Quan arribi a Mart, a primera hora de la tarda del 18 de febrer de 2021, el vehicle d’exploració Mars 2020 de la NASA haurà de dur a terme unes 27.000 accions i càlculs mentre es precipita del límit de l’espai fins al cràter Jezero del planeta vermell. Tot i que serà la primera vegada que l’astromòbil, que té un pes lleugerament superior als mil quilos, rodarà per la superfície marciana, tots els seus processadors, sensors i transmissors hauran simulat amb èxit moltes vegades aquesta operació. Segons explica la mateixa agència espacial nord-americana citant Heather Bottom, cap d’enginyeria de sistemes de la missió, “el primer cop que vam aterrar al cràter Jezero va ser el 23 de gener, i el vehicle va tornar a aterrar amb èxit a Mart dos dies després”.
Durant dues setmanes de gener, Bottom i una setantena d’enginyers més van posar a punt la primera ronda de proves dels sistemes de la missió Mars 2020, anomenada ST1, instal·lant els programes i els sistemes elèctrics a la càpsula d’entrada, la fase de descens i el vehicle. “Va ser un gran esforç”, explica Bottom, “la nostra primera oportunitat de provar els programes de vol que es faran servir el 2020 amb els components que aniran a Mart i assegurar-nos no només que funcionessin com esperàvem sinó que també interactuessin entre ells com esperàvem”. El software emprat està basat en els dels vehicles Spirit i Opportunity i també en el del Curiosity, que explora Mart des de 2012. Com que aquesta missió té uns objectius diferents, però, s’havia d’adaptar i posar a prova.
Les proves van començar el 16 de gener posant en marxa els components elèctrics de la nau i posant a punt la configuració de temperatura, energia i comunicacions per simular les condicions de ser al capdamunt d’un coet Atlas 541, de 58 metres d’alçada, al Complex de Llançament 41 de Cap Canaveral el 17 de juliol de 2020. Després de simular el llançament, el temps es va avançar 40 dies per simular el viatge en l’espai profund i veure com interactuaven el software i el hardware a l’hora de fer canvis en la navegació i correccions de la trajectòria. Finalment, el 30 de gener van acabar el seu llibre de procediments per a l’ST1, que tenia més de mil pàgines, amb quatre simulacions d’aterratge a Mart. L’avaluació final va ser exitosa, demostrant quines coses funcionaven i quines es podien millorar.
Les proves, és clar, continuaran. Com explica Bottom, “un dels futurs escenaris de prova posarà el vehicle en una cambra termal i simularà ser a la superfície, provant algunes activitats crucials a temperatures molt baixes” com les de Mart.
1 
