decisions referents a la conservació del medi ambient i a la lluita contra l'escalfament global.

El nitrogen de les roques pot canviar la manera com entenem l'agricultura
El nitrogen de les roques pot canviar la manera com entenem l'agricultura | Fastily (CC)

La descoberta del nitrogen subterrani també ha servit per donar la resposta a un misteri que feia dècades que desconcertava els científics de tot el món. Malgrat que eren conscients que el nitrogen acumulat al sòl i a les plantes no podia provenir només de l'atmosfera, fins ara no havien pogut determinar quin era l'element que no havien tingut en compte. Ara, finalment, s'ha pogut comprovar que la meteorització de les roques allibera prou nitrogen com per explicar les quantitats d'aquest element que fins ara es consideraven d'origen desconegut.

 

La comprensió dels mecanismes d'alliberament i regulació naturals del nitrogen, un nutrient clau per a les plantes, podria obrir una nova era ja que, fins ara, la humanitat ha fet servir només el nitrogen de l'atmosfera, sigui d'origen natural o sintètic - fertilitzants- per fer funcionar l'agricultura. Tot i que les implicacions d'aquest canvi de paradigma en la indústria alimentària són més que evidents, els autors de l'estudi consideren que no tindrà efectes immediats. El que sí que podria començar a canviar d'aquí poc són els llibres de text de diverses disciplines, que s'haura de reescriure perquè es basaven en l'atmosfera com a única font de nitrogen disponible.



Comentaris

envia el comentari