El Centre de Fauna de Torreferrussa (Vallès Oriental) compta des d’avui amb un nou poll de trencalòs (Gypaetus barbatus), nascut dins del programa de cria en captivitat de l’espècie. L’exemplar va picar la closca aquest diumenge i aquesta mateixa nit ha començat a trencar-la, de manera que el naixement ha estat més ràpid de l’habitual. L’exemplar ha pesat 138 grams, i serà alimentat pels cuidadors fins que superi els 200 grams. Llavors, es retornarà als seus pares, perquè continuïn amb la criança. La mare va posar l’ou el passat 28 de gener, i va estar 3 dies amb la parella. Després es va traslladar a la incubadora per assegurar unes condicions ambientals òptimes.
És el primer trencalòs nascut aquesta temporada a Torreferrussa, i el segon a tot Catalunya, després que fa deu dies naixés el primer al Centre de Fauna de Vallcalent (Segrià). El poll ha nascut d’un dels tres ous postos aquest any per l’única parella del centre. S’espera que aquest no sigui l’únic, ja que la parella n’està incubant un segon, que ha de néixer d’aquí uns 30 dies. Tanmateix, el tercer ou ha resultat infèrtil. L’any passat el Centre de Fauna de Torreferrussa va aconseguir obtenir 2 ous de trencalòs, i en va néixer un poll, que es va incorporar al programa.
Des del 2015 la Generalitat forma part de la xarxa internacional de cria en captivitat de l’espècie, que pretén crear una reserva genètica del trencalòs dels Pirineus, primer mitjançant el Centre de Fauna de Vallcalent, i després amb el Centre de Fauna de Torreferrussa. La Vulture Conservation Fundation s’encarrega de la direcció tècnica del projecte de cria, amb el suport del personal del Departament de Territori i Sostenibilitat i de Forestal Catalana. En total, des de l’inici del programa de cria en captivitat, han nascut 34 polls a Catalunya, 20 dels quals s’han alliberat a la natura i 14 s’han integrat al programa de cria.
El trencalòs és una de les espècies més amenaçades d’Europa. A Catalunya, cap a començaments del segle XX, l’espècie era present als Pirineus i als Ports de Tortosa, tot i que de seguida va partir una regressió en sentit est-oest als Pirineus, fins a arribar a unes 5 o 6 parelles distribuïdes per les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, a començaments dels anys 80. Les principals causes de la seva greu regressió han estat la utilització de verins, la caça, l’electrocució i l’espoli dels nius. A partir dels 80, l’espècie va començar a recuperar-se, i l’any 2018 es va localitzar a 47 territoris al conjunt de Catalunya, a les comarques de la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès, el Ripollès i la Garrotxa.
